Teodora Lamadrid
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 26 novembre 1820  Saragossa (Espanya) | ||
| Mort | 21 abril 1896 (75 anys) Madrid | ||
| Sepultura | cementiri de San Isidro 40° 24′ 06″ N, 3° 43′ 35″ O / 40.401717°N,3.726411°O | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | actriu de teatre | ||
| Alumnes | Concha Ruiz | ||
| Família | |||
| Germans | Bárbara Lamadrid | ||
Teodora Hervella Cano, coneguda com a Teodora Lamadrid (Saragossa, 26 de novembre de 1820 – Madrid, 21 d'abril de 1896) va ser una important actriu espanyola dins del corrent del romanticisme teatral, junt amb la seva germana Bárbara i Matilde Díez.[1]
Va ensenyar declamació a l'actriu María Guerrero a la Escuela Oficial de Declamación del Conservatorio de Madrid.[2][3]
Biografia
[modifica]
Als vuit anys ja va començar a interpretar dalt d'un escenari. Es traslladà a Madrid l'any 1832, després de ser contractada, junt amb la seva germana, per l'empresari teatral Juan Grimaldi per a treballar als teatres Príncipe i de la Cruz.
L'any 1851 interpretà una de les seves obres principals, Adriana Lecouvreur.[4] En anys successius interpretà obres com Locura de amor, de Manuel Tamayo y Baus, El tanto por ciento, La campana de la Almudaina, Lo positivo, Virginia, La villana de Vallecas, El desdén con el desdén,[5] Don Juan Tenorio, Los amantes de Teruel o El trovador.
Com a cantant lírica: El novio y el concierto (1841), composta pel seu marit Basilio Basili, i Los solitarios (1842), amb música de Basili i textos de Bretón de los Herreros. Com era habitual, va fer una gira teatral per Amèrica del Sud.
Ha donat nom a carrers en diverses ciutats espanyoles, entre les quals, Barcelona.
Referències
[modifica]
- ↑ Gómez García, Manuel. Diccionario Akal de Teatro. Ediciones Akal, 1998. ISBN 9788446008279.
- ↑ «The Theatre in Nineteenth-Century Spain». David Thatcher Gies, 2005.
- ↑ «El dramaturgo y los actores». Varios autores, 1984.
- ↑ «Los teatros de Madrid». Augusto Martínez Olmedilla, 1846.
- ↑ «Semanario pintoresco español», 1947.