Vés al contingut

Teresa Boronat i Fabra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Teresa Boronat)
Plantilla:Infotaula personaTeresa Boronat i Fabra
Imatge
Teresina Boronat entre 1910 i 1920 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Teresa Boronat Fabra Modifica el valor a Wikidata
1904 Modifica el valor a Wikidata
Sant Andreu de Palomar (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 març 1983 Modifica el valor a Wikidata (78/79 anys)
Sant Antoni de Calonge (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócoreògrafa, ballarina Modifica el valor a Wikidata

Teresa Boronat i Fabra, coneguda artísticament com a Teresina Boronat,[1] (Sant Andreu de Palomar, 1904 - Sant Antoni de Calonge, 11 de març de 1983[2]) fou una ballarina, coreògrafa i professora catalana de dansa clàssica.

Com les ballarines clàssiques de la seva època, ballava igualment dansa espanyola, especialment els balls i danses tradicionals catalans. Va ser primera ballarina del Liceu i actuà en països d'arreu del món barrejant la sardana i altres balls catalans amb la dansa clàssica, amb un èxit aclaparant. Durant la guerra civil espanyola es va posicionar públicament a favor de la República i va participar en actes en el seu suport. Va crear una escola de dansa a França, on ha estat tradicionalment més reconeguda que a Espanya.

Un dels seus majors mèrits va ser encetar unes bases sòlides del que podria haver arribat a ser una dansa clàssica catalana, de la mateixa manera que hi ha una dansa clàssica espanyola, amb balls i danses catalans estilitzats i amb la tècnica de la dansa clàssica. La seva idea, que va exportar a països d'Àsia, Europa o Amèrica amb enorme èxit, era la creació d'una dansa clàssica però bastida sobre gestualitats, músiques, temes i altres materials catalans. No es basava només en material antic, sinó al contrari, es va apuntar a la moda europea dels seus contemporanis de basar-se en decorats, escenografia, partitures, etc. avantguardistes, dels artistes innovadors contemporanis a ella. Després d'ella només hi van aportar algunes coses, a nivell anecdòtic, alguns coreògrafs com Joan Magrinyà o Trini Borrull, fonamentalment a causa dels quaranta anys de franquisme, que va prohibir aquest mitjà d'expressió. Amb la fi de la dictadura, els ballarins i coreògrafs catalans van preferir no mirar enrere i apostar per la dansa contemporània, mentre que els esbarts van considerar més urgent dedicar-se a recuperar els balls i danses tradicionals originals, desproveïts de la tècnica de la dansa clàssica.[3] A partir del canvi de segle xx a XXI alguns coreògrafs de clàssic catalans començaren a reprendre la idea de Boronat, si no en totes, almenys en algunes de les seves coreografies. N'és un exemple El so de la tenora i el ballet (2006), un espectacle presentat al Palau de la Música Catalana i representat a diverses ciutats catalanes, coreografiat sobre músiques amb instruments tradicionals catalans d'autors diversos, com la Companyia Elèctrica Dharma i Joaquim Serra i Corominas.[4]

Va treballar a més com a cantant i actriu.

Infància

[modifica]

Era filla de Roc Boronat i Boronat, que va ser regidor de Sant Martí de Provençals,[5] i de Joaquima Fabra i Roselló. A Sant Martí havia nascut el 1897 la seva germana Joaquima (Quimeta, 1897-1962) i més tard va néixer, ja a Sant Andreu, el seu germà Roc.

Formació

[modifica]

Boronat va formar-se com a ballarina de dansa clàssica i dansa espanyola a l'escola que hi havia al Gran Teatre del Liceu, va ser alumna de Pauleta Pàmies i una de les seves deixebles més notables. Va estudiar ritme amb el mestre Llongueras i va aprendre a tocar el violí a l'Escola Municipal de Música de Barcelona.[1]

Carrera professional

[modifica]

A l'edat de quinze anys ja va començar a ballar professionalment al Liceu, en un principi al cos de ball de l'òpera, com a primera ballarina. Posteriorment va ser primera ballarina del cos de ball principal del Liceu fins a l'any 1924, any en què va decidir provar sort a l'estranger. En paral·lel, va actuar al Teatre Líric de Barcelona com a cantant i actriu dramàtica[1] i, ja des de ben joveneta, actuava a teatres coreografiant música catalana, com per exemple La sardana de les monges, d'Enric Morera, al teatre El Dorado de Barcelona en 1917.[3] Aleshores el seu apoderat era Antoni Monplet i Guerra.

En 1924 va marxar a París,[6] on va treballar com a ballarina i coreògrafa, per a treballar en un començament al Follies Bergère, i on acabaria sent molt més famosa que a la seva Barcelona natal.[7] En 1927 va fundar una escola de dansa pròpia a la capital francesa.[1] A París va contractar l'il·lustrador català Àngel Fernandez i Castañer, que també treballava per al Liceu, com a escenògraf i pintor de decorats.[8] No va deixar de col·laborar, però, en espectacles a Barcelona; així, per exemple, el 1928 va ser l'estrella principal del reanomenat Festival Goya que es va organitzar al Liceu per a commemorar el centenari de la mort de Francisco de Goya y Lucientes.[9] En un dels seus retorns a Catalunya, per actuar al Teatre Principal d'Olot, afirmava:[10]

« No puc deixar de dansar perquè, a més a més de delectar-m'hi, les cames se me n'hi van... i el teatre ha d'ésser per a mi un complement de les meves aspiracions i un sedant per el meu esperit. »
— Teresa Boronat, Revista d'Olot


El 1937 va triomfar a la sala Pleyel de París, davant milers d'espectadors, amb la recreació clàssica d'un solo de sardana, acompanyada per la cobla Barcelona (l'antiga Cobla Sureda), en un acte a favor de la Segona República Espanyola.[3]

Carrer de Teresa Boronat i Fabra al barri de Sant Andreu (Barcelona)

Durant els anys vint i trenta va realitzar gires i va ballar amb el seu particular estil a països dels cinc continents, des de Nova York fins a Shanghai,[11][12][13] versionant danses tradicionals i populars catalanes amb un èxit esclatant i assolint "una envejable cotització com a valor internacional de ball".[14]

L'any 2020 es va posar el seu nom a un dels carrers del districte de Sant Andreu de Barcelona, on havia nascut.[15]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Teresa Boronat i Fabra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Esquela recordatòria de la defunció». Avui, 11-03-1984, pàg. 24.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 El so de la tenora i el ballet Companyia de dansa Carles Ibáñez, Barcelona
  4. ↑ El so de la tenora i el ballet Atrapalo (castellà)
  5. ↑ «Crònica general». La Publicitat, 12-05-1891, pàg. 2.
  6. ↑ de Bellmunt, Domènec «Una interviu amb Teresina Boronat». D'ací i d'allà, 3-1927, pàg. 86 i 87.
  7. ↑ Història de la música catalana, valenciana i balear, de Xosé Aviñoa i Roland de Candé. Edicions 62, 2004 ISBN 9788429755046 (català)
  8. ↑ Grans il·lustradors catalans del llibre per a infants, de Montserrat Castillo. Biblioteca de Catalunya, 1997, ISBN 9788448903435
  9. ↑ Teatre de putxinel·lis, d'Ezequiel Vigués. Publicacions de l'Institut del Teatre, 1975 ISBN 9788429711424
  10. ↑ J.M.M. «Les nostres dansarines. Teresina Boronat». Revista d'Olot, núms. 31-33, juliol-setembre 1928.
  11. ↑ Serra d'Or, Abadia de Montserrat, 1977 (català)
  12. ↑ «Noticia sobre la actuación de Teresina Boronat en Shanghai · Archivo China España, 1800-1950». [Consulta: 4 gener 2021].
  13. ↑ Xuriguera, Ramon «Teresina, al Town Hall». Mirador, Núm. 124, 18-06-1931, pàg. 5.[Enllaç no actiu]
  14. ↑ Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya, d'Alexandre Galí, Fundació Alexandre Galí, Universitat de Califòrnia, digitalitzat en 2007 (català)
  15. ↑ Manzano, Jesús. «El districte aporta dos noms de dona al nomenclàtor de la ciutat». Andreuenc, 26-09-2020. [Consulta: 4 gener 2021].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Teresa_Boronat_i_Fabra&oldid=34151926»