Temple de Júpiter (Damasc)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Temple, jaciment arqueològic, temple romà i ruïna  | |||
| Part de | Antiga ciutat de Damasc | |||
| Característiques | ||||
| Superfície | 86 ha | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Damasc (Síria) | |||
| ||||
El temple de Júpiter de Damasc, a Síria, és una edificació construïda pels romans, començat durant el govern d'August,[1] i acabada durant el govern de Constanci II.[2] En el lloc, antigament, hi havia un temple arameu dedicat a Hadad; els romans l'associaven amb Júpiter, així que van reconstruir el temple en el seu nom.[2] El temple atreia grans multituds durant els festivals i Damasc es va fer famosa per ser la ciutat de Júpiter.[1] Teodosi I va transformar el temple en església i la va dedicar a Joan Baptista. Després que els musulmans prenguessin Damasc el 635 EC, l'església va ser compartida per les dues religions durant setanta anys, però finalment Al-Walid I la va transformar en mesquita, la mesquita dels Omeies.[2]
Richard Pococke va publicar el 1745 un plànol del recinte del temple en la seva obra Description of the East and Some other Countries, Vol. II (Descripció de l'est i altres països, vol. II). El 1855, el reverend Josias Porter va publicar un plànol indicant 40 columnes o fragments de columnes que encara quedaven entre les cases de la zona. El 1921, Wulzinger i Watzinger van fer un plànol en què indicaven el períbols de 350 per 450 metres.[1]
El 1979, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco dins el conjunt "ciutat antiga de Damasc".[3] El 20 de juny de 2013, la Unesco va incloure tots els llocs sirians en la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill per alertar sobre els riscos a què estan exposats a causa de la Guerra Civil siriana.[4]
Construcció
[modifica]Es creu que l'atri interior, o tèmenos, va ser acabat poc després del final del regnat d'August, el 14 EC. Estava envoltat per un altre atri o pati (períbol) que incloïa un mercat, i va ser construït en diverses etapes segons la disponibilitat de fons, i finalitzat a mitjans del primer segle. Tot seguit, es va construir la porta oriental o propileu. Al final del segon segle, durant el regnat de Septimi Sever, va ser testimoni d'importants millores amb un estil més ostentós.[1]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Burns, Ross. Damascus: a history. Routledge, 2005, p. 61-. ISBN 978-0-415-27105-9.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Finegan, Jack. The archeology of the New Testament:the Mediterranean world of the early Christian Apostles. Taylor & Francis, 1981, p. 58–60.
- ↑ «Ancient City of Damascus». World Heritage List. UNESCO.
- ↑ «Syria’s Six World Heritage sites placed on List of World Heritage in Danger». Media Services, World Heritage 37th Session. UNESCO.