Tavole Palatine
| |||||
| Tipus | jaciment arqueològic grec  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| Entitat territorial administrativa | Bernalda (Itàlia) | ||||
| Localització | Strada Statale 106 Jonica 21, 75012 Bernalda | ||||
| |||||
| Característiques | |||||
| Superfície | exposició: 23.000 m² | ||||
| Patrimoni monumental d'Itàlia | |||||
| Activitat | |||||
| Visitants anuals | 14.014 (2020) | ||||
| Lloc web | museometaponto.beniculturali.it… | ||||
Les Tavole Palatine ('Taules Palatines') són les restes d'un temple grec perípter hexàstil del segle VI abans de la nostra era, dedicat a la dea Hera i al déu Apol·lo.[1] El temple, situat a prop del riu Bradano, a la Pulla (estat italià), formava part d'un santuari rural i són visibles restes del mur del tèmenos i d'un altar molt antic.[2]
Història
[modifica]Les ruïnes són a la zona arqueològica de Metapont, al darrer dels Givoni, antics bancs d'arena a prop de la riba dreta del riu Bradano, construïts sobre les restes d'un poblat neolític a la carretera prehistòrica de Siris-Heraclea, a uns tres km de l'antiga ciutat de Metapont.[1]
El temple, restaurat el 1961, es va atribuir inicialment al culte de la dea Atena; un fragment, però, de got trobat en el transcurs de les excavacions del 1926 va resultar ser un exvot dedicat a la dea Hera, i això indicava que aquesta era la patrona del templet.[3]
Fins al segle XIX, les Tavole Palatine també es coneixien com a Mensole Palatine ('Lleixes Palatines') o Colonne Palatine ('Columnes Palatines'), potser en referència a les lluites dels paladins francesos contra els sarraïns. El temple es deia també Scuola di Pitagora ('Escola de Pitàgores') en memòria del gran filòsof. A l'edat mitjana també es va dir Mensae Imperatoris ('Taules de l'Emperador'), potser en referència a l'emperador del Sacre Imperi romanogermànic Otó II, que va acampar a Metapont durant la seua expedició contra els sarraïns al 982.[1]
Descripció
[modifica].jpg)
El temple constava d'una naos central, precedida per un pronaos i amb un adyton a la part de darrere. Se'n conserven 15 columnes amb 20 fusts i capitells dòrics. D'aquestes, deu són al costat nord i cinc al sud. En origen, hi havia 32 columnes, ja que el temple tenia una perístasi de dotze columnes en cada costat llarg i sis en cada costat curt. L'estilòbat feia 34,29 m de llarg i 13,66 m d'amplada, i la naos 17,79 m × 8,68 m. El temple està molt deteriorat perquè es va construir amb pedra calcària de l'àrea (l'anomenat mazzarro).[1] En el segle v ae, tenia una teulada amb decoració multicolor de tradició jònica, amb pròtoms lleonins i gàrgoles.[2]
Durant les excavacions del 1926 es van trobar a prop del temple moltes restes de decoració en terracota, estatuetes i ceràmica, així com fragments de columnes més petites, que es conserven ara en el Museu Arqueològic Nacional de Metapont.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Canino, 1980, p. 344.
- ↑ 2,0 2,1 ; Livadiotti; Rocco; Lippolis Architettura greca: storia e monumenti del mondo della polis dalle origini (en toscà), 2007, p. 793. ISBN 9788842492207.
- ↑ De Juliis, 2001, p. 9.