Tauleta d'Idàlion
 | |
| Tipus | tauleta i troballa arqueològica  |
|---|---|
| Estat | França |
| Llengua original | Grec arcadoxipriota |
| Material | bronze |
| Propietari | Honoré Théodoric d'Albert de Luynes |
| Dimensions | 14,2 ( ) × 21,5 ( ) × 1,1 ( ) cm |
| Codi museu | Bronze.2297 |
| Ubicació | Cabinet des médailles |
| Creació | 470 aC |
| Data descoberta | 1850 |
| Lloc original | Idàlion |
| Autor | valor desconegut |
La Tauleta d'Idàlion és una tauleta de bronze del segle v abans de la nostra era, que aparegué en el jaciment xipriota d'Idàlion. Està escrita en el dialecte grec arcadoxipriota i usant el sil·labari xipriota.[1]
La tauleta era en l'antic dipòsit oficial del Temple d'Atena de l'acròpoli occidental d'Idàlion, a Xipre, on la va descobrir, el 1850, un granger del poble de Dali.[2] La va comprar Honoré Théodoric d'Albert de Luynes, que la donà a la Biblioteca Nacional de França el 1862.
Hui és al Cabinet des médailles de París.[3] La inscripció, però, no fou pas desxifrada fins al descobriment, el 1870, de la Inscripció bilingüe d'Idàlion.
Té gran importància per a la història dels regnes xipriotes. Està gravada pels dos costats amb una llarga inscripció que registra un contracte fet entre "el rei i la ciutat" i atorga una recompensa a una família de metges que donaren serveis de salut gratuïts a les víctimes quan la ciutat fou assetjada pels perses i per Cítion (Làrnaca) el 478-470 abans de la nostra era. Mostra el sistema polític i les condicions socioeconòmiques durant la guerra. La decisió conjunta del rei i la ciutadania manifesta el caràcter democràtic de la ciutat, semblant als models grecs. També parla del sistema de benestar social més antic que es coneix.[2]
Inscripció
[modifica]
Unes dues línies del text diuen:
- ... Van ordenar, a Onàsilon, (fill) d'Onasikupron el metge i als germans, que curassen els ferits en la batalla, sense pagament.[4]
La transcripció grega (amb els caràcters xipriotes entre parèntesis) és:
- ... anógon-(a-no-ko-ne) Onasilon -(o-na-si-el-ne) ton Onasikuprón -(to-no-na-si-ku-po-(Línia 3)ro-ne) ton iatéran -(to-ni-ja-et-ra-ne) cas-(ca-es) tos-(to-es) kasignétos-(ca-si-ke-ne-to-es) iasthai-(i-ja- sa-ta-i) tos-(to-es) (= men)a(n)thrópos-(a-to-ro-po-es) tos-(to-es) i(n) tái-(i- ta-i) makhái-(dt.-ca-i) ikmamenos-(i-ki-(Línia 4)dt.-em-no-es) aneu-(a-ne-o) misthón-(la meva-si-to- ne)...[4]
La línia 3 s'inicia amb el caràcter xipriota ro (sembla un 'llaç de corda, amb l'extrem obert cap avall'; el bucle és la meitat superior del caràcter), i la línia 4 s'inicia amb el xipriota dt. (una 'X', amb una petita marca a la part superior).
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Chadwick 1987, p. 55.
- ↑ 2,0 2,1 «The Tablet of Idalion (ICS 217)». kyprioscharacter.eie.gr. [Consulta: 26 agost 2021].
- ↑ Callet, Patrick; de Contencin, François-Xavier; Zymla, Anna; Denizet, Philippe; Hilpert, Thibaut «An Emblematic Bronze from Cyprus the Idalion Project» (en anglés). Springer. Springer [Berlin, Heidelberg], 2010, pàg. 206–224. DOI: 10.1007/978-3-642-16873-4_16.
- ↑ 4,0 4,1 Chadwick 1987, p. 56.