Teatre Pereira
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Sala de concerts, cafè teatre i sala de cinema  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Eivissa (Balears) | |||
| Localització | carrer Comte de Rosselló, 3 | |||
| ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Data | 19 febrer 2001 | |||
| Identificador | RI-51-0010653 | |||
El Teatre Pereira és un teatre d'Eivissa, a les Illes Balears, inaugurat el 1899.[1]
Història
[modifica]Teatre construït a la ciutat d'Eivissa entre els anys 1897 i 1899 en un solar de l'actual carrer del Comte de Rosselló. La iniciativa fou de la societat Sandoval y Cía i en van ser els principals accionistes Abel Matutes Torres, propietari del solar, Josep Tarrés Espinal i Mercedes Sandoval i del Castillo. El nom de Pereira fa referència al comandant militar d'Eivissa Vicent Pereira, espòs de Mercedes Sandoval. Per fer front a les primeres despeses, els principals promotors hi aportaren cadascun 1.400 pessetes, tot i que uns setanta petits accionistes també hi participaren adquirint accions. A poc a poc, però, la família d'Abel Matutes va adquirir totes les accions i es féu amb la propietat del teatre. Marià Villangómez recorda que tenia forma de ferradura, disposava d'una platea amb llotges, un segon pis també amb llotges i un tercer pis, on hi havia el galliner i seients laterals.[1]
Fou inaugurat el 6 d'abril del 1899 i la seva construcció i decoració tingué un cost de 65.180,85 pessetes. Els escenògrafs barcelonins Miquel Moragas i Salvador Alarma varen ser els decoradors del teatre i del teló de boca. Durant la dècada del 1920, essent-ne els empresaris Joan Roig Tur i Pere Oliver Tur, s'hi feren un seguit de reformes: s'allargà la platea i s'afegiren quatre llotges per banda i a cada pis. Durant la Guerra Civil es va convertir en lloc d'estada de les tropes nacionals. Tancat des del 1987, el Grup d'Empreses Matutes i Sirenis Hotels, propietaris de l'edifici, iniciaren el 2011 un projecte de reforma integral dissenyat per l'arquitecte Jordi Carreño.[1]
Activitat
[modifica]Durant els seus primers anys l'activitat fou variada: alternà representacions teatrals amb sarsueles i espectacles de varietats. En els seus inicis foren habituals els drames de Dicenta (Juan José, El señor feudal) i Echegaray (De mala raza, El gran Galeoto). Tampoc no hi faltà el Don Juan Tenorio, de Zorrilla, ni obres de Benavente, Linares Rivas, els germans Quintero, Muñoz Seca o Marquina. Hi han actuat companyies locals com el Grup Escènic Ebusus, que hi estrenà Angelina o El honor de un brigadier (1954) de Jardiel Poncela, o el Grup Amateur de Teatre (GAT), que hi presentà L'excepció i la regla (1977) de Bertolt Brecht. Al marge de totes aquestes activitats, també ha acollit cinema, concerts, actes polítics i socials, i balls per Carnaval i Cap d'Any.[1]
Bibliografia complementària
[modifica]- Torres Planells, Joan Antoni; Perelló Felani, Francesc. «Pereira, teatre». A: Mas, Joan (dir.). Diccionari del teatre a les Illes Balears. Palma-Barcelona: Lleonard Muntaner Editor: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006, p. 28–32.
- Villangómez, Marià. «El Cine Serra i el Teatre Pereira». A: El llambreig en la fosca. Eivissa: Institut d'Estudis Eivissencs, 2001, p. 91-92, 97.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Perelló, Francesc. «Teatre Pereira». Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. Institut del Teatre (reconeixement).