Teorema de Bendixson-Dulac
En matemàtiques, el teorema de Bendixson-Dulac sobre sistemes dinàmics estableix que si existeix una funció (anomenada la funció Dulac) tal que l'expressió
té el mateix signe gairebé pertot en una regió simplement connex del pla, llavors el sistema autònom del pla
no té solucions periòdiques no-constants que es trobin completament dins de la regió.[1] «Gairebé pertot» significa a tot arreu excepte possiblement en un conjunt de mesura 0, com un punt o línia.
El teorema va ser establert per primera vegada pel matemàtic suec Ivar Bendixson el 1901 i posteriorment refinat pel matemàtic francès Henri Dulac el 1933 utilitzant el teorema de Green.
Demostració
[modifica]Utilitzant la prova per contradicció i sense perdre la generalitat, fem que hi hagi una funció tal que existeixi una funció tal que
a la regió simplement connexa . Sigui una trajectòria tancada del sistema autònom del pla en . Fem que es trobi a l'interior de . Llavors pel teorema de Green,
A causa del signe constant, la integral esquerra de la línia anterior ha d'avaluar un nombre positiu. Però al llarg de , i , l'integrand s'anul·la (és de fet és 0 a tot arreu). Això és una contradicció, de manera que no pot haver-hi aquesta trajectòria tancada ; la solució periòdica no existeix i es demostra el teorema.
Referències
[modifica]- ↑ Theodore Allen, Burton. Volterra Integral and Differential Equations (en anglès). Elsevier, 2005. ISBN 9780444517869.
Bibliografia
[modifica]- Cappell, S.E; Shaneson, J.L «Non-linear similarity» (en anglès). Ann. of Math, 113, 1981.
- Kuiper, N.H «The topology of the solutions of a linear differential equation on» (en anglès). Proc. Internat. Congress on Manifolds [Tokyo], 1973.
- Kuiper, N.H; Robbin, J.W «Topological classification of linear endomorphisms» (en anglès). Inv. Math., 19, 1973.