Temurà
| מסכת תמורה | |
|---|---|
| Tipus | text sagrat i Tractat talmúdic  |
| Sèrie | |
| Part de | Kodaixim |
Temurà (en hebreu: מסכת תמורה) (transliterat: Masechet Temurà) és un tractat de la Mixnà i el Talmud, la major part d'aquest tractat, és una elaboració de la llei establerta a Levític 27:10, pel que fa a la dedicació d'un animal per al sacrifici.[1]
A la llei jueva, la temurà és la prohibició d'intentar canviar un animal que ha estat santificat al Temple de Jerusalem, per un altre animal no santificat. Aquesta prohibició ha estat establerta a Levític 27:33. Segons la llei, tots dos animals són santificats, i la persona que els va canviar és castigada amb assots. Aquesta prohibició d'intercanvi va ser enumerada per Maimònides com a part dels 613 manaments. Els tres manaments relacionats amb ella són:
- 1) No s'ha de canviar a un animal que ha estat destinat al sacrifici.
- 2) L'animal ha de conservar la seva puresa ritual.
- 3) No s'ha de canviar a un animal per un altre tipus d'ofrena.
Aquestes prohibicions s'expliquen al Talmud de Babilònia, al tractat de Temurà, a l'ordre de Kodaixim.
Referències
[modifica]- ↑ Hebrew-English Edition of the Babylonian Talmud: Temurah, 1989"... The greater part of Tractate Temurah is an elaboration of the law laid down in Leviticus XXVII, 10, regarding one who dedicates a beast of any of the kinds permitted for sacrifice:"
