Vés al contingut

Teodoric III d'Autun

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaTeodoric III d'Autun
Biografia
Mort826 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaGuillèmides Modifica el valor a Wikidata
PareGuillem I de Tolosa Modifica el valor a Wikidata
GermansGerberga
Heribert
Gaucelm
Bernat de Septimània Modifica el valor a Wikidata
ParentsEmma de Baviera, cònjuge putatiu
Engelberga, infant putatiu Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Thierry III o Teodoric III d'Autun († vers 826) fou un comte d'Autun del segle IX de la família dels Guillèmides, fill de Guillem de Gel·lona i de la seva segona esposa Guitburga.[1] Un altre Teodoric, fill de Teuduí, és esmentat com a comte d'Autun al mateix temps, i fins i tot un germà de Teuduí. Segons Armand de Fluvià a la genealogia dels Guillèmides a la GEC, XII, pàgs 400-401, Teodoric III fou comte d'Autun després del 821 i va morir vers 840; era cosí germà (¿i successor?) de Teodoric II d'Autun, i nebot de Teodoric, comte de Ripuària i missus a Borgonya, mort vers 793. Teodoric II era fill de Teuduí, germà de Guillem de Gel·lona (Teduí, Guillem i Teodoric de Ripuària eren al seu torn fills de Teodoric I d'Autun.

Biografia

[modifica]

És conegut pel Manual de Dhuoda, la seva cunyada (que diu que era padrí del seu fill Guillem II de Tolosa) el que suggereix que era fill de Guitburga. Una carta del 815 el qualifica de comte d'Autun, el que descartaria que el fill de Teuduí d'Autun fos comte (Teodoric II), ja que en aquesta data era viu. Apareix també en una carta de 818 que transcriu un judici que havia presidit on s'ordenava la restitució d'una propietat a Baugy discutida per l'advocat Fulcard i el comte Nibelung III.[2]

Descendència

[modifica]

Cap document contemporani no li menciona fills.

Jean Noël Mathieu ha proposat una esposa, Emma de Baviera, que fou la mare de l'emperadriu Engelberga, esposa de Lluís II, i en segones noces de Lluís el Germànic. Com a suport de la seva hipòtesi, es basa en diplomes de Carloman de Baviera i de Carles III el Gras que qualifiquen Engelberga de soror, i sobre la presència de diverses princeses del nom de Guil·la o Wil·la, que seria un femení de Guillem.[3]

 
 
 
 
Cunegunda
 
Guillem de Gel·lona
 
Guiburga
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bernat
de Septimània
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Teodoric III
comte d'Autun
 
 
 
Emma de Baviera
 
 
 
Lluís
rei de Germània
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guillem
comte d'Agen
 
Bernat
Plantapilosa
 
 
 
 
 
 
Lluís II el Jove
emperador
 
Engelberga
 
Carloman de Baviera
rei de Baviera
 
Carles III el Gros
emperador
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bosó
rei de Provença
 
Ermengada
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guillem
el Pietós
 
 
Engelberga
 
Lluís III el Cec
emperador
 
Wil·la I
 
Rodolf I
rei de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Wil·la II
x Bosó
comte d'Arle
 
Waldrada
x Bonifaci
marquès de Spoleto
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Wil·la III
x Berenguer II
rei d'Itàlia
 
Wil·la
x Hubert
marquès de Toscana

Notes i referències

[modifica]
  1. Riché, 1983, pàg 369, taula XXIII
  2. Foundation for Medieval Genealogy
  3. Mathieu, 2000 pàg. 177-182.

Bibliografia

[modifica]
  • Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, París, Hachette, col. « Pluriel », 1983 (reimpr. 1997), 490 p. (ISBN 2-01-278851-3)
  • Jean-Noël Mathieu, « Recherche sur les origines de deux princesses du IXe siècle : la reine Guille de Bourgogne et l'impératrice Engelberge », a Onomastique et Parenté dans l'Occident médiéval, Oxford, Prosopographica et genealogica, 2000, 310 p. (ISBN 1-900934-01-9), p. 171-184

Enllaços externs

[modifica]