Temple de foc de Rayy

Temple de foc de Rayy

Tipus	terraplè Temple de foc bé cultural
Localització
Entitat territorial administrativa	xarestan de Rayy (Iran)
35° 30′ 27″ N, 51° 30′ 04″ E
Característiques
Dimensió	terraplè: 18 () m
Material	runes maó guix estuc
Patrimoni nacional de l'Iran
Data	1r febrer 1956
Identificador	407
Activitat
Ús	museu arqueològic

El Temple de Foc de Rayy (també anomenat Tapi Mil, en persa: میل آتشکده ری), o Temple de Foc de Bahram (en persa: تپه میل), és un lloc religiós històric de la ciutat de Rayy, a l'Iran, que s'ha mantingut des de l'Imperi sassànida. Duu el nom del rei Bahram V.

Localització geogràfica

El temple es troba a uns 12 quilòmetres al sud-est de la ciutat de Rayy cap a Varamin, al cim d'un ampli turó de la ciutat de Ghalenou. Són les restes d'un palau o un temple de foc, indret d'adoració dels zoroastrians, que es coneix com a Mil Tapi o 'pujol del pilar', i està construït sobre dos grans fonaments. Duu aquest nom perquè l'estructura es veu com un Mil des de la distància: Mil (en persa: میل) en arquitectura es refereix a un edifici especial estret i alt que era comú en temps antics.

Es pot arribar al temple per la vila de Gale No.

Arquitectura

No hi ha consens entre els historiadors sobre la seua data de construcció; es va inscriure, però, en la llista d'Obres Nacionals de l'Iran amb data del 1334.

La direcció de l'edifici és est i oest, i abans tenia un iwan (persa : ایوان), una mena de pòrtic, amb quatre columnes circulars al front est. Una part del temple del foc va ser destruïda durant l'atac d'Alexandre el Gran a l'Iran, i només una part del chahartaq ('quatre arcs') i la bella estructura d'aquest temple de foc van romandre en forma de dos pilars.

Excavacions i renovació

Per primera vegada, l'any 1913, Jacques de Morgan va restaurar aquest temple del foc i les estructures circumdants. Aquest edifici fou estudiat novament el 1933 per l'arqueòleg estatunidenc Eric Schmidt, i Firouzeh Shibani de l'Iran n'ha continuat els treballs d'excavació.