Telescopi de 40 peus
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Telescopi reflector i muntura altazimutal  | |||
| Artista | William Herschel | |||
| Data de dissolució o abolició | 1840 | |||
| Cronologia | ||||
| 1785 – 1789 | construcció | |||
| Mesura | 1,2 ( ) m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Slough (Anglaterra) | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Utilització | 19 febrer 1787 – | |||
| Distància focal | 12 m | |||
El telescopi de 40 peus (12 metres) de William Herschel, també conegut com el telescopi Great Forty-Foot, va ser un telescopi òptic construït entre 1785 i 1789 al Observatory House a Slough, Anglaterra. Va ser el telescopi més gran del món durant 50 anys. Va poder ser utilitzat per a descobrir Enceladus i Mimas, les sisena i setena llunes de Saturn. Va ser desmantellat en 1840; actualment el mirall original i un fragment de 3 metres tub encara es conserven.
Construcció
[modifica]El telescopi va ser construït pel Sir William Herschel, amb l'ajuda de Caroline Herschel, entre 1785 i 1789 a Slough, amb components fets a Clay Hall a prop de Windsor. El tub va ser fet de ferro. Va ser finançat pel Rei George III, que va concedir £4,000 per a poder ser creat. [1] Durant la seva construcció, mentre el telescopi estava a terra, el rei i l'Arquebisbe de Canterbury van visitar el telescopi. Just abans que entressin a veure el telescopi, el rei va dir "Vingui, senyor Bisbe, li ensenyaré el camí al cel!"[2]
Dos miralls de 120 cm van ser creats per al telescopi. El primer va ser fet a una farga en 1785, i va ser fet d'especulum (un aliatge de coure i estany principalment) amb arsènic per a millorar la finesa. El mirall va pesar mitja tona però era massa fi per a mantenir la seva forma un cop era ubicat i polit. Un segon mirall amb el doble de grossor de l'original va ser demanat dos anys més tard, i aquest va ser utilitzat en comptes de l'original. Això no obstant, aquest requeria ser polit més freqüentment a causa de la seva composició, i es feia servir l'original quan el segon s'estava polint. Els miralls van ser els més grans del món fins a 1845 [3] [4]
El telescopi va ser muntat alt-azimuth i, amb un tub de 12 metres i un mirall de 120 cm, tenia un relació focal de f/10.[2]
Ús
[modifica]El telescopi va ser ubicat al Observatory House, la casa de Herschel a Slough, entre 1789 i 1840.[1] La primera observació amb el telescopi va ser en 1787, quan Herschel va apuntar el llavors incomplet telescopi cap a la nebulosa Orion, que va observar arrossegant el telescopi i fent servir una lent ocular.[4] El primer que es va aconseguir amb el telescopi va ser descobrir Encèlad i Mimes, les llunes de Saturn sisena i setena, encara que això no és estrictament cert, donat que Herschel va fer servir altres telescopis al mateix temps.[1] Herschel va descriure la vista de Sirius a través del telescopi:[2]
Com a part de l'acord de finançament amb el telescopi, a Caroline Herschel se li va donar una pensió de £50 per any per a ser l'ajudant de William. Com a resultat, ella va ser la primera dona a Anglaterra a ser pagada per a dur a terme tasques d'astronomia.[1]
El telescopi era una atracció de turistes locals,[5] visitat per gent rica i famosa durant els seus viatges al proper Castell de Windsor per a visitar al Rei,[3] i va ser representat als mapes de Ordnance Survey.[5] Va ser el telescopi més gran del món durant 50 anys.[1] Va ser anomenat el "telescopi de 40 peus", ja que a l'època els telescopis eren referenciats per la llargària del seu tub en comptes de pel diàmetre del mirall.[2]
A causa dels problemes amb els miralls i donat que el telescopi resultava difícil de configurar, finalment el telescopi no va suposar una millora substancial respecte a telescopis més petits.[4] La climatologia era amb freqüència poc apropiada per a l'ús del telescopi, i molts dels objectes observats per Herschel eren també visibles als seus telescopis menors.[2] L'última observació realitzada amb el telescopi va ser en 1815.[1]
El telescopi va ser representat a l'escut d'armes de Herschel:[6]
Desmantellament
[modifica]
El bastidor del telescopi va ser desmantelat en 1840 pel fill de William Herschel, John Herschel,[1] al seu retorn de fer observacions a Sud Àfrica. Va ser desmantellat, ja que es temia que el bastidor s'enfonsés, ja que s'havia podrit, i John temia per la seguretat dels seus fills petits. Es va celebrar una petita cerimònia per a commemorar el seu desmantellament.[7]
El tub es va deixar al jardí, on va ser trencat 30 anys més tard per un arbre que va caure. El tros que ha quedat és de 3 metres i correspon a la part del mirall. Aquest encara estava al jardí en 1955 [8] , però es va canviar de lloc i ara està a en la col·lecció Herschel del National Maritime Museum, Greenwich, Londres.[1] El motlle original del mirall està actualment al Sience Museum, Londres.[9]
El telescopi de 40 peus va ser superat en 1845 pel gran telescopi reflectant Leviathan of Parsontown.[8] La imatge del telescopi de 40 peus perdura com una de les més grans icones de l'astronomia.[2]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «40-foot Herschelian (reflector) telescope tube remains (AST0947)». National Maritime Museum. [Consulta: 22 novembre 2008].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Mullaney, James. «Chapter 2, Herschel's Telescopes». A: The Herschel Objects and How to Observe Them, 2007, pp. 10–15. DOI 10.1007/978-0-387-68125-2_2. ISBN 978-0-387-68125-2.
- ↑ 3,0 3,1 «Original mirror for William Herschel's 40 foot telescope, 1785». Science & Society Picture Library. Arxivat de l'original el 8 de març 2016. [Consulta: 22 novembre 2008].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Original mirror for William Herschel's 40-foot telescope, 1785». The Science Museum, 2004. [Consulta: 22 novembre 2008].
- ↑ 5,0 5,1 «Herschel's Grand Forty feet Reflecting Telescopes (ZBA4492)». National Maritime Museum. [Consulta: 22 novembre 2008].
- ↑ Franklyn, Julian. Shield and Crest. London: MacGibbon & Kee, 1961. P. 250.
- ↑ «'Slough. The 40ft reflector with all the woodwork down' (PAF7451)». National Maritime Museum. [Consulta: 22 novembre 2008].
- ↑ 8,0 8,1 Berendzen, Richard; Hart, Richard and Seeley, Daniel. Man Discovers the Galaxies. Science History Publications, 1976, pp.12—13. ISBN 0-88-202-023-4.
- ↑ «Original mirror for William Herschel's forty-foot telescope, 1785». Science Museum. Arxivat de l'original el 2009-09-02. [Consulta: 23 novembre 2008].