Fent una lectura del RGPD i la Llei orgànica de protecció de dades personals i garantia de drets digitals, interpreto que està prohibit tractar les dades personals considerades com a "categories especials" —com són l'origen ètnic o racial, les opinions polítiques, les conviccions religioses o filosòfiques, l'afiliació sindical, dades genètiques, dades biomètriques, dades relatives a la salut o dades relatives a la vida sexual o l’orientació sexual d'una persona física—, llevat que la persona les hagi manifestat públicament (article 9 RGPD). Així doncs, si indiquem una referència a un mitjà (o una publicació a les xarxes socials) on la persona declari, per exemple, els seus pronoms de preferència, seria suficient per no vulnerar aquest precepte.
Tanmateix, l'article 6 del RGPD estipula que només es poden tractar dades personals si es compleix alguna de les condicions perquè el tractament sigui lícit. De les sis condicions que estableix, em sembla que en aquest cas s'aplicaria només la lletra e, és a dir, que el tractament sigui necessari per complir una missió realitzada en "interès públic". La Llei orgànica de protecció de dades personals segueix i concreta que el tractament sota aquest supòsit (interès públic) es podrà considerar fonamentat només si la competència és atribuïda per una norma amb rang de llei.
L'interès públic de tractar algunes dades personals a Wikidata crec que es basaria en el dret a la llibertat d’informació. No obstant això, segons tinc entès, l'Estat espanyol no ha promulgat cap llei sobre aquest dret, per tant, ens hem de basar en el que estableix la Constitució "es reconeix i protegeix el dret: d) A comunicar o rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió" (article 20) i la jurisprudència del Tribunal Constitucional i els tractats ratificats per Espanya sobre aquest dret.
El Tribunal Constitucional va cenyir la protecció de la llibertat d’informació "a la transmissió de fets noticiables per la seva importància o rellevància social per a contribuir a la formació de l’opinió pública, tals fets han de versar sobre aspectes connectats amb la projecció pública de la persona a la qual es refereix, o a les característiques del fet en què la persona s’ha vist involucrada.” (STC 29/2009, de 26 de gener, FJ 4). Afegeix que “el dret a la llibertat d’informació ha de prevaldre sobre el de la intimitat en relació amb els fets divulgats pels propis afectats, ja que li correspon a cada persona acotar l’àmbit de la seva intimitat personal que reserva al coneixement d’altri.” ( SSTC 197/1991, FJ 3; 134/1999, FJ 8; 115/2000, FJ 10; i SSTC 7/2014 FJ 4). Tal com recull la STS 2230/2020.
Per la seva banda, el Tribunal Europeu de Drets Humans “ha destacat que el factor decisiu en la ponderació entre la protecció de la vida privada i la llibertat d’expressió rau en la contribució que la informació publicada realitzi un debat d’interès general, sense que la satisfacció de la curiositat d’una part del públic en relació amb els detalls de la vida privada d’una persona pugui considerar-se contribució a tal efecte”. (STEDH de 24 de juny de 2004).
Sembla ser doncs que el criteri que esmentava @Barcelona en el tercer punt, d’incloure a Wikidata el pronom de preferència d’una persona, quan s’aporta una referència a un mitjà de comunicació notable, que de manera contrastable manifesta que la persona vol ser tractada amb uns determinats pronoms, és suficient per no vulnerar el dret a la intimitat, i en conseqüència tampoc el RGPD, i la seva llei de desenvolupament que és la que limita l’ús de la informàtica per protegir aquest dret (article 1 apartat a de la llei orgànica de protecció de dades personals).
