Teresa Bandettini
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 agost 1763 Lucca (Itàlia) |
| Mort | 5 abril 1837 (73 anys) Lucca (Itàlia) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Poesia |
| Ocupació | poetessa, ballarina de ballet, escriptora |
| Membre de | |
| Nom de ploma | Amarilli Etrusca (1794–) |
Teresa Bandettini (Lucca, 11 d'agost de 1763 - íd., 5 d'abril de 1837) fou una escriptora italiana.[1]
Tot i que no va accedir a un ensenyament regular, llegia els clàssics. De jove es va dedicar al ball, professió que va deixar als 30 anys quan es casà amb Landucci. És llavors quan es dedicà a la poesia, duent a terme sessions d'improvisació, que eren molt valorades.[1]
Al 1794 va ser acollida a l'Accademia dell'Arcadia, on prengué el nom d'Amarilli Etrusca, i va ser premiada a Roma, Perusa, Mantua… Els escriptors Parini, Monti, Pindemonte i Alfieri li van dedicar versos. Un cop retornada a Lucca, va ser admesa al saló de casa de la Marchesa Eleonora Bernardini, i va ser rebuda com a membre a l'Accademia degli Oscuri, que li van concedir un bust de marbre.[1]
L'escola neoclàssica de la seva obra, pròpia del seu temps, la va fer una decidida enemiga del moviment romàntic que s'obria pas. Les seves obres són: Rime estemporanee, publicat a Verona el 1801; Poesie varie, publicat el 1786; Poesie diverse, publicat al 1788; La morte di Adone (1790) i La Teseide (1805), entre altres. També va fer la traducció de Posthomèriques de Quint d'Esmirna, del s. IV.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Scolari Sellerio, Arianna. «BANDETTINI, Teresa» (en italià). Enciclopèdia Treccani. Diccionari biogràfic dels italians. [Consulta: 29 gener 2024].
Bibliografia
[modifica]- González Porto-Bompiani (coord). Diccionario de autores, vol I. Montaner y Simón,S.A. 1963. Nº Registre:M 3843-63. Depósito Legal:B 20872-63(I).
- González Porto-Bompiani (coord). Diccionario literario, vol VIII. Montaner y Simón,S.A. 1959. Depósito Legal:B 1.352-1959.
