Districte autònom de Txukotka
| Чуко́тский автоно́мный о́круг Чукоткакэн автономныкэн округ | |||||
| |||||
| Tipus | districte autònom de Rússia i ókrug  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
 | |||||
| |||||
| Estat | Rússia | ||||
| Capital | Anàdir | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 50.150 (2016) (0,07 hab./km²) | ||||
| Idioma oficial | rus txuktxi | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 721.481 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | 10 desembre 1930 | ||||
| Organització política | |||||
| Òrgan legislatiu | duma del Districte Autònom dels Txuktxis , (Escó: 15) | ||||
| • Governador | Roman Kopin (en)  | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | RU-CHU | ||||
| Identificador OKTMO | 77000000 | ||||
| Identificador OKATO | 77 | ||||
| Lloc web | чукотка.рф | ||||
_-_Chukotka_Autonomous_Okrug_(disputed_Crimea).svg&lang=ca)
El districte autònom de Txukotka (en rus: Чуко́тский автоно́мный о́круг, Txukotski avtonomni ókrug; en txuktxi: Чукоткакэн автономныкэн округ, Txukotkaken avtonomniken ókrug) és un districte autònom (i per tant un subjecte federal) de Rússia a l'extrem oriental de Sibèria. A Txukotka hi viu el poble dels txuktxis, i inclou la península de Txukotka.[1]
Es troba entre l'oceà Glacial Àrtic al nord i l'oceà Pacífic a l'est, i està separat d'Alaska (Amèrica del Nord) per l'estret de Bering. Limita amb els subjectes federals russos següents: la república de Sakhà a l'oest, l'óblast de Magadan al sud-oest i el krai de Kamtxatka al sud. Té una extensió de 737.700 km² i una població de 47.490 habitants, segons el cens de 2021,[2] amb una densitat de 0,075 hab/km². La capital és Anàdir, la qual és l'assentament urbà més oriental de Rússia.[3]
Geografia
[modifica]Banyat pel mar de la Sibèria Oriental, el mar dels Txuktxis i el mar de Bering, el territori ocupa la península dels Txuktxis i la regió adjacent, i inclou l'illa de Wrangel (Umqilir) i altres de menors. És una regió inhòspita, freda i muntanyosa, i el riu principal és el riu Anàdir (Jàajwaam en txuktxi).[1]
Hi ha una notable varietat ètnica en la població: hi viuen 60 nacionalitats diferents. Segons el cens rus (2002) la composició nacional és
- russos 51,86%
- txuktxis 23,45%
- ucraïnesos 9,22%
- inuit 2,85%
- evens 2,61%
- txuvans 1,778%
- tàtars 0,99%
- belarussos 0,96%
- iukaghirs 0,34%
- txuvaixos 0,30%
- moldaus 0,24%
- buriats 0,22%
- alemanys ètnics 0,22%
- baixkirs 0,22%
- àzeris 0,2%
- alguns altres petits grups que no arriben al centenar de persones cadascun
- un 2,23% dels habitants no han especificat a quin grup ètnic pertanyen
| cens del 1939 | cens del 1959 | cens del 1970 | cens del 1979 | cens del 1989 | cens del 2002 | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Txuktxis | 12.111 (56,2%) | 9.975 (21,4%) | 11.001 (10,9%) | 11.292 (8,1%) | 11.914 (7,3%) | 12.622 (23,5%) |
| Txuvans | 944 (0,6%) | 951 (1,8%) | ||||
| Esquimals | 800 (3,7%) | 1.064 (2,3%) | 1.149 (1,1%) | 1.278 (0,9%) | 1.452 (0,9%) | 1.534 (2,9%) |
| Evens | 817 (3,8%) | 820 (1,8%) | 1.061 (1,0%) | 969 (0,7%) | 1.336 (0,8%) | 1.407 (2,6%) |
| Russos | 5.183 (24,1%) | 28.318 (60,7%) | 70.531 (69,7%) | 96.424 (68,9%) | 108.297 (66,1%) | 27.918 (51,9%) |
| Ucraïnesos | 571 (2,7%) | 3.543 (7,6%) | 10.393 (10,3%) | 20.122 (14,4%) | 27.600 (16,8%) | 4.960 (9,2%) |
| Altres | 2.055 (9,5%) | 2.969 (6,4%) | 7.049 (7%) | 9.859 (7%) | 12.391 (7,6%) | 4.432 (8,2%) |
L'economia de Txukotka es basa sobretot en l'exportació de matèries primeres (carbó, or, plata, platí entre altres), la pesca (caviar) i els productes manufacturats de pell. Gairebé tots els béns de consum, alimentaris i industrials són importats de Rússia.[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Williams, Victoria R. Indigenous Peoples [4 volumes: An Encyclopedia of Culture, History, and Threats to Survival [4 volumes]] (en anglès). Bloomsbury Publishing USA, 2020-02-24, p. 252. ISBN 978-1-4408-6118-5.
- ↑ «Čukotskij Avtonomnyj Okrug (Autonomous Area, Russia)». citypopulation.de. [Consulta: 10 març 2024].
- ↑ Laruelle, Marlene. Russia's Arctic Strategies and the Future of the Far North (en anglès). Routledge, 2015-01-28, p. 209. ISBN 978-1-317-46034-3.
- ↑ Nuttall, Mark. Encyclopedia of the Arctic (en anglès). Routledge, 2005-09-23, p. 339. ISBN 978-1-136-78680-8.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
