Teresa Gil de Vidaure
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | dècada del 1230  Regne de Navarra |
| Mort | 15 juliol 1285 (Gregorià) (45/55 anys) València |
| Família | |
| Cònjuge | Jaume el Conqueridor (1255–1265) |
| Fills | Jaume de Xèrica, Pere I d'Ayerbe |
| Pare | Juan de Vidaure |
 | |
Teresa Gil de Vidaure (Navarra, p. m. s. xiii – València, 15 de juliol de 1285) fou una dama navarresa, tercera muller de Jaume I d'Aragó i fundadora del convent de la Saïdia de València.[1]
Filla de Juan de Vidaure i germana de Pedro Gil de Vidaure, es casà en primeres núpcies amb Sancho Pérez de Lodosa, amb qui enviudà al cap de poc temps. El 1255, inicià una relació amb Jaume I, qui li prometé matrimoni i li atorgà el castell de Xèrica i, més tard, el senyoriu d'Alcubles. D'aquesta unió nasqueren dos fills, Jaume de Xèrica i Pere d'Ayerbe, legitimats pel papa Climent IV.[2]
El 1265, Teresa contragué lepra i fou abandonada per Jaume I, que intentà casar-se amb Berenguela Alonso de Molina en contra de les lleis canòniques. Teresa es retirà al convent de la Saïdia, fundat per ella mateixa, on visqué fins a la seva mort el 1285 i on fou enterrada. Tot i no ser coronada reina consort, destaca el vincle amb Jaume I durant dècades.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Teresa Gil de Vidaure». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Yáñez Neira, Damián. «Teresa Gil de Vidaure» (en castellà). Real Academia de La Historia. [Consulta: 12 desembre 2024].