Teòdot de Bizanci
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle II  |
| Mort | valor desconegut |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia |
| Ocupació | teòleg |
| Període | Imperi Romà |
| Alumnes | Theodotus the Banker (en)  i Artemó (heretge) |
Teòdot de Bizanci (Theodotus, Θεὸδοτος) fou un religiós heresiarca grec nadiu de Bizanci, que va viure al segle ii.[1] També era conegut com a Teòdot el Sabater.
Seguidor primer dels valentinians, va fundar la secta dels teodotians, relacionada amb la persona de Crist. Els seus escrits van ser condemnats per l'Església i considerats herètics. Defensava que Jesús era home mortal i fill de la Verge Maria i l'Esperit Sant, i que a través del baptisme va ser adoptat per Déu, de manera que no hauria arribat a la divinitat fins que no va ressuscitar. Aquesta doctrina, dita monarquianisme o adopcionisme, la va portar l'any 190 fins a Roma, on el papa Víctor I la va declarar herètica i va excomunicar Teòdot.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Smith, William. «6.Theodotus». A: A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. III. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 1073.
- ↑ Lampe, Peter. From Paul to Valentinus: Christians at Rome in the first two centuries. Londres: T & T Clark International, 2006, p. 344-349. ISBN 9780567080509.