Teòdot, Tecusa i màrtirs d'Ancira
| Biografia | |
|---|---|
Teòdot d'Ancira (segle III - 303 (Gregorià)). Sant (7 de juny)  | |
| Naixement | Theodotus, Thecusa, Alexandra, Claudia, Phaina, Euphrasia, Matrona, Julita segle III Ancira (actual Ankara, Turquia) |
| Mort | Ancira |
| màrtirs | |
| Celebració | Tota la cristiandat |
| Festivitat | 18 de maig (catòlics); ortodoxos: 17 de maig i 18 de maig (calendari julià), 6 de novembre (Tecusa i companyes), 7 de juny i 7 de novembre (Teòdot); 22 de maig (armenis) |
| Iconografia | Junts, amb palma de martiri |
Teòdot d'Ancira, amb Tecusa, Alexandra, Clàudia, Faina, Eufràsia, Madrona i Julita (o Atanàsia), van ser cristians màrtirs durant la persecució de Dioclecià a Ancira, actual Ankara (Turquia). Són venerats com a sants a tota la cristiandat.[1]
Aquest Teòdot d'Ancira no s'ha de confondre amb el bisbe Teòdot d'Ancira, mort al segle v.
Biografia
[modifica]Durant la persecució de Dioclecià, cap al 303, van ser detingudes i condemnades a mort les cristianes Tecusa, que era tia de Teòdot, i sis verges; les van deixar en un bordell perquè fossin violades, però ningú no les tocà, per la qual cosa les van ofegar en els pantans, amb pedres lligades al coll.[1]
Teòdot, també cristià, en recuperà els cossos i els sebollí. Després continuà la seva tasca d'ajut als cristians, als que visitava a la presó o oferia el que necessitessin, com la seva llar per celebrar-hi oficis i reunions. El governador fou informat del lloc on havia enterrat les màrtirs i les feu exhumar i cremar-ne les restes. Teòdot, llavors, es presentà davant d'ell i confessà la seva fe, recriminant-li la persecució.[1]
En no voler abjurar ni fer sacrificis als déus, també va ser condemnat i, després de diverses tortures, decapitat.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Enciclopedia ecclesiastica in cui trattasi della Sacra Scrittura, della dogmatica, morale, ascetismo, passioni, vizii, virtu', diritto canonico, liturgia, riti, storia ecclesiastica, missioni, concilii ...: ecc. ecc., compilata da una societa' di ecclesiastici .... G. Tasso, 1862, p. 117–.