Vés al contingut

Teodoro Delgado Pomata

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaTeodoro Delgado Pomata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 desembre 1915 Modifica el valor a Wikidata
Puerto de Mazarrón (Regió de Múrcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 juliol 1985 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Altea (la Marina Baixa) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, voluntari militar Modifica el valor a Wikidata
PartitFalange Española Tradicionalista y de las JONS Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteGuerra Civil espanyola
Front oriental de la Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Teodoro Delgado Pomata (Puerto de Mazarrón, 9 de desembre de 1915 - Altea, 16 de juliol de 1985) va ser un periodista espanyol. Durant la dictadura franquista va tenir un paper rellevant, arribant a dirigir diversos mitjans de comunicació.

Biografia

[modifica]

Va néixer el 3 de desembre de 1915 a Puerto de Mazarrón, únic fill de pare murcià (Emilio Delgado Macián)[1] i mare madrilenya (Carmen Pomata Capellán).[2] Als 18 dies de néixer es va traslladar a Tànger, on el seu pare exercia el càrrec de Cap de Correus i Telègrafs. Allí va passar tota la seva infància i adolescència estudiant en un col·legi de franciscans i cursant el batxillerat en el Liceu Francès. Ja a Madrid va iniciar els estudis d'Enginyeria Industrial que no va arribar a acabar.

Es va afiliar a la Falange Española el 1934. Posteriorment, durant la Segona Guerra Mundial, es va allistar com a voluntari en la Divisió Blava i va romandre en Riga entre 1941 i 1943, on va despuntar la seva vocació periodista col·laborant en la Hoja de Campaña amb els seus dibuixos i comentaris signats com a «Teo».[3][4] Durant la seva estada allí va ser ferit al front i convalescent va conèixer a la que seria la seva esposa, Tatjana Riss Golubow,[5] amb la qual tindria cinc fills.

A partir de la seva tornada a Espanya el 1943, va estar exercint diversos treballs periodístics. De 1948 a 1955 com a director de l'emissora La Voz de la Falange. En 1949 i 1950 col·laborava com a crític cinematogràfic en la revista Primer Plano sota el pseudònim Montmartrois. De 1955 a 1962 com a director-fundador de l'emissora de ràdio La Voz de Madrid, estació central de la Red de Emisoras del Movimiento (REM),[6] i cap de la Secció Tècnica de la REM.[7] També va ser vocal de la Junta Nacional de la Vella Guàrdia,[8][9] i conseller del Cercle de Premsa i Belles Arts, entre altres.

En 1958 va idear la creació del Festival Espanyol de la Cançó de Benidorm, juntament amb l'alcalde de la ciutat, Pedro Zaragoza Orts, i l'escriptor i periodista Juan Carlos Villacorta.[10][11] El juliol de 1959 es va celebrar la primera edició de l'esdeveniment, organitzada per la REM des del Manila Park d'aquesta ciutat i presentat per Bobby Deglané, a la que seguiren edicions reeixides.

Va ser director-fundador de l'edició alemanya del setmanari 7 Fechas,[12] a Colònia, càrrec que exerciria durant 18 anys. En aquesta etapa també va col·laborar com a corresponsal a Alemanya occidental amb diversos mitjans de premsa i ràdio.

En 1975 va tornar a Espanya i va continuar col·laborant en diversos mitjans de comunicació. Des de 1980 i fins a 1985 va ser guionista i director del programa Fechas para el recuerdo que s'emetia a Radio 3 de Ràdio Nacional d'Espanya.

Durant el desenvolupament de la seva carrera periodística va rebre diversos premis: el 1959 el Premi Ondas al millor director nacional de ràdio,[13] el 1963 l'Emblema d'Or número 66, concedit per la Junta Nacional de l'Agrupació Sindical de Ràdio i Televisió, i el 1971 el Premi Ondas al seu programa d'actualitat Españoles en Europa[14] que s'emetia a La Voz de Madrid i la seva xarxa d'emissores (REM).

Va morir a Altea, el 16 de juliol de 1985, on reposen les seves restes mortals.[15][16]

Condecoracions

[modifica]

Premis

[modifica]
Premis Any Categoria
Premi Ondas 1959 Nacionals de ràdio: Millor director
1971 Nacionals de ràdio: Millor programa d'actualitat "Espanyols a Europa" de la REM.

Referències

[modifica]
  1. «Esquela † Emilio Delgado Macián» (PDF). [Madrid], 09-03-1965, p. 84.
  2. «Esquela † Carmen Pomata Capellán» (PDF). [Madrid], 04-09-1957, p. 39.
  3. Sánchez Diana, José María «Historia de un periódico militar – La Hoja de Campaña de la División Española de Voluntarios». Ejército – Revista de las armas y servicios. Servicio de Publicaciones del Estado Mayor del Ejército, 567, 4-1987, p. 59.
  4. Sáenz-Francés San Baldomero, Emilio. «Inconvenient Belligerency: the Representation of the Allies in the Blue Division's “Hoja de Campaña”». A: Mary N. Harris. Sights and Insights - Interactive images of Europe and the Rest of the World (en anglès). Pisa University Press, 2007, p. 189. ISBN 978-88-8492-467-4. «The cartoon section became much more important, with two main cartoonists, who signed their comic strips as Teo and Kim» 
  5. «Esquela † Tatiana Riss Golubow» (PDF). [Madrid], 21-02-1989, p. 84.
  6. «El delegado nacional de Prensa y Radio del Movimiento» (PDF). [Barcelona], 16-10-1957, p. 4.
  7. «Nuevos cargos en la Delegación Nacional de Prensa, Propaganda y Radio» (PDF). [Madrid], 29-11-1957, p. 38.
  8. «Nueva Constitución de la Junta Nacional de la Vieja Guardia» (PDF). [Sevilla], 14-03-1954, p. 30.
  9. «Nueva Junta de la Vieja Guardia» (PDF). [Madrid], 31-03-1955, p. 34.
  10. Escobedo Gascón, Luis. El Festival de Benidorm y su Historia. Excmo. Ayuntamiento de Benidorm. 
  11. Zaragoza Orts, Pedro. Mis caras del moro. Aitana, 2000, p. 27. ISBN 8486156696. 
  12. Aschmann, 1999, p. 331n.
  13. «Palmarés 1959». Grup PRISA. Arxivat de l'original el 2017-11-07. [Consulta: 27 febrer 2018].
  14. «Palmarés 1971». Grup PRISA. Arxivat de l'original el 2019-05-06. [Consulta: 27 febrer 2018].
  15. «Esquela † Teodoro Delgado Pomata» (PDF). [Madrid], 17-07-1985, p. 82.
  16. «Esquela † Teodoro Delgado Pomata» (PDF). [Madrid], 01-12-1985, p. 109.
  17. Jefatura del Estado: «Decreto de 18 de julio de 1955 por el que se Concede la Encomienda Sencilla de la Orden Imperial del Yugo y las Flechas a don Maximiliano Lloret Gómez y otros». BOE. Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado, 202, 21-07-1955, p. 4467. ISSN: 0212-033X.

Bibliografia

[modifica]
  • Aschmann, Birgit. "Treue Freunde..."?: Westdeutschland und Spanien, 1945 bis 1963. Franz Steiner Verlag, 1999. ISBN 3-515-07579-8.