Vés al contingut

Teó (gramàtic)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaTeó
Biografia
Activitat
Ocupaciógramàtic Modifica el valor a Wikidata
PeríodePeríode hel·lenístic Modifica el valor a Wikidata

Teó (grec antic: Θέων, llatí: Theon; fl. segle i) fou un gramàtic d'Alexandria que va ensenyar a Roma durant els regnats dels emperadors August i Tiberi, i fou succeït per Apió Plistonices.[1][2] Era fill del gramàtic Artemidor de Tars i cap de l'Escola d'Alexandria.[3]

Fou autor d'un lexicó (Κωμικαὶ λέξεις) sobre les comèdies gregues, citat per Hesiqui d'Alexandria al proemi del seu propi Lexicó.[4] Apareix citat en uns escolis d'Aristòfanes,[5] l'autenticitat del qual és debatuda,[6] i també és dubtós si fou l'autor del lexicó còmic citat per un altre escoli a Apol·loni de Rodes.[7] Un Comentari de l'Odissea d'un tal Teó és citat a l' Etymologicum Magnum.[8] És possible que un o ambdós dels comentaris sobre Homer i Apol·loni, estarien assignats a Eli Teó, també d'Alexandria.[9]

Referències

[modifica]
  1. Smith, Philip. «Theon, literary (1)». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. 3. Boston: Little, Brown and Company, 1867, p. 1080–1081 [Consulta: 5 agost 2016].  Arxivat 2012-10-11 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-10-11. [Consulta: 5 agost 2016].
  2. Suïda, s.v. Ἀπιών
  3. Wilson, Nigel Guy. Oxford Classical Dictionary. 3rd. Oxford University Press, 1996. ISBN 0-19-521693-8. «Theon (1)» 
  4. s.v. Σκίταλοι: vegeu Ruhnken, Praef. ad Hesych. pp. ix. foll.
  5. Escoli a Aristòfanes, Els núvols 397
  6. vegeu Dindorf, Annot. ad loc.
  7. Escoli d'Apol·loni de Rodes, iv. pp. 280, 305
  8. Etymologicum Magnum s.v. πύελος
  9. Johann Albert Fabricius, Bibliotheca Graeca vol. i. p. 525, vol. ii. p. 500, vol. vi. p. 380