Vés al contingut

Temple de Kardaki

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la pàgina de discussió si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat sense objeccions en la discussió.
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Temple de Kardaki
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusTemple grec Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaCorfu Municipality (Grècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 39° 36′ 05″ N, 19° 55′ 34″ E / 39.6014°N,19.9261°E / 39.6014; 19.9261

El Temple de Kardaki és un temple dòric arcaic de Corfú, a Grècia, construït sobre l'any 500 abans de la nostra era a l'antiga ciutat de Còrcira, en el que hui és Kardaki, al turó d'Analipsi de Corfú.[1] El temple té peculiaritats que apunten a un origen dòric:[1][2] és és inusual perquè no té pas fris, tal vegada seguint les tendències arquitectòniques dels temples sicilians.[3] Sembla ser l'únic temple grec d'arquitectura dòrica que manca de fris. La separació de les columnes del temple és «anormalment ampla». El temple també manca de pòrtic i adyton, i la manca d'un fris de tríglifs i mètopes pot ser un indici d'influència jònica.[4] El Temple de Kardaki es considera un tema important i fins a un cert punt misteriós en l'arquitectura grega antiga primerenca. No se n'ha establert relació amb el culte a Apol·lo o a Posidó.

Ubicació

[modifica]

El temple es troba en el terme de Mon Repos, una antiga residència de la família reial grega construïda a Palaiòpolis, el lloc originari de l'antiga Còrcira. És a prop i al sud-est de l'Hèreon, que al seu torn es troba a uns 700 m al sud-est del Temple d'Àrtemis[5] El lloc es coneix com a Kardaki.

Estudis inicials

[modifica]

Durant més de 80 anys després de l'estudi de Railton no es van fer pas més exàmens del temple. El 1909, fou visitat per l'arqueòleg William Bell Dinsmoor, que va publicar-ne les troballes en un breu document. El 1912-1914, l'arqueòleg alemany Wilhelm Dörpfeld obtingué el permís del rei de Grècia per a excavar la zona, i va publicar-ne els resultats en dues breus notes sense il·lustracions en l'Archäologischer Anzeiger. Franklin P. Johnson amplià les troballes de Dörpfeld afegint imatges i més detalls, que publicà el 1936 en l'article The Kardaki Temple «amb l'objectiu que aquesta estructura única siga millor coneguda, i fer alguns suggeriments per a determinar el seu lloc adequat en el camp de l'arquitectura grega».[6]

Arquitectura

[modifica]

Segons Johnson, l'arquitecte del temple va seguir les tradicions arquitectòniques de Corfú i Corint. També escriu que, en ometre el fris, l'arquitecte s'apartà conscientment de les normes, i això demostra el seu considerable talent. L'absència de fris dona lloc a un entaulament més lleuger que permet reduir el nombre de columnes de suport, i n'augmenta la separació, que s'ha descrit com «anormalment àmplia».[7] Les dimensions del temple són 11,91 m per 25,5 m amb 6 columnes.[8] No s'ha establert la seua associació amb el culte a Apol·lo o Posidó.[8]

Inscripció del Temple de Kardaki

La naos no incloïa ni pòrtic ni adyton i la manca de fris podria ser un indici d'influència jònica. El pòrtic també podria haver desaparegut a causa d'un despreniment.[9] Moltes de les teules tenien inscripcions de noms, probablement de magistrats principals que n'eren contemporanis a la construcció o als períodes de renovació. Alguns noms eren: Aristòmenes, Thersia i Damon. L'estil arquitectònic del temple és hexàstil-perípter.[10][11] L'època del temple degué ser entre el 500 ae i mitjan segle v ae. El Temple de Kardaki és l'únic temple arcaic de Grècia del qual se sap que manca d'epinaos, una omissió observada en altres dos temples de Selinunt i Assos.[12][13]

Inscripció

[modifica]

Hi ha una inscripció en un museu de Verona que sembla referir-se al Temple de Kardaki. La inscripció, en grec dòric, explica les obres fetes per l'estat de Córicia (antiga Corfú) per al manteniment i reparació del temple. També detalla el cost de les obres i dels preus de materials com l'estany, el plom i el llautó, i el de transport, mà d'obra i excavació. Altres despeses en foren l'adquisició d'una serp de bronze, la construcció i col·locació d'un obelisc i l'edificació d'un mur de contenció per un obrer de vila anomenat Metrodor.[10]

La inscripció indica l'aprovació oficial dels magistrats de la república corciriana per a fer aquestes obres. També s'hi esmenta que es va retirar la teulada del temple i s'indica que va caldre desviar els canals d'aigua perquè no danyassen el mur de contenció. D'això es desprèn que la ubicació del temple a prop d'un lloc sagrat d'una font natural també era causa de constants problemes amb els danys causats per l'aigua i la contínua reparació. En la inscripció s'esmenta el nitre. El coronel Whitmore, descobridor del temple, comentà que havia observat en l'altar restes d'una substància semblant a la sosa.[10]

Galeria

[modifica]
  • Perfil geomètric del capitell del Temple de Kardaki i detall de l'alçat: projecció de l'oval del capitell sobre un pla perpendicular al radi de curvatura de l'oval, mostrant la seua veritable extensió.[14]
    Perfil geomètric del capitell del Temple de Kardaki i detall de l'alçat: projecció de l'oval del capitell sobre un pla perpendicular al radi de curvatura de l'oval, mostrant la seua veritable extensió.[14]
  • Perfil geomètric del capitell del Temple de Kardaki i detall de l'alçat: projecció de l'oval del capitell des de la posició inclinada que ocupava sobre un pla paral·lel a l'eix longitudinal de la columna[14]
    Perfil geomètric del capitell del Temple de Kardaki i detall de l'alçat: projecció de l'oval del capitell des de la posició inclinada que ocupava sobre un pla paral·lel a l'eix longitudinal de la columna[14]
  • Primer pla del Temple de Kardaki
    Primer pla del Temple de Kardaki
  • Temple de Kardaki a Corfú
    Temple de Kardaki a Corfú

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 ; Johnson «The Kardaki Temple» (en anglés). American Journal of Archaeology, 40, 1, 1-1936, pàg. 46–54. DOI: 10.2307/498298. JSTOR: 498298. «This is the only Greek Doric building that is known to have had no frieze.»
  2. ↑ ; Anderson; Dinsmoor The Architecture of Ancient Greece: An Account of Its Historic Development (en anglés). Biblo & Tannen Publishers, 1973, p. 92. ISBN 978-0-8196-0283-1. 
  3. ↑ Acta Ad Archaeologiam Et Artium Historiam Pertinentia: 40 (en anglés). "L'Erma" di Bretschneider, 1978, p. 47. 
  4. ↑ ; Campbell The Grove Encyclopedia of Classical Art and Architecture (en anglés). Oxford University Press, 2007, p. 311. ISBN 978-0-19-530082-6. «A second temple, at Kardaki on the east side of Corfu town, was also Doric but had 6 by 12 columns, and its cella had neither false porch nor adyton. The columns are widely spaced, and the unusual absence of a triglyph and metope frieze may be explained by the influence of Ionic forms. [Un segon temple, a Kardaki, a l'est de la ciutat de Corfú, també era dòric, però tenia 6 columnes en comptes de 12, i la cel·la no tenia pas ni fals pòrtic ni adyton. Les columnes estan molt espaiades, i la inusual absència de fris de tríglifs i mètopes es pot explicar per la influència de formes jòniques]» 
  5. ↑ ; Sapirstein «The Monumental Archaic Roof of the Temple of Hera at Mon Repos, Corfu» (en anglés). Hesperia: The Journal of the American School of Classical Studies at Athens, 81, 1, 01-01-2012, pàg. 31–91. DOI: 10.2972/hesperia.81.1.0031. JSTOR: 10.2972/hesperia.81.1.0031.
  6. ↑ «The Kardaki Temple» (en inglés). , 40, 1, enero 1936, pàg. 46–54. 10.2307/498298.
  7. ↑ ; Robertson Greek and Roman Architecture (en anglés). Cambridge University Press, maig de 1969, p. 71 71, 326. ISBN 978-0-521-09452-8. 
  8. ↑ 8,0 8,1 Cathedrals (en anglés). Diana Peixoto, 1924, p. 33. 
  9. ↑ Robertson, D. S.. Greek and Roman Architecture data=maig de 1969 (en anglés). Cambridge University Press, p. 326. ISBN 978-0-521-09452-8. 
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 The Quarterly Journal of Science, Literature, and Art (en anglés). J. Murray, 1828, p. 385–389. 
  11. ↑ Stuart (c. e.), Robert. A Dictionary of Architecture: Text.-v.3. Plates (en anglés). A. Hart, 1851, p. 386. 
  12. ↑ Archaeological Institute of America. Papers of the Archaeological Institute of America: Classical series (en anglés). A. Williams and Company, 1882, p. 101. 
  13. ↑ American Institute of Architects. Proceedings of the ... Annual Convention of the American Institute of Architects (en anglés). Committee on Library and Publications, 1880, p. 66. 
  14. ↑ 14,0 14,1 ; Chipiez; Perrot Histoire de l'art dans l'antiquité, par G. Perrot et C. Chipuez (en francés), 1898, p. 548–549. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Temple_de_Kardaki&oldid=33959588»