Vés al contingut

Temple del Gran Sacerdot

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretTemple del Gran Sacerdot
Imatge
Tipuspiràmides d'Amèrica central Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaEl Petén (Guatemala) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióTikal Modifica el valor a Wikidata
Map
 17° 13′ N, 89° 38′ O / 17.22°N,89.63°O / 17.22; -89.63

El temple del Gran Sacerdot, també anomenat Temple III, és un temple funerari-cerimonial, construït l'any 810 de per la civilització maia; és una edificació que forma part de la ciutat més gran del període maia clàssic tardà: Tikal,[1] forma part del parc nacional de Tikal situada actualment a la zona de Petén, Guatemala.[2]

Vista del temple del Gran Sacerdot (en la imatge el de més a la dreta), des del Temple IV o temple de la Serp Bicèfala a l'antiga ciutat de Tikal, Guatemala

Història

[modifica]

El temple es construí sota el mandat del rei maia Chi'taam, vint-i-nové monarca de la dinastia de Tikal,[3] i es creu que fou enterrat en aquest temple, tot i que encara no se n'han trobat les restes.

És la darrera gran construcció de Tikal.

Arquitectura

[modifica]
  • Ubicació: a l'oest del temple de les Màscares.
  • Altura: 55 m.
  • Forma: piramidal, amb 9 terrasses.
  • Una única porta d'entrada, adornada amb la llinda número u.
  • Dues estances o cambres, en una d'elles se situava la llinda número dos.
  • En la decoració exterior destaquen la cresteria i una llinda original en què es gravà un personatge vestit amb una pell de jaguar, amb una màscara a l'esquena i al front un símbol d'un Déu.[4]

Conservació

[modifica]

En la seua major part està cobert per la vegetació selvàtica, tot i que s'hi han desenvolupat projectes de restauració, entre ells els efectuats el 1968 i 1969 per part del Museu de la Universitat de Pennsilvània, però encara no ha estat reconstruït totalment.[5][6]

Referències

[modifica]
  1. Cartwright, Mark. «Tikal» (en anglès). World History Encyclopedia, 08-10-2014. [Consulta: 13 octubre 2024].
  2. «Tikal National Park». UNESCO World Heritage Convention, 1979. [Consulta: 12 octubre 2024].
  3. Hamlin, Sharon; McNally, Shelagh. Pocket Adventures: Guatemala (en anglès). Hunter Publishing, Inc, 2008-10, p. 282. ISBN 978-1-58843-689-4. 
  4. Taube, Karl; Houston, Stephen «Masks and iconography.». Temple of the Night Sun. A Royal Tomb at El Diablo,, 2015, pàg. 208-229..
  5. López Oliva, Macarena Soledad. Tikal (Maya): Geography and Culture (en anglès). Cham: Springer International Publishing, 2020, p. 10609–10620. DOI 10.1007/978-3-030-30018-0_2921.pdf. ISBN 978-3-030-30018-0. 
  6. Schieber de Lavarreda, Christa (et al) «Proyecto de conservación Tikal». X Simposio de Investigaciones Arqueológicas en Guatemala. Museo Nacional de Arqueología y Etnología:, 1997, pàg. 290–299..