Teoria espectral
En matemàtiques, la teoria espectral és un terme que inclou des de les teories de l'ampliació del Valor propi, vector propi i espai propi d'una matriu simple, fins a una teoria més àmplia de l'estructura dels operadors en una varietat d'espais matemàtics.[1] És el resultat dels estudis d'àlgebra lineal i les solucions de sistemes d'equacions lineals i les seves generalitzacions.[2] La teoria està connectada a la de les funcions analítiques, ja que les propietats espectrals d'un operador es relacionen amb les funcions analítiques del paràmetre espectral.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Jean Alexandre Dieudonné. History of functional analysis. Elsevier, 1981. ISBN 0444861483.
- ↑ William Arveson. «Chapter 1: spectral theory and Banach algebras». A: A short course on spectral theory. Springer, 2002. ISBN 0387953000.
- ↑ Viktor Antonovich Sadovnichiĭ. «Chapter 4: The geometry of Hilbert space: the spectral theory of operators». A: Theory of Operators. Springer, 1991, pàg. 181 et seq. ISBN 0306110288.