Teorema de Fejér
En matemàtiques, i més precisament en anàlisi, el teorema de Fejér és un dels resultats principals de la teoria de sèries de Fourier. Proporciona propietats de convergència molt generals per a la sèrie de Fourier, ja que s'utilitza el procés de suma de Cesàro. El teorema va ser demostrat el 1900 pel matemàtic hongarès Lipót Fejér (1880-1959).[1][2]
Enunciat
[modifica]Sigui f una funció localmen integrable t i 2π-periòdica. Escrivim
el terme d'ordre n de la sèrie de Fourier, amb
- ,
llavors
són les successives mitjanes de Cesàro dels termes de la sèrie de Fourier. A continuació, disposem de les afirmacions següents:
- Teorema de Fejér, versió uniforme :
- Si f es una funció contínua, llavors la sèrie de funcions convergeix uniformement cap a la funció f, amb a més, per a tot N,
- ;
- Si f es una funció contínua, llavors la sèrie de funcions convergeix uniformement cap a la funció f, amb a més, per a tot N,
- Teorema de Fejér, versió Lp , també anomenat Teorema de Fejér-Lebesgue :
Una forma més general del teorema s'aplica a funcions que no necessàriament són contínues.[3] Suposem que f es troba en L¹(-π,π). Si els límits de l'esquerra i de la dreta f(x0±0) de f(x) existeixen a x0, o si els dos límits són infinits del mateix signe, llavors
També existeix una existència o divergència a l'infinit de la mitjana de Cesàro..[4]
Aplicacions
[modifica]Com a conseqüència del teorema de Fejér es poden obtenir molts resultats sobre la sèrie de Fourier. A les proposicions següents, totes les funcions considerades són 2π-periòdiques.
- L'aplicació a una funció integrable que associa els seus coeficients de Fourier és injectiva.
- La injectivitat s'ha d'entendre a l'espai L{{1}}, és a dir, dues funcions amb els mateixos coeficients de Fourier són iguals gairebé a tot arreu. En el cas de dues funcions contínues, són iguals.
- El teorema uniforme de Fejér constitueix una de les possibles proves del teorema de Weierstrass trigonomètric: si f és una funció contínua, hi ha una seqüència de polinomis trigonomètrics que conflueixen uniformement cap a f. De la mateixa manera, el teorema de Fejér-Lebesgue demostra la densitat de l'espai dels polinomis trigonomètrics als diferents espais Lp.
- Si f és contínua i si la seva sèrie de Fourier convergeix fins a un punt x, de manera que ella necessàriament convergeix f (x).
- S'ha de comparar amb el comportament de la sèrie de Taylor d'una funció, que molt bé pot convergir a un valor diferent al valor de la funció.
- Podem utilitzar el teorema de Fejér per demostrar una versió uniforme del teorema de Jordan-Dirichlet: si f és una funció variada delimitada i contínua, la sèrie de Fourier f convergeix uniformement cap a f.
Referències
[modifica]- ↑ Fejér, Lipót. Sur les fonctions intégrables et bornées (en francès). C.R. Acad. Sci. Paris (CRAS Paris), 10 de desembre de 1900, p. 984-987.
- ↑ Fejér, Leopold. «Untersuchungen über Fouriersche Reihen» (en alemany) p. 51-69. Math. Annalen, 1904.
- ↑ Zygmund, 1968, Theorem III.3.4.
- ↑ Zygmund, 1968, Theorem III.5.1.
Bibliografia
[modifica]- Zygmund, Antoni. Trigonometric series (en anglès). 2. Cambridge University Press, 1968. ISBN 978-0-521-35885-9.