Temple del Gran Sacerdot
Tipus | piràmides d'Amèrica central | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | El Petén (Guatemala) | |||
Localització | Tikal | |||
| ||||
El temple del Gran Sacerdot, també anomenat Temple III, és un temple funerari-cerimonial, construït l'any 810 de per la civilització maia; és una edificació que forma part de la ciutat més gran del període maia clàssic tardà: Tikal,[1] forma part del parc nacional de Tikal situada actualment a la zona de Petén, Guatemala.[2]
Història
[modifica]El temple es construí sota el mandat del rei maia Chi'taam, vint-i-nové monarca de la dinastia de Tikal,[3] i es creu que fou enterrat en aquest temple, tot i que encara no se n'han trobat les restes.
És la darrera gran construcció de Tikal.
Arquitectura
[modifica]- Ubicació: a l'oest del temple de les Màscares.
- Altura: 55 m.
- Forma: piramidal, amb 9 terrasses.
- Una única porta d'entrada, adornada amb la llinda número u.
- Dues estances o cambres, en una d'elles se situava la llinda número dos.
- En la decoració exterior destaquen la cresteria i una llinda original en què es gravà un personatge vestit amb una pell de jaguar, amb una màscara a l'esquena i al front un símbol d'un Déu.[4]
Conservació
[modifica]En la seua major part està cobert per la vegetació selvàtica, tot i que s'hi han desenvolupat projectes de restauració, entre ells els efectuats el 1968 i 1969 per part del Museu de la Universitat de Pennsilvània, però encara no ha estat reconstruït totalment.[5][6]
Referències
[modifica]- ↑ Cartwright, Mark. «Tikal» (en anglès). World History Encyclopedia, 08-10-2014. [Consulta: 13 octubre 2024].
- ↑ «Tikal National Park». UNESCO World Heritage Convention, 1979. [Consulta: 12 octubre 2024].
- ↑ Hamlin, Sharon; McNally, Shelagh. Pocket Adventures: Guatemala (en anglès). Hunter Publishing, Inc, 2008-10, p. 282. ISBN 978-1-58843-689-4.
- ↑ Taube, Karl; Houston, Stephen «Masks and iconography.». Temple of the Night Sun. A Royal Tomb at El Diablo,, 2015, pàg. 208-229..
- ↑ López Oliva, Macarena Soledad. Tikal (Maya): Geography and Culture (en anglès). Cham: Springer International Publishing, 2020, p. 10609–10620. DOI 10.1007/978-3-030-30018-0_2921.pdf. ISBN 978-3-030-30018-0.
- ↑ Schieber de Lavarreda, Christa (et al) «Proyecto de conservación Tikal». X Simposio de Investigaciones Arqueológicas en Guatemala. Museo Nacional de Arqueología y Etnología:, 1997, pàg. 290–299..