Tell Ramad

Tell Ramad

Tipus	jaciment arqueològic
Localització
Entitat territorial administrativa	Damasc (Síria)
33° 24′ N, 35° 54′ E
Història
Creació	6800 aC

Tell Ramad (àrab: تل رماد, Tall Ramād) és un jaciment arqueològic sirià d'època prehistòrica i neolítica situat als peus del mont Hermon, uns 20 quilòmetres al sud-oest de Damasc. El tel acull un assentament petit (2 hectàrees), que es va establir per primera vegada a finals del VIII mil·lenni aC.

Història de la recerca

El tel va ser descobert pels agents de duanes francesos, M Company i el tinent Potut. Laurisson Ward va tornar a visitar-lo el 1939 i va recollir material de la superfície, ara al Museu Peabody de Cambridge. Tell Ramad va quedar oblidat fins que va ser redescobert per W. J. van Liere i Henri de Contenson; Conteston va dirigir les excavacions durant vuit campanyes entre 1963 i 1973.

Característiques

Les característiques notables de l'etapa més primerenca inclouen un nombre de pous ovals amb forns i contenidors d'argila de 3 a 4 metres de diàmetre, paviments de calç i guix, amb forns i contenidors d'argila que s'ha suggerit que s'haurien utilitzat com a cases.

Tres figuretes d'argila, de les quals se'n van trobar fragments, podrien haver servit com a una mena de pedestal per als cranis que també s'hi van descobrir; calaveres i figuretes podrien haver estat enterrats ritualment junts. A la capa I, una fossa contenia sis cranis i a la capa II s'hi van trobar dues fosses amb 3 i 12 cranis. S'havien conservat acuradament tallats, possiblement per donar la impressió d'estar vius. S'hi 'han pogut detectar residus de color vermell. Aquest tipus de conservació apareix en gran part del sud del Llevant, així com l'enterrament secundari ritual, en què els difunts eren separats després de l'eliminació o dissolució de les parts més peribles, especialment del crani. S'ha parlat d'un "culte al crani".

Alimentació

Tell Ramad és notable com un dels pocs llocs fonamentals per a la comprensió de l'origen de l'agricultura amb troballes que de diversos tipus de blat, ordi i lli domesticats. La presència de pisana és una característica important dels jaciments d'aquesta zona, on es creu que s'hi va introduir. Entre els aliments de plantes silvestres presents en el registre arqueològic del jaciment hi he festucs, ametlles, figues i peres silvestres. Tot i que les plantes portaven conreant-se des de feia ja dos mil·lennis, l'ús de plantes silvestres no havia disminuït en absolut. En canvi, la caça s'havia tornat extremadament marginal. Els habitants vivien en una zona encara densament boscosa en aquella època i els habitants cultivaven en petites clarianes que havien tallat al bosc.

La fauna de mamífers a Tell Ramad mostra que tant les ovelles i les cabres van ser domesticades per complet en el mateix temps i al mateix lloc encara que la proporció d'ovelles i cabres és de 3 a 1, respectivament.

Bibliografia

• Akkermans, Peter M. M. G.; Schwartz, Glenn M. The Archaeology of Syria: From Complex Hunter-Gatherers to Early Urban Societies (c. 16,000–300 BC) (en anglès). Cambridge University Press, 2003. ISBN 978-0-521-79666-8. 
• Fu, Yong-Bi «Genetic evidence for early flax domestication with capsular dehiscence». Genetic Resources and Crop Evolution, 58, 8, 2011, pàg. 1119–1128. DOI: 10.1007/s10722-010-9650-9.
• Harris, David R. The origins and spread of agriculture and pastoralism in Eurasia (en anglès). Routledge, 1996. ISBN 978-1-85728-538-3. 
• Hillman, Gordon «On the Origins of Domestic rye: Secale Cereale: The Finds from Aceramic Can Hasan III in Turkey». Anatolian Studies, 28, 1978, pàg. 157–174. DOI: 10.2307/3642748. JSTOR: 3642748.
• Moore, A.M.T.. The Neolithic of the Levant (tesi) (en anglès). Universitat d'Òxforf, 1978. 
• VVAA. Ramad. Site néolithique en Damascène (Syrie) aux VIIIe et VIIe millénaires avant l'ère chrétienne (en francès). Beirut: Institut français d'archéologie du Proche-Orient, 2000, p. 334. ISBN 978-2912738066.