Tenda (Alps Marítims)

Tenda
	Tende (fr); Tenda (oc)
	Bandera
Tipus	comuna de França i ciutat fronterera
Localització
	44° 05′ 16″ N, 7° 35′ 37″ E / 44.0878°N,7.5936°E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Provença-Alps-Costa Blava
Departament	Alps Marítims
Districte	Districte de Niça
Capital de	Cantó de Tenda ; comté de Tende (fr)
Població humana
Població	2.021 (2021) (11,39 hab./km²)
Geografia
Superfície	177,47 km²
Altitud	816 m-552 m-2.920 m
Limita amb	Balvèr ; La Briga ; La Briga Auta ; Saorj ; Fontan ; Limon
Patrocini	Eloi de Noyon
Organització política
• Alcalde	Jean-Pierre Vassallo (2020–)
Identificador descriptiu
Codi postal	06430
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard; UTC+02:00, horari d'estiu
Altres
Agermanament amb	Narzole
Lloc web	tende.fr

Tenda^[1] (en francès Tende) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava. És un municipi de parla roiasc, varietat del lígur i no pas de l'occità.

Demografia

1793	1800	1806	1821	1831	1836	1841	1846	1851
Evolució de la població
1 500	1 491	1 654	-	-	-	-	-	-


1856	1861	1866	1872	1876	1881	1886	1891	1896
-	-	-	-	-	-	-	-	-


1901	1906	1911	1921	1926	1931	1936	1946	1954
2 279	-	-	-	-	2 493	2 529	2 158	2 080


1962	1968	1975	1982	1990	1999	2006	2011	2016
1 954	2 053	1 951	1 954	2 089	1 844	-	-	-


2019	-	-	-	-	-	-	-	-
-	-	-	-	-	-	-	-	-

El tendasc és una varietat del roiasc, considerat lígur i no pas occità, i que té força influència de l'italià.

Tendasc	Francès	Italià	Fonètica
ar	le	il	(arl) amb ar la r es alveolada com seguida per una l
camin	chemin	camino	(camin)
chabotou	cabane	rifugio	(tchabhauttou)
lei trei ouré	il est trois heures	sono le tre	(la r és alveolada i ou es pronuncia com una síl·laba llarga)
ar tendasqou	le tendasque	il tendasco	(téndAchkou)
marchi	merci	grazie	(marlchi)
bondi	bonjour	buongiorno (o buondì)	(boundi)

El 1860 els municipis de Tenda i de La Briga no foren pas compresos dins els territoris cedits a França pel tractat de Torí, ja que el rei Víctor Manuel II d'Itàlia els concedia un valor estratègic important.

Tanmateix, pel tractat de pau de París de 10 de febrer de 1947 els territoris passaren finalment a sobirania francesa.