Vés al contingut

Tavaivaam

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Tavayvaam)
Plantilla:Infotaula indretTavaivaam
Tipuspoble Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaAnàdir (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 64° 45′ N, 177° 22′ E / 64.75°N,177.37°E / 64.75; 177.37

Tavaivaam (rus: Тавайва́ам) és una localitat rural (a selo) que es troba sota la jurisdicció administrativa de la ciutat d'Anàdir al Districte Autònom de Txukotka, Rússia.[1] En el marc de les divisions municipals, forma part d'Anàdir.[2] La seva població és de 472 habitants (segons el cens del 2010)[3] és predominantment indígena txuktxi i yupik.[4]

Geografia

[modifica]

L'assentament es troba a la zona de desembocadura de la badia d'Onemen.[5]

Etimologia

[modifica]

El nom de la localitat és d'origen txuktxi i significa literalment riu pel qual un es munta.[6]

Economia

[modifica]

L'economia està impulsada principalment per activitats tradicionals. L'agricultura de rens solia ser l'ocupació principal, però després de la crisi econòmica provocada per la dissolució de la Unió Soviètica es van perdre tots els rens propietat dels residents. Els efectes d'aquesta pèrdua encara es poden veure ja que al voltant del 20% de la població està a l'atur. La manca de rens significa que l'economia ara està recolzada per la pesca, la mà d'obra estacional i la producció d'artesania indígena tradicional per a la venda a turistes i a la població d'Anàdir.

Era soviètica

[modifica]

Durant el període soviètic, el principal focus econòmic de Tavayvaam era la granja estatal.[7] Originalment, la granja es deia "Stalin" (nomenat per Joseph Stalin), però després de la seva mort, el nom es va canviar per "Vint-i-segon Congrés del Partit",[7][8] la ramaderia de rens era l'ocupació predominant per a la granja i com a màxim punt pròsper durant la dècada de 1970, hi havia fins a deu brigades separades operant en qualsevol moment a la tundra, amb tendència a més de 27.000 rens.[7] Aquesta granja ocupava la majoria de la població de Tavayvaam.[7] Les persones que no participaven directament en la ramaderia de rens eren emprades en tallers de costura on s'utilitzaria la pell del ren o a la planta de processament de peix situada a la granja.[7] Va ser la població indígena qui va fer tot el treball pràctic manual; els entrants eren els que ocupaven llocs d'administració o de suport.[7] Durant l'estiu, els nens vivien amb les seves famílies a la tundra seguint els rens, només tornaven a l'inici d'un nou curs acadèmic per assistir a l'escola.[7] Més enllà d'aquesta ocupació constant, la pell i la carn dels rens i altres caces, així com bolets, baies i farratges, van proporcionar una font vital de subsistència per als residents de Tavayvaam.[7]

Època postsoviètica

[modifica]

Després de la dissolució de la Unió Soviètica, Boris Ieltsin va iniciar la privatització de totes les empreses estatals.[9] La granja estatal de Tavayvaam es va dissoldre tècnicament, tot i que els residents continuaven referint-se a ella com a tal, tan clau per a la seva vida.[9] En el seu lloc, es van establir quatre empreses privades (Chirynai, Kenkeren, Eupolian i Topolovoye).[9] Malauradament, no va ser un cas normal com per a les quatre noves empreses. Normalment, quan es privatitzava una empresa estatal, hi hauria alguna forma de resta que asseguraria un cert grau de continuïtat econòmica, però en aquest cas, després de la dissolució de la granja estatal, els actius es dividien simplement entre les quatre noves empreses i l'Estat i l'element va desaparèixer completament.[9] Els indígenes que ara dirigien aquestes empreses privades no estaven completament preparats per a les exigències d'un entorn de lliure mercat.[9] El 1995, el nombre total de rens propietat de les empreses combinades havia caigut gairebé dos terços respecte al total registrat el 1985 i, el 1998, les quatre empreses havien tancat definitivament ja que no quedaven ramats de rens.[9] També havien tancat indústries més petites com els tallers de costura.[9]

S'afirma que la ciutat d'Anàdir va annexionar el "poble ètnic" de Tavayvaam el maig de 1994, i que això va ser fet pel llavors governador Alexander Nazarov amb l'objectiu d'estalviar diners del pressupost okrug autònom. Si el poble nacional hagués estat absorbit de fet a la ciutat d'Anàdir, no hi hauria cap obligació perquè els okrug autònoms hi assignessin fons específics per a la població indígena.[10]

Demografia i cultura

[modifica]

Tavayvaam té l'estatus de "poble ètnic", és a dir, un "lloc de residència compacta de pobles petits del nord". Mentre que Anàdir tenia una població indígena al voltant del 8,5% el 2005, Tavayvaam tenia una població indígena al voltant del 78%.[11] Tavayvaam preserva la seva cultura indígena a través del club de llengua txuktxi Murgin Vetgav i una societat artesana autòctona.

Clima

[modifica]

Tavayvaam té un clima de taiga subàrtic (classificació climàtica Koppen Dfc).[12] amb hiverns molt freds i llargs i estius curts i suaus.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Directive #517-rp
  2. ↑ Law #40-OZ
  3. ↑ This figure is given for all rural population of Anadyr Urban Okrug, a municipal formation of Chukotka Autonomous Okrug. According to Law 40-OZ, Tavayvaam is the only rural locality on the territory of this municipal formation.
  4. ↑ Gray, p. 130
  5. ↑ Onemen // Dictionary of the names of hydrographic objects of Russia and other countries - members of the CIS / ed. G.I. Donidze. - M .: Kartgeotsentr - Geodezizdat, 1999. - S. 323. - ISBN 5-86066-017-0 .
  6. ↑ В. В. Леонтьев и К. А. Новикова (V. V. Leontyev and K. A. Novikova). "Топонимический словарь северо-востока СССР" (Toponymic Dictionary of the Northeastern USSR). Magadan, 1989, pp. 348–349
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 Gray, pp. 133–135
  8. ↑ Gray (p. 237) notes that, despite the apparent blandness of the new name, this is a particularly significant change as it was during the 22nd party congress when Nikita Khrushchev ordered Stalin's body to be removed from Lenin's tomb, a clear acknowledgement of his fall from grace.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 Gray, pp. 133–135
  10. ↑ Gray, pp. 133–135
  11. ↑ Gray, p. 131
  12. ↑ McKnight and Hess, pp. 232-235

Bibliografia

[modifica]
  • Дума Чукотского автономного округа. Закон №33-ОЗ от 30 de gener de 1998 «Об административно-территориальном устройстве Чукотского автономного округа», в ред. Закона №55-ОЗ от 9 de gener de 2012 «О внесении изменений в Закон Чукотского автономного округа" Об административно-территоро то оста Вступил в силу по истечении десяти дней со дня его официального опубликования. Descripció: "Ведомости", №7 (28), 14 mar 1999 г.
  • Правительство Чукотского автономного округа. Распоряжение №517-рп от 30 de desembre de 2008 «Об утверждении реестра административно-территориальных и территориальных образований Чукота Распоряжения №323-рп от 27 de gener de 2011 «О внесении изменений в Распоряжение Правительства Чукотского автономного округа от 30 desembre 2008 года №517-рп ». Опубликован: База данных "Консультант-плюс".
  • Дума Чукотского автономного округа. Закон №40-ОЗ от 29 de novembre de 2004 «О статусе и границах муниципального образования город Анадырь Чукотского автономного округа». Вступил в силу через десять дней со дня официального опубликования. Опубликован: "Ведомости", №31 / 1 (178/1), 10 декабря 2004 г.
  • PA Gris. La situació de la població indígena de Chukotka: activisme postsoviètic a l'extrem nord rus (2005) Cambridge University Press
  • McKnight, Tom L. «Climate Zones and Types». A: Physical Geography: A Landscape Appreciation. Upper Saddle River, NJ: Prentice Hall, 2000. ISBN 0-13-020263-0. McKnight, Tom L. «Climate Zones and Types». A: Physical Geography: A Landscape Appreciation. Upper Saddle River, NJ: Prentice Hall, 2000. ISBN 0-13-020263-0.  McKnight, Tom L. «Climate Zones and Types». A: Physical Geography: A Landscape Appreciation. Upper Saddle River, NJ: Prentice Hall, 2000. ISBN 0-13-020263-0. 
  • Правительство Российской Федерации. Постановление №1237 от 16 de desembre de 1995 «О реализации Региональной программы обустройства национальных сёл - мест компактного проживания малочисленных народов севера Чукотского автономного округа на битель год Опубликован: "Собрание законодательства РФ", №51, ст. 5076, 18 de desembre de 1995
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tavaivaam&oldid=32127250»