Teodoció

Teodoció
Biografia
Naixement	segle II ; Efes (Turquia)
Mort	segle III
Activitat
Ocupació	traductor de la Bíblia
Activitat	(Floruit: segle II )

Teodoció (Efes, segle II - segle III) fou un prosèlit jueu, hel·lenista, que traduí la Bíblia hebrea al grec.^[1] Tot i que no n'hi ha dades precises sobre les dates i els fets de la seva vida, els experts calculen que visqué a finals del segle I. Ireneu de Lió l'anomena Teodoció d'Efes.^[2]^[3]^[4]

Orígenes emprà la kaigé per omplir les llacunes de la Septuaginta en alguns passatges, com per exemple Samuel 17, 12 ss.; Jeremies 33, 14-26; 39, 4-13 i diversos del Llibre de Job. Els còdexs cristians progressivament rebutjaren la traducció del Llibre de Daniel de la Septuaginta i la substituïren amb la de la kaigé i Sant Jeroni ho explica al seu prefaci del Llibre de Daniel, tot afirmant que la traducció anterior d'aquest llibre era molt defectuosa. Les empremtes de la traducció de Teodoció també es noten a les versions i traduccions posteriors de la Bíblia, a Samuel 10, 1-24 i 1 Reis 1, 1-11.^[5] La kaigé és la versió que serveix de font per a les cites de l'Antic Testament al Pastor d'Hermas i a Trifo, de Justí el Màrtir.

Com Teodoció prefereix transliterar els noms hebreus de plantes, animals, ornaments rituals i certs mots de significat incert, en comptes de traduir-los, la seva lectura fou qualificada com de "difícil" per alguns editors renaixentistes (per exemple Bernard de Montfaucon).

Referències

↑ The only contemporary reference to him is that of Irenaeus (Adversus Haereses, III.xxi.1), who ranks him with Aquila of Pontus, another translator, as "Jewish proselytes" in the course of taking exception to their rendering of the "virgin" prophesied in Isaiah vii. 14 as "damsel", "following whom the Ebionites pretend that he was begotten of Joseph."
↑ Ireneo polemiza con la traducción de Teodoción del controvertido pasaje de Isaías 7:14:Así Dios se hizo hombre y el mismo Señor nos salvó, dándonos la señal de la Virgen, pero no como lo pretenden algunos en nuestro tiempo, que se aventuran a traducir el texto: "He aquí una joven concebirá y dará a luz un hijo"., como lo traducen los prosélitos judíos Teodoción de Efeso y Aquila del Ponto, a quien siguen los ebionitas.
↑ « Theodotion » dans l'Encyclopædia Britannica
↑ "Theodotian of Ephesus" in Irenaeus
↑ Cousin Hugues (1992) La Biblia Griega. Los Setenta. Estella: Verbo Divino.

[1] The only contemporary reference to him is that of Irenaeus (Adversus Haereses, III.xxi.1), who ranks him with Aquila of Pontus, another translator, as "Jewish proselytes" in the course of taking exception to their rendering of the "virgin" prophesied in Isaiah vii. 14 as "damsel", "following whom the Ebionites pretend that he was begotten of Joseph."

[2] Ireneo polemiza con la traducción de Teodoción del controvertido pasaje de Isaías 7:14:Así Dios se hizo hombre y el mismo Señor nos salvó, dándonos la señal de la Virgen, pero no como lo pretenden algunos en nuestro tiempo, que se aventuran a traducir el texto: "He aquí una joven concebirá y dará a luz un hijo"., como lo traducen los prosélitos judíos Teodoción de Efeso y Aquila del Ponto, a quien siguen los ebionitas.

[Britannica-3] « Theodotion » dans l'Encyclopædia Britannica

[4] "Theodotian of Ephesus" in Irenaeus

[Cousin-5] Cousin Hugues (1992) La Biblia Griega. Los Setenta. Estella: Verbo Divino.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]