Vés al contingut

Teatre Municipal de Perpinyà

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Teatre Municipal de Perpinyà
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusTeatre Modifica el valor a Wikidata
Construcció1812 Modifica el valor a Wikidata
Oberturanovembre 1813 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaPerpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPlace de la République 66000 Perpignan Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 41′ 54″ N, 2° 53′ 45″ E / 42.69836°N,2.89581°E / 42.69836; 2.89581

El Teatre Municipal de Perpinyà és un teatre del segle xix situat a Perpinyà, a la comarca del Rosselló de la Catalunya del Nord, integrada al departament francès dels Pirineus Orientals.

Història

[modifica]

Fins a la fi del segle xviii va ser la Llotja de Mar la que feia les funcions de teatre a Perpinyà. Com que aquest lloc ja no era adequat per diversos motius de seguretat o capacitat, el 22 d'abril de 1810, un col·lectiu de cinquanta-set burgesos de la ciutat va llançar una subscripció per adquirir el lloc de l'antic Col·legi dels Jesuïtes i per construir-hi un nou teatre. El projecte amb el pla i l'estimació es presenta a l'ajuntament, que l'adopta el 5 de maig de 1811. La construcció comença a finals de l'any 1812 i el nou teatre va entrar en servei el novembre de 1813, tot i que les obres no eren totalment acabade. El teatre de la Llotja del Mar es va tancar aquest mateix any.[1]

L'abril de 2016 el teatre adopta oficialment el nom de Jordi Pere Cerdà.[2] En 2017 és qüestionat un projecte per transformar la sala principal en un amfiteatre per allotjar estudiants de la Universitat de Perpinyà.[3][4][5]

Arquitectura

[modifica]

El teatre municipal de Perpinyà és un teatre a la italiana. Inclou la gran sala de teatre pròpiament dita, amb forma de lira i amb acústica reputada,[6] amb capacitat per a 549 seients (seients d'orquestra i dos balcons),[7] i la sala Jean Cocteau, situada al segon pis i una capacitat de 180 persones dempeus.[8]

Gran sala del teatre en forma de lira

Personalitats lligades al teatre

[modifica]
  • El compositor Bonaventure Petit (1811-1901) ha compost notablement per al teatre municipal de Perpinyà, on va crear una gran òpera, Velléda (1853)[9] i tres òperes còmiques, Gérardo ou l'Orphelin de Pietra-Santa (1846),[10] Le bailli du village (1860)[11] i La clochette d'amour (1861).[12]

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Notes i referències

[modifica]
  1. Jordi Vidal «Les 200 ans du théâtre de Perpignan, tout une histoire et une expo !». L'archipel contre-attaque, 1er mars 2013 [Consulta: 12 octubre 2017].
  2. «Ne m’appelez plus jamais « Théâtre Municipal »». Made in Perpignan, 11-04-2016 [Consulta: 12 octubre 2017].
  3. Suzanne Shojaei «Une pétition pour que le théâtre municipal de Perpignan reste "uniquement" un théâtre». France Bleu, 11-10-2017 [Consulta: 12 octubre 2017].
  4. «Sauvons le théâtre municipal de Perpignan ! Oui au Théâtre ! Non à l'amphi(théâtre) !». change.org, 09-10-2017. [Consulta: 12 octubre 2017].
  5. «Perpignan/ Théâtre municipal : le Parti de Gauche dénonce « l'éclatante absence de projet global »…». ouillade.eu, 13-10-2017 [Consulta: 13 octubre 2017].
  6. Le théâtre municipal Jordi Pere Cerdà a congres-perpignan.com
  7. Fiche technique de la grande salle Arxivat 2016-12-20 a Wayback Machine. a congres-perpignan.com
  8. Fiche technique de la salle Jean Cocteau Arxivat 2016-09-12 a Wayback Machine. a congres-perpignan.com
  9. F.C. «Théâtre de Perpignan : 1re représentation de Velléda, grand opéra en 3 actes». Le journal des Pyrénées-Orientales, 26, 08-04-1853, pàg. 1-4.
  10. I.D. «Théâtre : Gérardo ou l'orphelin de Pietra-Santa, opéra-comique en 2 actes, paroles de MM. Darras et Mattes, musique de M. Petit». Journal des Pyrénées-Orientales, 32, 18-04-1846, pàg. 1-3.
  11. S. «Chronique locale : théâtre de Perpignan». Journal des Pyrénées-Orientales, 14, 17-02-1860, pàg. 2-3.
  12. C. «Théâtre de Perpignan : première représentation de la Clochette d'amour, opéra en un acte, paroles de M. S... de Paris, musique de M. Petit, de Perpignan». Journal des Pyrénées-Orientales, 96, 17-12-1861, pàg. 2-3.

Enllaços externs

[modifica]