Tel·luri natiu
 Tel·luri | |
|---|---|
 Tel·luri natiu (negre) i quars (blanc); Moctezuma, Sonora, Mèxic | |
| Fórmula química | Te |
| Localitat tipus | Mina Mariahilf, Faţa Băii, Zlatna, Romania |
| Classificació | |
| Categoria | elements natius |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 1.CC.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 1.CC.10  |
| Dana | 1.3.4.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 4,4572Å; c = 5,929Å; |
| Grup espacial | P3₁21 i P3₂21 |
| Color | blanc estany |
| Exfoliació | perfecta en {1010}, imperfecta en {0001} |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 2 a 2,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | gris |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 6,1 a 6,3 g/cm³ (mesurada); 6,225 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Pleocroisme | feble |
| Impureses comunes | Se, Fe, Bi, S |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1802 |
| Símbol | Te |
| Referències | [1] |
El tel·luri és un mineral de la classe dels elements natius. Anomenat així pel mot llatí tellus, nom emprat en aquesta llengua per a referir-se a la Terra, va ser descobert l'any 1802.[1]
Classificació
[modifica]El tel·luri es troba classificat en el grup 1.CC.10 segons la classificació de Nickel-Strunz (1 per a elements natius; C per a metal·loides i no-metalls i C per a sofre-seleni-iode; el nombre 10 correspon a la posició del mineral dins del grup). En aquesta classificació comparteix grup amb la rosickýita, el seleni i el sofre. En la classificació de Dana, el mineral es troba en el grup 1.3.4.2 (1 per a elements natius i aliatges i 3 per a semimetalls i no-metalls; 4 i 2 corresponen a la posició del mineral dins del grup).[1]
Característiques
[modifica]El tel·luri és un mineral de fórmula química Te. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa en l'escala de Mohs és 2 a 2,5.
Formació i jaciments
[modifica]Es forma en vetes.[2] Ha estat descrit en tots els continents.[1]
Referències
[modifica]
Bibliografia
[modifica]- Von Reichenstein, F. J. M. (1783): Versuche mit dem in der Grube Mariahilf in dem Gebirge Fazeby bey Zalathna vorkommenden vermeinten gediegenen Spiesglanzkönig, Physikalische Arbeiten der einträchtigen Freunde in Wien, 1.Quartal 1783, 63-69.
- Klaproth, M. H. (1802): Chemische Untersuchung der siebenbürgischen Golderze, A. Gediegen Tellur. Beiträge zur chemischen Kenntniss der Mineralkörper, Dritter Band, Rottmann Berlin, 2-15.
- Palache, Charles, Harry Berman & Clifford Frondel (1944), The System of Mineralogy of James Dwight Dana and Edward Salisbury Dana Yale University 1837-1892, Volume I: Elements, Sulfides, Sulfosalts, Oxides. John Wiley and Sons, Inc., New York. 7th edition, revised and enlarged, 834pp.: 138-139.
- Acta Crystallographica (1967): 23: 670-671.