Teòfil d'Alexandria
|
Per a altres significats, vegeu «Teòfil». |
 Miniatura del Papir Golèsnitxev, s. V-VI, amb Teòfil sobre el Serapeum | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Θεόφιλος (Theófilos, "amat de Déu") ca. 350 Egipte  |
| Mort | 15 octubre 412 Egipte |
| Sepultura | Alexandria |
 Patriarca Copte d'Alexandria | |
| Patriarca d'Alexandria | |
| | |
| Dades personals | |
| Residència | Catedral de Sant Marc |
| Religió | Cristianisme ortodox i Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot, patriarca |
| bisbe | |
| Celebració | Església Ortodoxa Copta |
| Festivitat | 14 Mesori (correspon al 20 d'agost del calendari gregorià). |
| Iconografia | Robes de bisbe oriental |
Teòfil (grec antic: Θεόφιλος, llatí: Teophilus) va ser bisbe d'Alexandria al final del segle iv i començament del segle v. Es va destacar per la persecució dels origenistes i l'hostilitat cap a Joan Crisòstom. Molt discutit pel seu radicalisme, és venerat com a sant per l'Església Ortodoxa Copta, mentre que l'Església Ortodoxa el considera impius.
Biografia
[modifica]Inicialment va ser monjo a Nítria, un centre monàstic al sud d'Alexandria, i es va decantar pels seguidors d'Orígenes en la controvèrsia dels monjos entre antropomorfites i origenistes. Va succeir al bisbat d'Alexandria a Timoteu l'any 385, segons Sòcrates Escolàstic, i va donar suport als origenistes. L'any 388 es va assegurar el favor imperial després de donar-li suport en la lluita contra Magne Màxim, però en realitat havia enviat al seu llegat Isidor amb cartes de suport dirigides a cadascun dels dos rivals, amb instruccions de donar només la carta destinada al que finalment fos el guanyador.
Va emular el zel de l'emperador contra els pagans, i amb el seu permís, el 391 va començar a perseguir als pagans de la seva diòcesi i a destruir els seus temples i confiscar les propietats, i molts van ser expulsats d'Egipte. Es va apoderar per la força del bisbat de Cirene, però va tractar bé el filòsof pagà Sinesi. A la seva diòcesi va combatre les diferents sectes.
Quan la majoria del clergat egipci es va veure que donava suport als antropomorfites en el tumults del 399, va canviar de bàndol i va condemnar els escrits d'Orígenes però en privat es va mantenir de fet com a seguidor dels escrits d'aquest; tot i així l'any 401 en una carta pastoral va condemnar els escrits i als seus partidaris, i ho va reiterar el 402. Por aquestos fets va rebre el malnom de Ἀμφαλλάξ ('alternativament'). Els monjos origenistes condemnats van fugir a Constantinoble on els va rebre Joan Crisòstom, que havia estat nomenat patriarca de Constantinoble tot i l'oposició de Teòfil.
L'emperadriu Eudòxia va cridar a Teòfil a la capital, on aviat, al Sínode del Roure va aconseguir que Crisòstom fos deposat, l'any 403. Durant els tumults que van seguir a la deposició es va escapar en secret a Egipte i va tornar a Alexandria on el 404 va emetre la seva tercera pastoral contra els origenistes. Va morir l'any 412.
Obres conservades
[modifica]Les seves obres són:
- Correspondència amb Jeroni d'Estridó, el Papa Anastasi I i el Papa Innocenci I
- Pamflet contra Crisòstom
- Homilia sobre la Crucifixió i el Bon Roder
- Homilies traduïdes per Jeroni d'Estridó (preservades gràcies a Migne)
- Altres homilies que només han sobreviscut en traduccions coptes i gueezes.
- προσφωνητικὸν πρὸς τοὺς φρονοῦντας τὰ Ὠριγένονς, que cita Teodoret de Cir, i que en llatí es va traduir amb el nom de Adversus Origenem unum et grande volumen
- Carta a Porfiri patriarca d'Antioquia.
Fabricius l'inclou a la Bibliotheca Graeca.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Smith, William (ed.). «Theophilus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 5 gener 2023].
Bibliografia
[modifica]- Georges Declercq (2000) Anno Domini (The Origins of the Christian Era). Turnhout (ISBN 9782503510507)
- John N.D. Kelly (1998) Golden Mouth. Nova York (Cornell University Press)
- Alden A. Mosshammer (2008) The Easter Computus and the Origins of the Christian Era. Oxford (ISBN 9780199543120)
- Norman Russell (2006) Theophilus of Alexandria. Londres, Routledge (The Early Church Fathers)
- Jan Zuidhoek (2017) «The initial year of De ratione paschali and the relevance of its paschal dates». A: Studia Traditionis Theologiae 26: 71-93
- Charles, Robert H. The Chronicle of John, Bishop of Nikiu: Translated from Zotenberg's Ethiopic Text. Merchantville, NJ: Evolution Publishing, 2007.
- Polański, T., "The Three Young Men in the Furnace and the Art of Ecphrasis in the Coptic Sermon by Theophilus of Alexandria," Studies in Ancient Art and Civilisation, 10 (2007), 79–100.
| Càrrecs religiosos | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Timoteu I |
Papa i Patriarca d'Alexandria 385–412 |
Succeït per: Ciril |
