Bones, @Xavier Dengra
És cert què per tenir una MOLT bona nota és obligatori arribar als 12.000 octets per persona?
Moltes gràcies.
Bones, @Xavier Dengra
És cert què per tenir una MOLT bona nota és obligatori arribar als 12.000 octets per persona?
Moltes gràcies.
Bon vespre, @Aroa Talavera. No, no és cert. Tant al viquiprojecte com a la resta de la Viquipèdia, la llargada d'un article no és indicatiu d'una feina excel·lent.
El que sí és cert, com podeu veure a Viquiprojecte:Microbiologia dels aliments UAB/Pautes de seguiment, és que el mínim per aprovar són el ventall de 7.000 a 8.000 octets, en què s'inclou tot el codi (text escrit, referències, taules, imatges, formatació del text, etc.). A partir d'aquí, és clar que com més us apropeu o excediu els 12.000 octets, més indicatiu de més feina feta. Però si ens hi poseu paràgrafs que són palla, duplicació de contingut, no citeu les fonts exhaustivament en aquesta nova informació, o no la formateu com toca, de poc serveix que n'hagueu afegit 12.000 o 30.000. ´
De fet, altres anys alguns grups han "pringat" perquè no han parat atenció al darrer bloc de les pautes de seguiment (integració de contingut). I ens havien entregat articles amb seccions llarguíssimes i estèrils com ara explicant per què són importants les proteïnes o les vitamines en l'article d'un aliment qualsevol, catorze línies sobre què és una PCR en un article sobre un microorganisme, o una secció sencera parlant d'una intoxicació de dotze persones l'any 2004 a vés a saber quina ciutat de Ghana o del Perú en l'article d'una malaltia. Això és palla descontextualitzada i si sobra en algun lloc, és a la Viquipèdia, on la informació ha d'estar escalada a una enciclopèdia. Per tant, més contingut sí, sempre que encaixi en l'article o no repeteixi coses que haurien d'estar escrites en un altre.
Espero que la resposta hagi fet servei! Bona sort!