Vés al contingut

Tefko Saracevic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaTefko Saracevic
Biografia
Naixement24 novembre 1930 Modifica el valor a Wikidata
Mort5 octubre 2024 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Spring Lake (Michigan) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCiència computacional i ciència de la informació Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Croàcia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciógestor d'informació, informàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
Premis

Tefko Saracevic (24 de novembre de 1930 - Spring Lake, 5 d'octubre de 2024) va ser un gestor d'informació croat. Les seves recerques en el camp de la informació i documentació se centren en la recuperació d'informació, orientades cap a la interacció usuari-sistema documental.[1]

Va realitzar projectes de recerca per a institucions com la Fundació Nacional de la Ciència, National Institutes of Health, el departament d'Educació dels EUA, el Council for Library Resources, la Fundació Rockefeller o la UNESCO. Tefko Saracevic va col·laborar en molts projectes amb Paul Kantor.[2]

Obra acadèmica

[modifica]

Tefko Saracevic va centrar les seves recerques principalment en tots els aspectes humans relacionats amb la interacció persones-ordinadors en la recuperació, enquadrant-se aquests treballs en els anomenats «models cognitius» de recuperació de la informació. Aquestes recerques el van portar a elaborar una teoria el 1978 sobre els conceptes de rellevància i pertinència (que en anglès tenen el mateix significat) en entorns documentals. Segons Saracevic, tots dos conceptes es basen en el percentatge de coneixement que es constitueix en la informació que omple la necessitat d'un usuari en una situació determinada; això és:

  • La rellevància és la propietat que assigna certes parts d'un arxiu (per exemple, un document) a una pregunta.
  • La pertinència és la propietat que els assigna a la necessitat d'informació, i que solament podrien determinar els usuaris.[3]

Un usuari recupera documents rellevants sobre un tema, però selecciona solament aquells que són pertinents a una cerca específica d'acord amb la recerca que realitza.

En els anys 1990, Tefko Saracevic va donar a conèixer un model per a la recuperació interactiva de la informació i la interacció home-màquina, al que va anomenar «model estratificat de rellevància». Saracevic utilitzà l'estructura de la teoria estratificada de la lingüística i la comunicació. Plantejà diversos nivells dins de la rellevància, dels quals, solament un pertany al domini del sistema de recuperació, mentre que la resta es refereixen a les necessitats de cerca de l'usuari: actituds, circumstàncies, estat emocional... Per tant, un dels objectius fonamentals d'aquest model és trobar i identificar els processos de cerca d'informació dels usuaris al disseny de la interfície per procurar-se l'èxit. Aquesta interfície costava de dos estrats, desenvolupats per Saracevic i Amanda Spink:

  • 1r. Superficial, amb elements relatius als documentalistes o els diferents operadors amb la base de dades.
  • 2n. Cognitiu, imprescindible per a l'operativitat del primer nivell, on s'analitzava l'actitud de l'usuari i les seves necessitats.[4]

Obres publicades

[modifica]

Va escriure 3 monografies i 8 més en col·laboració amb diversos autors. Destaquen:

Va publicar més de 400 articles científics en revistes prestigioses i ha donat conferències en nombrosos països.

Referències

[modifica]
  1. «Preminuo profesor emeritus Tefko Saračević, počasni doktor Sveučilišta u Zadru» (en croat), 08-10-2024. [Consulta: 14 octubre 2024].
  2. «Tefko Saracevic Ph. D.». Rutgers, The State University of New Jersey. School of Communication and Information. [Consulta: 29 febrer 2016].
  3. Enciso, Berta. «IV. Bibliotecasː sistemas de información y comunicación social». La Biblioteca ː bibliosistemática e información p. 85-139. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. [Consulta: 29 febrer 2016].
  4. Ronda León, Rodrigo; Rodríguez Perojo, Keilyn «Organización y recuperación de la información: un enfoque desde la perspectiva de la automatización». Revista Cubana de Información en Ciencias de la Salud, vol. 14, núm. 1, 2006.