Teofilacte d'Ocrida

Teofilacte d'Ocrida
	Icona oriental
Biografia
Naixement	Θεοφύλακτος¨Ηφαιστος (Teofilacte Hefaistos); búlgar: Теофилакт Охридски (Teofilakt Ohridiski); 1055 ; Calcis (Grècia)
Mort	1107 (51/52 anys); Tessalònica (Grècia)
Religió	Cristianisme ortodox
Activitat
Ocupació	sacerdot, escriptor
bisbe
	sant ;
Celebració	Església Ortodoxa
Festivitat	31 de desembre
Iconografia	Com a bisbe
Patró de	Ocrida

Teofilacte d'Ocrida, dit també Teofilacte Hefest (grec: Θεοφύλακτος¨Ηφαιστος; búlgar: Теофилакт Охридски; Euripos, Eubea, Grècia, 1055 – Ocrida, actual Macedònia del Nord, 1107) va ser un eclesiàstic grec, arquebisbe d'Ocrida i comentador de la Bíblia. És venerat com a sant per l'Església Ortodoxa.

Biografia

Grec, probablement va néixer a Euripos (Eubea) cap al 1055. Va ser diaca a Constantinoble, on va adquirir gran reputació com a erudit estudiós de la Bíblia i va ser tutor de Constantí Ducas, fill de Miquel VII Ducas. Va escriure Παιδεία Βασιλική, ('L'educació reial') dedicada a Constanci Ducas. Va ser nomenat arquebisbe de Bulgària càrrec que va ocupar entre 1070 i 1077 i cap al 1078 va anar a ocupar la seu de l'arquebisbat d'Ocrida, l'actual Okhrida.

Ocrida era una de les grans ciutats del Primer Imperi Búlgar, reconquerida pels romans d'Orient seixanta anys abans; l'hostilitat cap als romans d'Orient era, doncs, molt gran. Així i tot, Teofilacte va ocupar la seu pastoral durant vint anys i acabà considerant-se búlgar, defenent els interessos i l'autonomia de l'Església Búlgara davant de la de Constantinoble. Va lluitar activament contra les heretgies dels paulicians i els bogomils, llavors molt esteses, i es va guanyar el respecte del poble búlgar.

Comparats amb els grecs, els búlgars eren rudes i bàrbars, i d'entrada Teofilacte volia tornar a Constantinoble; nombroses cartes mostren la manera de viure de la seva nova pàtria, i són una font important per a la història social, econòmica i política de Bulgària. També va escriure sobre les guerres amb els pobles veïns: petxenegs, magiars i normands, que en les seves incursions feien que la població abandonés les ciutats i marxés a pagès. Va morir després del 1107, potser cap al 1112.

Obres

Els seus comentaris dels Evangelis, els Fets dels Apòstols, les Epístoles Paulines i els Profetes menors es basen en els de Joan Crisòstom, però destaquen per la seva cura, sobrietat i arguments assenyats. A més, se'n conserven 530 cartes i algunes homilies, i també oracions, la vida de Climent d'Ocrida i altres peces menors, a més de l'obra Παιδεία Βασιλική, ('L'educació reial') dedicada a Constanci Ducas.^[1]

Veneració

És considerat sant per les esglésies ortodoxes de Bulgària, Sèrbia, Grècia i Rússia, que el celebren el 31 de desembre.

Referències

↑ Smith, William (ed.). «Theophylactus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 20 gener 2023].

Bibliografia

John Julian Norwich. Byzantium: The Decline and Fall. New York: Alfred A. Knopf, 1996.
Margaret Mullett, Theophylact of Ochrid: Reading the Letters of a Byzantine Archbishop, Aldershot, Ashgate Variorum, 1997.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teofilacte d'Ocrida

[1] Smith, William (ed.). «Theophylactus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 20 gener 2023].

[1]