Vés al contingut

Teodebald (majordom de palau)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaTeodebald
Biografia
Naixement708 Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort741 Modifica el valor a Wikidata (32/33 anys)
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi Modifica el valor a Wikidata
Majordom de palau Nèustria
714 – 715
← Grimoald II – Ragenfrid →
Majordom de palau Austràsia
714 – 717
← Pipí d'Héristal – Carles Martell → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaArnulfians Modifica el valor a Wikidata
ParesGrimoald II Modifica el valor a Wikidata  i Thiadsvind Modifica el valor a Wikidata

Teodebald, Teodobald o Teodald (vers 708 † 741 ?) fou un fill il·legítim de Grimoald II; fou majordom de palau d'Austràsia, de Nèustria i de Borgonya de 714 a 717.

Filiació

[modifica]

Segons el Líber Historiae Francorum, era fill il·legítim de Grimoald II:

« Grimoald va engendrar un fill anomenat Theudoald d'una concubina ... Grimoald va prendre com a esposa Theudesinda, filla de Radbod, duc dels gentils.[1] »

Aquest text és sense ambigüitat sobre el naixement il·legítim de Teodebald o Teodobald, que ho data de l'any de la mort de Drogó, o sigui el 708, mentre que els Chronicon Moissaciense col·loca el matrimoni del seu pare el 711.[2] També la proposició de certs historiadors[3] que, sobre la base de l'onomàstica, fan de Teudesinda la mare de Teodebald, és altament improbable.[4]

Biografia

[modifica]

El seu pare fou assassinat l'abril del 714 per un frisó i el seu avi Pipí el va designar com a hereu de totes les seves possessions i els seus càrrec de majordom de palau. Teodobald tenia llavors aproximadament 6 anys. Pipí d'Héristal va morir el 16 de desembre del 714 i l'hereu va esdevenir majordom de palau dels tres regnes francs, sota la regència de la seva àvia Plectruda.[5][6]

Un any més tard, a la tardor del 715, Dagobert III, el rei que Pipí d'Héristal havia col·locat sobre el tron, va morir. Els neustris, sota la direcció de Ragenfrid, decidiren sacsejar-se de la tutela austrasiana i van col·locar sobre el tron al rei Khilperic II, el qual va designar a Ragenfrid com a majordom del palau de Nèustria. Com Plectruda es va negar a reconèixer aquesta presa de poder, Ragenfrid va conduir l'exèrcit de Nèustria contra Austràsia i va derrotar a Plectruda el 715 al bosc de Compiègne. Ragenfrid es va apoderar dels tresors de Plectruda, abandonats al final de la batalla. Després va proclamar Khilperic igualment com a rei d'Austràsia, es va aliar amb Radbod, duc dels frisons, i va atacar l'Austràsia. És en aquest moment que Carles Martell va aconseguir el control i reagrupar partidaris per rebutjar els neustris. Després d'un primer fracàs, va parar amb èxit una emboscada a Amblève als neustris, i després els va derrotar a Vinchy el 28 de maig del 717. Des de llavors fou acceptat pels austrasians com el seu cap, i va obligar a Plectruda i Teodobald a renunciar al poder; va confiscar els béns de Plectruda i la va tancar a un convent a Colònia.[7][8]

La continuació de la vida de Teodobald és incerta. Els Annals Mettenses afirmen que

« poc després va acabar la seva vida innocent »

. Tanmateix Carles Martell va efectuar el 723 una donació a Utrecht i, entre els testimonis presents i figura un Thiedoldi, nepoti eius. No tenint Carles més de trenta anys, el sentit possible de népos és nebot i l'únic nebot conegut de Carles Martell és l'antic alcalde del palau. L'afirmació dels Annals Mettenses podria ser deguda que el seu autor, cent anys després, no hagués trobat cap menció de Teodebald després del 717 i n'hagués conclòs la seva defunció.[9] No sembla haver participat en la conspiració organitzada el 723 pel seu cosí Arnulf, però els cosins potser estaven barallats: Pipí d'Héristal havia escollit a Teodebald en detriment d'Arnulf, que era fill del fill gran.[10]

El 741, després de la mort de Carles Martell, els seus dos fills Pipí I el Breu i Carloman van fer matar un Teodebald, que no pot ser un Teodebald, duc d'Alamània († 744), ni Teodebald, duc de Baviera 711–719 († 732), ni Teodebald, duc de Turiíngia († començament del segle VIII). Es podria tractar molt bé del seu cosí germà, del qual podrien témer les ambicions aprofitant els trastorns que van seguir a la mort de Carles.[11]

Genealogia

[modifica]
Plectruda
 
 
 
 
 
Pipí d'Héristal
(v.645 † 714)
majordom de palau
 
 
 
 
 
Alpaïda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Drogó
(† 708)
duc de Xampanya
 
Grimoald II
(† 714)
majordom de palau
 
Teudesinda
filla de Radbod
duc dels frisons
 
Carles Martell
(vers 688 † 741)
majordom de palau
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Arnulf
(† 723)
duc
 
Teodebald
(† 741)
majordom de palau
 
 
 
Carloman
(† 755)
majordom de palau
 
Pipí el Breu
(† 768)
rei dels Francs
 

Notes i referències

[modifica]
  1. ↑ és a dir pagans.
  2. ↑ Merovingian Nobility.
  3. ↑ Entre els quals Roger Collins, Deception and Mispresentation in Early Eight Century Frankish Historiography: Two Cases Studies, 1993.
  4. ↑ . Settipani 1993, p. 163, note 126.
  5. ↑ Settipani, 1993, pàg. 164.
  6. ↑ Riché, 1983, pàg. 43.
  7. ↑ Riché, 1983, pàg. 44-45.
  8. ↑ . Settipani, 1993, pàg. 166.
  9. ↑ Settipani, 1993, pàgs. 164-165.
  10. ↑ . Settipani 1993, p. 162-3.
  11. ↑ . Settipani, 1993, pàg. 165.

Enllaços externs

[modifica]
  • Foundation for Medieval Genealogy : Grimoald

Bibliografia

[modifica]
  • Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, París, Hachette, col. « Pluriel », 1983 (reimpr. 1997), (ISBN 2-01-278851-3)
  • Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), ed. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (ISBN 2-9501509-3-4)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Teodebald_(majordom_de_palau)&oldid=34191166»