Telifònides

Telifònides
Thelyphonida
	;
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Subregne	Bilateria
Fílum	Arthropoda
Subfílum	Chelicerata
Classe	Arachnida
Ordre	Thelyphonida ;
Famílies
	Geralinuridae; Thelyphonidae;

Els telifònides (Thelyphonida)^[1] o uropigis (Uropygi) són un ordre d'aràcnids amb «cua» llarga i prima, uns enormes pedipalps espinosos i unes glàndules anals que expulsen una substància irritant amb olor de vinagre. No tenen glàndules verinoses i són inofensius per als humans, malgrat el seu aspecte amenaçador.

Característiques

Les espècies d'aquest ordre fan de 25 a 85 mil·límetres de llargada.^[2] Només fan servir 6 potes per a desplaçar-se i les dues primeres potes estan modificades per a servir d'antenes. Moltes espècies tenen pinces com les dels escorpins. Tenen un parell d'ulls davant del cefalotòrax i tres ulls a cada costat com també passa en els escorpins.^[2] No tenen glàndules verinoses però poden deixar anar una mescla d'àcid acètic i àcid octanoic quan se'ls molesta.^[2]

Comportament

Són aràcnids carnívors i caçadors nocturns, mengen insectes o miriàpodes,^[2] de vegades també cucs i llimacs. Mastigoproctus (que fa 85 mm de llarg) de vegades s'alimenta de petits vertebrats.^[2] Controlen l'excés de població de paneroles i grills.

Els mascles secreten un sac d'esperma que transfereixen a les femelles. Una membrana mucosa protegeix els ous de la dessecació. Les cries tarden fins a 3 anys a assolir l'edat adulta i viuen després uns quatre anys més.^[2]

Hàbitat

Es troben en zones tropicals i subtropicals de tot el món. No n'hi ha a Europa, Austràlia, i excepte per haver estat introduïts tampoc n'hi hauria a l'Àfrica.^[2] Fan forats a terra on transporten les seves preses.^[2] Els agraden llocs foscos i humits.

Taxonomia

S'han descrit 119 espècies.^[1] Hi ha una família actual i una família extinta però aquesta és dubtosa:

† Família Geralinuridae Scudder 1886: fòssil del Carbonífer, Txèquia.
Família Thelyphonidae Lucas 1835
- Subfamília Hypoctoninae Pocock 1899 — Àfrica, Índia, sud-est d'Àsia, Carib i Amèrica del Sud.
  - Etienneus
    - Etienneus africanus
  - Hypoctonus
    - Hypoctonus andersoni
    - Hypoctonus binghami
    - Hypoctonus birmanicus
    - Hypoctonus browni
    - Hypoctonus carmichaeli
    - Hypoctonus dawnae
    - Hypoctonus ellisi
    - Hypoctonus formosus
    - Hypoctonus gastrostictus
    - Hypoctonus granosus
    - Hypoctonus javanicus
    - Hypoctonus kraepelini
    - Hypoctonus oatesii
    - Hypoctonus rangunensis
    - Hypoctonus saxatilis
    - Hypoctonus siamensis
    - Hypoctonus stoliczkae
    - Hypoctonus sylvaticus
    - Hypoctonus woodmasoni
  - Labochirus
  - Thelyphonellus
- Subfamília Mastigoproctinae Speijer 1933 [=Uroproctinae Rowland & Cooke 1973] — Carib, Amèrica del Sud, Filipines, Índia
  - Mastigoproctus
    - Mastigoproctus giganteus
- Subfamília Thelyphoninae Lucas 1835 — SE Àsia, Illes del Pacífic
- Subfamília Typopeltinae Rowland & Cooke 1973 — Japó, Xina, SE Àsia.

Fòssils que s'han descrit recentment són:

† Proschizomus petrunkevitchi Dunlop & Horrocks 1996 — Carbonífer superior, Gran Bretanya
† Mesoproctus rowlandi Dunlop 1998 — Cretaci, Brasil

Rowland & Cooke (1973)^[3] divideixen el grup en dues famílies, Thelyphonidae i Hypoctonidae.

Galeria

Mastigoproctus giganteus
Mastigoproctus colombianus
Mastigoproctus giganteus
Mastigoproctus giganteus femella amb ous

Notes

↑ ^1,0 ^1,1 Zhang, Z. Q. (2011). Phylum Arthropoda von Siebold, 1848. In: Zhang, Z.-Q. (Ed.), Animal Biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness. Zootaxa, 3148, 99-103.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 ^2,6 ^2,7 Schmidt 1993: 54f
↑ Rowland, J.M. & J.A.L. Cooke. 1973. "Systematics of the arachnid order Uropygida (5 Thelyphonida)." The Journal of Arachnology, 1:55–71.

Referències

Weygoldt, P. 1979. Thelyphonellus ruschii n. sp. und die taxonomische Stellung von Thelyphonellus Pocock 1894 (Arachnida: Uropygi: Thelyphonida). Senckenbergiana Biologica, 60:109-114.
Schmidt, Günther (1993): Giftige und gefährliche Spinnentiere. Westarp Wissenschaften ISBN 3-89432-405-8
Dunlop, J.A. & C.A. Horrocks. 1996. "A new Upper Carboniferous whip scorpion (Arachnida: Uropygi: Thelyphonida) with a revision of the British Carboniferous Uropygi", in Zoologischer Anzeiger, 234:293–306.
Haupt, J. & D. Song. 1996. "Revision of East Asian whip scorpions (Arachnida Uropygi Thelyphonida'). I. China and Japan". Arthropoda Selecta, 5:43–52.
Harvey, M.S. 2002. "The neglected cousins: what do we know about the smaller arachnid orders?", in The Journal of Arachnology, 30:357–372.

Enllaços externs

Pictures of a Mexican Uropygid sp. and its habitat
Photos of Taiwanese Uropygid - Typopeltis crucifer
Video of a vinegarroon

[zhang-1] 1,0 ^1,1 Zhang, Z. Q. (2011). Phylum Arthropoda von Siebold, 1848. In: Zhang, Z.-Q. (Ed.), Animal Biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness. Zootaxa, 3148, 99-103.

[schmidt93-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 ^2,6 ^2,7 Schmidt 1993: 54f

[3] Rowland, J.M. & J.A.L. Cooke. 1973. "Systematics of the arachnid order Uropygida (5 Thelyphonida)." The Journal of Arachnology, 1:55–71.

[1]

[2]

[3]