Vés al contingut

Teisme

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Teista)

En la filosofia i la religió el teisme (del grec theos, "déu") és el pensament, doctrina o creença en l'existència d'un déu o déus. De manera específica, és la creença en un ésser suprem que ha creat i que sosté l'univers, tot restant diferenciat d'aquest univers; altrament dit, és la creença en un déu personal, creador i provident.[1][2]

El teisme és un pensament eminentment teològic, però pot ser també una opció filosòfica o espiritual personal, sense el suport de cap doctrina religiosa en particular, que admet l'existència d'un déu que ha creat l'univers i el transcendeix. Aquesta doctrina s'oposa a l'ateisme, que nega l'existència de la divinitat, i a l'agnosticisme, segons el qual l'existència o no d'un déu o una mitologia de deïtats és desconeguda i, per tant, irrellevant. A diferència dels deistes, que també afirmen l'existència d'un déu però només en tant que ésser creador, negant-ne la transcendència, els teistes sostenen que déu intervé activament en els afers humans i que, a més, hom pot reconèixer la seva natura i atributs (com ara l'omnipotència, l'omnisciència, la immutabilitat i la impassibilitat).[3]

Etimologia

[modifica]

El terme teisme deriva del grec θεός[4] (theós) o theoi que significa "déu" o "déus". El terme teisme va ser utilitzat per primera vegada per Ralph Cudworth (1617–1688).[5] En la definició de Cudworth, són "estrictament i pròpiament anomenats teistes, que afirmen que un ésser intel·ligent perfectament conscient, o ment, existent per si mateix des de l'eternitat, era la causa de totes les altres coses".[6]

Tipus de teisme

[modifica]
Article principal: Llista de religions i tradicions espirituals

Monoteisme

[modifica]

El monoteisme (del grec μόνος) és la creença en la teologia que només existeix una divinitat.[7] Algunes religions monoteistes modernes inclouen el judaisme, el cristianisme, l'islam, la fe bahá'í, el sikhisme, el zoroastrisme, algunes sectes de l'hinduisme i l'eckankar.

Politeisme

[modifica]

El politeisme és la creença en múltiples deïtats, que solen reunir-se en un panteó, juntament amb les seves pròpies sectes i rituals religiosos. El politeisme era la forma típica de religió abans del desenvolupament i la difusió de les religions abrahàmiques del judaisme, el cristianisme i l'islam, que imposen el monoteisme.[8] Està ben documentat al llarg de la història; des de la prehistòria i els registres més antics de l'antiga religió egípcia i de l'antiga religió mesopotàmica fins a les religions predominants durant l'antiguitat clàssica, com la religió grega antiga i la religió romana antiga, i en religions ètniques com el paganisme germànic, eslau i bàltic i les religions natives americanes.[9]

Les religions politeistes més destacades que es practiquen avui inclouen el taoisme, el shenisme o la religió popular xinesa, el xintoisme japonès, la santeria, la majoria de les religions africanes tradicionals[10] i diverses religions neopaganes com la Wicca, el druidisme, la Romuva i l'hel·lenisme.[11][12] L'hinduisme, encara que popularment es considera politeista, no es pot categoritzar exclusivament com a tal, ja que alguns hindús es consideren panteistes i altres es consideren monoteistes. Tots dos són compatibles amb els textos hindús ja que no hi ha consens d'estandardització de la fe. Vedanta, l'escola més dominant de l'hinduisme, ofereix una combinació de monoteisme i politeisme, sostenint que Brahman és l'única realitat última de l'univers, però la unitat amb ell es pot assolir adorant múltiples déus i deesses.[13]

Una divisió important en les pràctiques politeistes modernes és entre l'anomenat politeisme tou i el politeisme dur.[14][15] El politeisme "suau" és la creença que els diferents déus poden ser arquetips psicològics, personificacions de forces naturals o com un déu essencial interpretat a través de les lents de diferents cultures (per exemple, Odin, Zeus i Indra són tots el mateix déu interpretat per pobles germànics, grecs i índics respectivament) - conegut com omniteisme.[16] D'aquesta manera, els déus poden ser intercanviables entre cultures.[15] El politeisme "dur" és la creença que els déus són éssers divins diferents, separats i reals, més que arquetips psicològics o personificacions de forces naturals. Els politeistes durs rebutgen la idea que "tots els déus són un déu essencial" i també poden rebutjar completament l'existència de déus fora del seu propi panteó.[15]

Panteisme

[modifica]
La filosofia de Baruch Spinoza sovint es considera panteisme.[17][18]

El panteisme és la creença que la realitat, l'univers i el cosmos són idèntics a la divinitat i a un ésser o entitat suprem, assenyalant que l'univers és una deïtat creadora immanent que encara s'està expandint i creant, que ha existit des del principi dels temps.[19] o que totes les coses componen un déu o deessa immanent i global i considera l'univers com una manifestació d'una deïtat.[20][21] Això inclou tots els objectes astronòmics que es consideren part d'una única deïtat. El culte a tots els déus de cada religió és una altra definició, però s'anomena amb més precisió omnisme.[22] La creença panteista no reconeix un déu personal distint,[23] antropomòrfic o no, sinó que caracteritza una àmplia gamma de doctrines que difereixen en formes de relacions entre la realitat i la divinitat.[24] Els conceptes panteistes es remunten a milers d'anys i s'han identificat elements panteistes en diverses tradicions religioses. El terme panteisme va ser encunyat pel matemàtic Joseph Raphson el 1697[25][26] i des de llavors, s'ha utilitzat per descriure les creences de diverses persones i organitzacions. El panteisme es va popularitzar a la cultura occidental com una teologia i filosofia basada en l'obra del filòsof del segle XVII Baruch Spinoza, en particular, el seu llibre Ètica.[27] El filòsof i cosmòleg Giordano Bruno també va adoptar una postura panteista al segle XVI.[28]

Universalisme

[modifica]

L'universalisme és la ideologia que afirma l'existència d'una veritat universal, objectiva i eterna que ho determina tot, i per tant ha de ser admesa igualment per tots els éssers humans. Un pensament universalista assegura la veracitat de manera única i indiscutible de veure, explicar o organitzar les coses.[29]

Tipus de teisme segons la benevolencia divina

[modifica]
  • Teofília: és el posicionament majoritari. En aquest es creu que els deus són benevolents i són mereixedors de devoció.
  • Malteisme: aquest posicionament pren com a evidència les desgràcies que passen al món per a dir que el o els deus no són bons ni perfectes.
  • Originisme: aquest és un posicionament que només té en compte l'origen diví.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «teisme». Diccionari de la llengua catalana. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 28 febrer 2024].
  2. ↑ «teisme». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 28 febrer 2024].
  3. ↑ «Entrada de "teisme" de The Columbia Encyclopedia Sisena Edició». Arxivat de l'original el 2007-10-12. [Consulta: 28 octubre 2007].
  4. ↑  Mackintosh, Robert. «Theism». A: Hugh Chisholm. Encyclopædia Britannica (en anglès). 26. 11a ed. Cambridge University Press, 1911. 
  5. ↑ Halsey, William; Robert H. Blackburn; Sir Frank Francis. Louis Shores (ed.). Collier's Encyclopedia (en anglès). vol. 22. 20a edició. Crowell-Collier Educational Corporation, 1969, p. 266–7. 
  6. ↑ Cudworth, Ralph. The True Intellectual System of the Universe (en anglès). G. Olms, 1977, p. 267. ISBN 978-3-487-06009-5. 
  7. ↑ van Baaren, Theodorus P. «Monotheism | Definition, Types, Examples, & Facts» (en anglès). Britannica, 25-01-2024. [Consulta: 28 febrer 2024].
  8. ↑ Frey, Herbert «Politeísmo versus monoteísmo: el desarrollo de la crítica a la religión cristiana en la obra de Friedrich Nietzsche». Revista mexicana de sociología, 67, 3 (jul-sept), 2005, pàg. 513–541. ISSN: 2594-0651.
  9. ↑ Crosby, Donald «The Abrahamic Faiths as Forces for Good or Evil». American Journal of Theology & Philosophy, 39, 3, 2018, pàg. 29–47. DOI: 10.5406/amerjtheophil.39.3.0029. ISSN: 0194-3448.
  10. ↑ Kimmerle, Heinz «The world of spirits and the respect for nature: towards a new appreciation of animism» (en anglès). The Journal for Transdisciplinary Research in Southern Africa, vol. 2, núm. 2, 11-04-2006, pàg. 15. DOI: 10.4102/td.v2i2.277. ISSN: 2415-2005.
  11. ↑ duBois, Page. A Million and One Gods: The Persistence of Polytheism. Harvard University Press, 2014. ISBN 978-0-674-72883-7. 
  12. ↑ Beuchot, Mauricio. «El politeismo contemporáneo del significado y una hermeneútica analógica». A: Gianni Vattimo (coord.). Politeísmo y Encuentro con el Islam. Hermenéutica entre civilizaciones II (en castellà). Dykinson, 2008, p. 359–368. ISBN 978-84-9849-271-2. 
  13. ↑ Doniger, Wendy. On Hinduism. Oxford University Press, 2014-03-03. DOI 10.1093/acprof:oso/9780199360079.003.0002. ISBN 978-0-19-936007-9. 
  14. ↑ Galtsin, Dmitry «Modern Pagan religious conversion revisited». Sacra, 14, 2, 21-06-2018, pàg. 7–17. Arxivat de l'original el 2019-02-07 [Consulta: 5 febrer 2019].
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Kraemer, Christine Hoff. Seeking the mystery : an introduction to Pagan theologies (en anglès). Englewood, CO: Patheos Press, 2012. ISBN 9781939221186. OCLC 855412257. 
  16. ↑ Negedu, I. A. «The Igala traditional religious belief system: Between monotheism and polytheism» (en anglès). OGIRISI: A New Journal of African Studies, 10, 1, 01-01-2014, pàg. 116–129. Arxivat de l'original el 2023-02-24. DOI: 10.4314/og.v10i1.7. ISSN: 1597-474X [Consulta: 24 febrer 2023].
  17. ↑ Picton, James Allanson. Pantheism: its story and significance. Chicago: Archibald Constable & CO LTD., 1905. ISBN 978-1419140082. 
  18. ↑ Fraser, Alexander Campbell. Philosophy of theism (en anglès). Edinburgh, Londres: William Blackwood and sons, 1896, p. 163. 
  19. ↑ Pearsall, Judy. The New Oxford Dictionary of English (en anglès). Clarendon Press, 1998, p. 1341. ISBN 978-0-19-861263-6. «The term 'pantheist' designates one who holds both that everything constitutes a unity and that this unity is divine» 
  20. ↑ Paul Edwards (ed.). The encyclopedia of philosophy. (en anglès). 1/2: Abbagnano to entropy. Reprinted. Nova York, NY: Macmillan, 1996, p. 34. ISBN 978-0-02-894960-4. 
  21. ↑ Reid-Bowen, Paul. Goddess as Nature: Towards a Philosophical Thealogy (en anglès). Taylor & Francis, 15 abril 2016, p. 70. ISBN 9781317126348. 
  22. ↑ «Definition of Pantheism» (en anglès). Merriam Webster. Arxivat de l'original el 2022-11-03. [Consulta: 24 febrer 2023].
  23. ↑ Taliaferro, Charles; Draper, Paul; Quinn, Philip L. A Companion to Philosophy of Religion (en anglès). John Wiley & Sons, 2010-01-19, p. 340. ISBN 978-1-4443-2016-9. «They deny that God is "totally other" than the world or ontologically distinct from it» 
  24. ↑ Levine, Michael. Pantheism: A Non-Theistic Concept of Deity. Psychology Press, 1994, p. 44, 274–275. ISBN 9780415070645. «
    • The idea that Unity that is rooted in nature is what types of nature mysticism (e.g. Wordsworth, Robinson Jeffers, Gary Snyder) have in common with more philosophically robust versions of pantheism. It is why nature mysticism and philosophical pantheism are often conflated and confused for one another.
    • [Wood's] pantheism is distant from Spinoza's identification of God with nature, and much closer to nature mysticism. In fact it is nature mysticism.
    • Nature mysticism, however, is as compatible with theism as it is with pantheism.» 
  25. ↑ Taylor, Bron. Encyclopedia of Religion and Nature. A&C Black, 2008, p. 1341–1342. ISBN 978-1441122780 [Consulta: 27 juliol 2017]. 
  26. ↑ Thomson, Ann. Bodies of Thought: Science, Religion, and the Soul in the Early Enlightenment (en anglès). OUP Oxford, 2008-07-03, p. 54. ISBN 978-0-19-923619-0. 
  27. ↑ Lloyd, Genevieve. Routledge Philosophy GuideBook to Spinoza and The Ethics. 1st. Routledge, 2 octubre 1996, p. 24. ISBN 978-0-415-10782-2. 
  28. ↑ Birx, Jams H. «Giordano Bruno». The Harbinger, 11-11-1997. Arxivat de l'original el 27 juliol 2017. [Consulta: 5 febrer 2019]. «Bruno was burned to death at the stake for his pantheistic stance and cosmic perspective.»
  29. ↑ Oliván Pena, Helena «Roque, Maria Àngels (ed.) (1997). Identidades y conflicto de valores. Diversidad y mutación social en el Mediterráneo». Papers. Revista de Sociologia, 55, 01-07-1998, pàg. 183. DOI: 10.5565/rev/papers.1939. ISSN: 2013-9004.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Entrada a FiloXarxa
  • Theism Arxivat 2009-02-06 a Wayback Machine. a theism.info (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Teisme&oldid=33785337»