Teresa Aranguren Amézola
.jpg) (2016)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) María Teresa Aranguren Amézola 21 desembre 1944 (79 anys)Artziniega (Àlaba) |
| Formació | Universitat Complutense de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista |
| Membre de | Radiotelevisió Espanyola (2007–2018) |
| Participà en | |
| 14 desembre 2018 | Per una esquerra amb futur: fer que el necessari sigui possible |
| Família | |
| Parents | José de Amézola y Aspizúa, avi |
| |
Teresa Aranguren Amézola (Artziniega, 21 de desembre de 1944) és una periodista basca la trajectòria professional de la qual ha estat lligada a la informació internacional del món àrab i zones en conflicte.[1]
Trajectòria
[modifica]Llicenciada en Filosofia i Lletres i diplomada en Psicologia i Antropologia per la Universitat Complutense de Madrid, era professora de filosofia a Madrid, però el seu trasllat a Jordània el 1981 per a impartir classes de castellà la va portar a conèixer la situació dels refugiats palestins i en va publicar diversos reportatges.[2] Després de tornar a l'Estat espanyol, es va fer càrrec de la secció internacional de Mundo Obrero, publicació del Partit Comunista d'Espanya. Com a enviada especial en aquesta etapa va cobrir la invasió d'Israel sobre el Líban i va viatjar a la Xina, Algèria i el Marroc.[3]
En 1985 va començar a treballar per a la revista Interviú i un any després es va incorporar al diari El Independiente com a cap de la secció d'internacional cobrint la Guerra de l'Iran-Iraq a Teheran. Va ser l'única dona que va cobrir aquesta guerra com a corresponsal, exceptuant una fotògrafa libanesa.[4]
L'estiu de 1989 es va incorporar a la secció internacional dels serveis informatius de Telemadrid. El 1990 va viatjar a Amman i Jerusalem per a cobrir la primera Guerra del Golf i des de llavors s'ha desplaçat amb freqüència a la zona per a informar de les successives crisis de l'Iraq i del conflicte palestino-israelià. Durant 15 anys va ser enviada especial a l'Orient Mitjà. Entre altres, ha cobert la Guerra del Golf i la Guerra de Iugoslàvia.[3]
Entre gener de 2001 i juny de 2002, va ser subdirectora dels Serveis Informatius de Telemadrid, càrrec del qual va dimitir després del cessament del director d'informatius Diego de la Serna.[5] El gener del 2007 es va convertir en consellera del Consell d'Administració de RTVE a proposta d'IU-ICV.[6]
Obra publicada
[modifica]- Palestina: El hilo de la memoria (2004) Editorial Caballo de Troya.
- Olivo Roto: Escenas de la ocupación (2006) Editorial Caballo de Troya.
- Contra el olvido. Una memoria fotográfica de Palestina antes de la Nakba, 1889-1948 (2015) Ediciones del Oriente y del Mediterráneo. Coordinat per Teresa Aranguren, Sandra Barrilaro, Johnny Mansour i Bichara Khader, amb pròleg de l'arabista Pedro Martínez Montávez.
Referències
[modifica]- ↑ RTVE. «Teresa Aranguren Amézola» (en castellà), 29-04-2014. [Consulta: 30 octubre 2024].
- ↑ Aller, Jesús. «Nueve periodistas contra la corriente» (en castellà), 03-11-2020. [Consulta: 30 octubre 2021].
- ↑ 3,0 3,1 «Aranguren, Teresa - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en basc). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. [Consulta: 29 maig 2019].
- ↑ Redactor. «Teresa Aranguren: "En las guerras las mujeres no son más víctimas que los hombres"» (en castellà). inform@UVA, 21-03-2019. [Consulta: 31 maig 2019].
- ↑ «[https://www.ecestaticos.com/file/6f257f4437da2781c2ac6308ace9d883/1458123769.pdf Perfiles de las portavocías compartidas de la candidatura de IU]». 2015.
- ↑ «Consejera | Teresa Aranguren Amézola - RTVE.es» (en castellà). [Consulta: 4 novembre 2016].