Tauletes de maledicció de Bath
Tipus | tauleta de maledicció |
---|---|
Localització | |
Col·lecció | |
Municipi | Bath (Anglaterra) |
Les tauletes de maledicció de Bath són un conjunt de 130 tauletes de maledicció d'època romana (defixiones en llatí) descobertes el 1979-1980 a la ciutat anglesa de Bath. Les tauletes invoquen la intercessió de la dea Sulis Minerva en la devolució de béns robats i per a maleir els lladres. Escrites en la major part en llatí britànnic, han servit per a testificar la llengua vernacla quotidiana de la població romanobritànica dels segles II al IV. També han estat reconegudes per la UNESCO en el seu Programa Memòria del Món.
Descobriment i descripció
[modifica]Els banys i el temple romans dedicats a la dea Sulis Minerva a la ciutat anglesa de Bath (fundada pels romans com <i>Aquae Sulis</i>) els va excavar entre el 1978 i el 1983 un equip dirigit per Barry Cunliffe i Peter Davenport.[1] El 1979-1980 es van descobrir unes 130 tauletes en l'excavació de la Font Sagrada sota el Bany del Rei.[2] La deu havia estat desviada temporalment per a facilitar l'excavació, i va revelar gran quantitat d'objectes d'època romana, incloent-hi les tauletes.[3]
Les tauletes, algunes en estat fragmentari, eren menudes i rectangulars; al principi es pensava que eren de plom, però les anàlisis metal·lúrgiques posteriors mostraren que eren de plom i estany, amb traces ocasionals de coure.[4][5] Algunes tauletes es van fondre amb pressió en làmines primes i flexibles amb un acabat tan llis com el paper, mentre que d'altres semblen fetes a martellades d'un bloc fos.[6] La majoria en tenien inscripcions, amb majúscules romanes o amb lletra cursiva, i la perícia de les lletres variava. Algunes en tenien marques que semblaven una imitació analfabeta de les lletres, per exemple línies repetitives d'encreuaments o sets, i altres estaven completament en blanc.[7]
Les inscripcions de les tauletes, les va publicar, al 1988, l'historiador Roger Tomlin.[8] Ara es mostren en el Museu de les Termes Romanes de Bath.[9]
Inscripcions
[modifica]Les tauletes es van identificar com a tauletes de maledicció, i són dels segles II al IV.[4] Aquesta mena de tauletes són petites làmines de metall inscrites amb malediccions contra algunes persones i s'empraven en la màgia popular del món romà.[10]
Idioma
[modifica]La majoria d'inscripcions estan en llatí col·loquial, i en concret en el llatí vulgar de la població romanobritànica, conegut com a llatí britànic.[11][4][12] Dues n'estan en una llengua que no és pas llatina, tot i que usen lletres romanes, i deu ser un idioma cèltic.[13] Si fos així, serien els únics exemples escrits d'una antiga llengua cèltica britànica; encara, però, no n'hi ha pas consens acadèmic sobre el desxiframent.[14]
Contingut
[modifica]Totes menys una de les 130 tauletes es refereixen a la restitució de béns robats i són un tipus de tauleta de maledicció coneguda com a oracions per la justícia.[15] Els robatoris que es denuncien solen ser de possessions personals, com ara joies, pedres precioses, diners, articles domèstics i sobretot roba.[16] El robatori en els banys públics semblava ser un problema comú, ja que es tractava d'un estereotip literari romà famós, i n'hi havia lleis severes per a castigar-lo.[17] La majoria dels dipositants de les tauletes (víctimes dels robatoris) semblen pertànyer a les classes socials més pobres.[18]
En general, les inscripcions segueixen la mateixa fórmula, i això suggereix que era presa d'un manual: es declara que l'objecte robat ha estat transferit a una deïtat, de manera que la pèrdua es converteix en la pèrdua de la deïtat; s'anomena el sospitós i, en 21 casos, també la víctima, que demana a la deïtat que pense en els càstig al lladre (inclosa la mort) per a induir-li que retorne els objectes furtats.[16] La deïtat a qui s'invocava era Sulis, i les tauletes, les desaven les víctimes a la seua font sagrada.[3]
Exemples
[modifica]Un exemple típic en diu:
« | Solinus a la dea Sulis Minerva. Done a la seua deïtat i majestat [la meua] túnica i capa de bany. No permetes el son o la salut a qui m'ha fet mal, sia home o dona, esclau o lliure, a no ser que es revele i porte aquests béns al teu temple.[19][20] | » |
La fórmula «siga home o dona, esclau o lliure» és típica, i l'exemple següent és poc comú en dos aspectes.[21] Primer, afig els mots «siga pagà o cristià», i segon, el text fou escrit en lletres invertides:
« | Siga pagà o cristià, home o dona, xiquet o xiqueta, esclau o lliure, qui m'haja furtat a mi, Annianus [fill de] Matutina (?), sis monedes d'argent de la meua bossa, tu, Senyora Dea, demana-li [les monedes]. Si amb un engany m'ha donat... i no li ho dones a ell, sinó considera-ho com (?) la sang de qui m'ha invocat.[21] | » |
Molts anomenen els sospitosos del furt:
« | He donat a la dea Sulis les sis monedes d'argent que he perdut. La dea ha d'exigir-les als noms escrits ací abaix: Senicianus, Saturninus i Anniola.[22] | » |
Algunes inscripcions especifiquen les penes sol·licitades i revelen la intensitat de la ràbia de la víctima:[23]
« | Docimedis ha perdut dos guants i demana que el lladre responsable perda el cap i els ulls en el temple de la dea.[24] | » |
Una de les suposades inscripcions celtes britàniques s'ha traduït així:
« | Els adjunts - Deuina, Deieda, Andagin, (i) Uindiorix - he nugat[25] | » |
Una traducció alternativa n'és:
« | Que jo, Windiorix per/en la derrota de Cuamena (alt. convocada a la justícia) dona sense valor, oh, divina Deieda.[26] | » |
Importància
[modifica]Les tauletes de maledicció de Bath són el document més important de la religió romanobritànica publicat fins el moment.[27] Les tauletes són molt útils per a evidenciar el llatí vulgar de la parla quotidiana i, des que es publicaren el 1988, les inscripcions de Bath s'han fet servir com a prova de la naturalesa del llatí britànic.[10][4][8] A més a més, el contingut de les inscripcions s'ha usat com a prova de l'actitud popular cap al delicte i el sistema de justícia.[28]
El 2014, les tauletes de maledicció de Bath foren reconegudes per la UNESCO en el seu Programa de Memòria del Món.[9]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «The end of Roman Bath». Current Archaeology, 217, 2008 [Consulta: 23 novembre 2013].
- ↑ Gordon, Richard; Simon. Magical Practice in the Latin West, 2010, p. 15. ISBN 9789004179042.
- ↑ 3,0 3,1 Wilson, Roger. A guide to the Roman remains in Britain, 1988, p. 109. ISBN 0094686807.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Adams, J.N. «British Latin: the text, interpretation and language of the Bath Curse Tablets». Britannia, 23, 1992, pàg. 1. DOI: 10.2307/526102.
- ↑ Flint, Valerie. Witchcraft and Magic in Europe: Ancient Greece and Rome Vol.2, 1998, p. 11. ISBN 0485891026.
- ↑ Tomlin, Roger «Writing and Communication». Artefacts in Roman Britain: Their Purpose and Use. Allason-Jones, Lindsay, 2011, pàg. 152.
- ↑ Flint, Valerie. Witchcraft and Magic in Europe: Ancient Greece and Rome Vol.2, 1998, p. 60. ISBN 0485891026.
- ↑ 8,0 8,1 Adams, James N. The Regional Diversification of Latin 200 BC – AD 600, 2008, p. 579–580. ISBN 978-0521881494.
- ↑ 9,0 9,1 The Roman Baths Museum Bath. «Key objects of the collection». [Consulta: 12 octubre 2019].
- ↑ 10,0 10,1 Herman, Jozsef. Vulgar Latin, 2000, p. 20–21. ISBN 0271020016.
- ↑ Adams, Geoffrey. Romano-Celtic Elites and their Religion, 2005, p. 68. ISBN 0975844512.
- ↑ Carver, Martin. The Cross Goes North: Processes of Conversion in Northern Europe, AD 300–1300, 2006, p. 89. ISBN 1843831252.
- ↑ R.S.O Tomlin «Was Ancient British Celtic ever a written language? Two texts from Roman Bath». Bulletin of the Board of Celtic Studies, 34, 1987, pàg. 18–25.
- ↑ Koch, John T. Celtic Culture: A Historical Encyclopedia, 2006, p. 970. ISBN 1851094407.
- ↑ Flint, Valerie. Witchcraft and Magic in Europe: Ancient Greece and Rome Vol.2, 1998, p. 37–38. ISBN 0485891026.
- ↑ 16,0 16,1 Gager, John G. Curse tablets and binding spells from the ancient world, 1999, p. 193. ISBN 0195134826.
- ↑ Gager, John G. Curse tablets and binding spells from the ancient world, 1999, p. 193. ISBN 0195134826.
- ↑ Tomlin, Roger. Tabellae Sulis: Roman inscribed tablets of tin and lead from the sacred spring at Bath, 1988, p. 97–98. ISBN 0947816003.
- ↑ Fagan, Garrett G. Bathing in Public in the Roman World, 2002, p. 37.
- ↑ Kropp, A. EDCS-ID Defixiones: Ein aktuelles Corpus lateinischer Fluchtafeln, 2008. 03-02-24.
- ↑ 21,0 21,1 Gager, John G. Curse tablets and binding spells from the ancient world, 1999, p. 195. ISBN 0195134826.
- ↑ Gager, John G. Curse tablets and binding spells from the ancient world, 1999, p. 194.
- ↑ Dvorjetski, Estee. Leisure, Pleasure and Healing: Spa Culture and Medicine in Ancient Eastern Mediterranean, 2007, p. 103. ISBN 978-9004156814.
- ↑ Tomlin, Roger. Tabellae Sulis: Roman inscribed tablets of tin and lead from the sacred spring at Bath, 1988, p. 114–115.
- ↑ Mees, Bernard. Celtic Curses. Boydell & Brewer, 2009, p. 35.
- ↑ Sims-Williams, Patrick. P-Y Lambert y G-J Pinault. Common Celtic, Gallo-Brittonic, and Insular Celtic in Gauloise et celtique continental. Droz, 2007, p. 327.
- ↑ Hornblower, Simon. The Oxford Classical Dictionary, 2012, p. 128. ISBN 0199545561.
- ↑ Uhalde, Kevin. Expectations of justice in the age of Augustine, 2007, p. 27-30. ISBN 0812239873.