Temple de Juno Moneta
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Temple romà, estructura romana i jaciment arqueològic  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Roma | |||
| Localització | Capitoli | |||
| ||||
El temple de Juno Moneta fou un temple de l'antiga Roma dedicada a Juno, construït al cim nord del capitoli, on primerament hi hagué la ciutadella, l'any 344 aC.[1]
Juno era la reina del cel i deessa de la llum.[2] Protectora del nuviatge, l'embaràs, el part i el matrimoni.[3] Juno Regina forma part de la tríada capitolina juntament amb Júpiter i Minerva. Era filla de Saturn, germana i esposa de Júpiter. Li agradava jugar amb els llamps i les tempestes, i era tan temible la seva còlera que feia tremolar tot l'Olimp. Per a grecs i romans personificava la dignitat.
Amb l'atribut de Moneta (la que amenaça o adverteix), la deessa era aquella qui amenaçava o advertia amb greus conseqüències contra tot aquell que ataqués la ciutat de Roma.
Aquest temple actualment està totalment desaparegut. A la cima on hi havia el temple originari s'aixecà durant l'edat mitjana la basílica de Santa Maria a Aracoeli.
Numismàtica
[modifica]En aquest temple s’establí la primera seca romana.[4][5] No queda clar si el terme moneda (“moneta” en llatí) va donar nom al temple o si la denominació de la moneda diner es va adoptar a partir del nom del temple.[6]
| « | Arce quoque in summa Junoni templa Monetæ,
Ex voto memorant facta, Camille, tuo. |
» |
| — Ovidii Fastorum Libri VI.[7][8] | ||
Referències
[modifica]- ↑ Rodríguez, J.E.. Dos primeros tratados romano-cartagineses, Los (en castellà). Universitat de Barcelona, Publicacions i Edicions, 2013, p. 207. ISBN 978-84-475-3674-0.
- ↑ Monaghan, P. Encyclopedia of Goddesses and Heroines. New World Library, 2014, p. 272. ISBN 978-1-60868-218-8.
- ↑ Smith, W. A Classical Dictionary of Biography, Mythology and Geography. John Murray, 1891, p. 358.
- ↑ Mueller, H.F.. Roman Religion in Valerius Maximus. Taylor & Francis, 2002, p. 34. ISBN 978-1-134-48836-0.
- ↑ Universidad de Chile. Anales (en castellà), 1859, p. 789.
- ↑ Tollinchi, E. Las metamorfosis de Roma: espacios, figuras y símbolos (en castellà). Editorial de la Universidad de Puerto Rico, 1998, p. 62. ISBN 978-0-8477-0269-5.
- ↑ Naso, P.O.; Stanford, C.S.. Ovidii Fastorum Libri VI (en romanès). Curry, 1834, p. 279.
- ↑ Nasón, P.O.; de Figueroa, D.S.. P. Ovidio Nason. Fastos : libro IV. V. y VI (en castellà). en la imprenta de los Herederos de Francisco de el Hierro, 1738, p. 101.