Teresa Macarulla i Mercadé
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1974  (49/50 anys)Barcelona |
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Formació | Universitat Autònoma de Barcelona - doctorat (–2015) Universitat Autònoma de Barcelona - llicenciatura en medicina, llicenciatura en cirurgia (1992–1998) |
| Activitat | |
| Ocupació | metgessa, oncòloga |
| Ocupador | Hospital Universitari de la Vall d'Hebron (2004–) |
| |
Teresa Macarulla i Mercadé (Barcelona, 1974) és una metgessa oncòloga catalana. Està especialitzada en el tractament del càncer gastrointestinal i també n'és investigadora.
Llicenciada en Medicina i Cirurgia a la Universitat Autònoma de Barcelona, va especialitzar-se en medicina oncològica a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.[1] És cap de la Unitat del Programa de Càncer Gastrointestinal del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona i investigadora principal del Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) que dirigeix Josep Tabernero.[2]
L'any 2019, un estudi internacional en què va participar Macarulla va demostrar l'eficàcia d'un fàrmac, de nom olaparib, dirigit contra una mutació dels gens BRCA que causa tumors de pàncrees; aquest fàrmac, aplicat com a teràpia de manteniment després de la quimioteràpia, augmenta l'esperança de vida dels pacients afectats d'aquella mutació.[3] Es tracta d'una teràpia personalitzada que utilitza biomarcadors i que permet, als pacients que tenen la mutació, descansar de la quimioteràpia.[4] L'any 2021, el grup de recerca del qual és investigadora principal va publicar els resultats positius d'un estudi multicèntric en què es va tractar el càncer de pàncrees amb immunoteràpia, una estratègia a la qual anteriorment no responien aquest tipus de tumors.[2] L'any 2022, el Grup de Tumors Gastrointestinals que lidera Macarulla va començar a provar una nova tecnologia que utilitza nanopartícules magnètiques per fer la quimioteràpia més accessible als tumors de pàncrees.[5][6] Es tracta d'un estudi clínic internacional que és la fase final del projecte NoCanTher, dirigit a persones que pateixen càncer de pàncrees avançat, però sense haver fet metàstasi; les nanopartícules causen hipertèrmia i maten les cèl·lules tumorals.[7]
Com a investigadora, els seus articles són molt citats, alguns d'ells amb centenars i fins i tot ultrapassant de llarg el miler de cites.[8]
Referències
[modifica]- ↑ «Biosketch Teresa Macarulla». Vall d'Hebron Institut d'Oncologia. [Consulta: 24 setembre 2022].
- ↑ 2,0 2,1 «El Comité Multidisciplinar de Cáncer de Páncreas ya ha realizado 686 evaluaciones a 305 pacientes» (en castellà). BioTech, 06-09-2021. [Consulta: 24 setembre 2022].
- ↑ Mouzo, Jessica «La medicina personalizada llega al cáncer más agresivo» (en castellà). El País [Madrid], 02-06-2019. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 24 setembre 2022].
- ↑ «Demostren per primera vegada l'eficàcia d'una teràpia personalitzada contra el càncer de pàncrees». CCMA - 324cat, 02-06-2019. [Consulta: 23 setembre 2022].
- ↑ «Incorporan el primer paciente para tratar el cáncer de páncreas localmente avanzado con nanopartículas» (en castellà). CIBER-BBN Instituto de Salud Carlos III, 21-03-2022. [Consulta: 24 setembre 2022].
- ↑ «La Vall d'Hebron incorpora una tecnologia pionera pel càncer de pàncrees | NacióDigital». NacióDigital, 18-03-2022. [Consulta: 23 setembre 2022].
- ↑ «El proyecto NOCANTHER coordinado por IMDEA Nanociencia incorpora al primer paciente en un ensayo clínico» (en castellà). IMDEA Nanociencia, 18-03-2022. [Consulta: 24 setembre 2022].
- ↑ De Roock, Wendy; Claes, Bart; Bernasconi, David; De Schutter, Jef; Biesmans, Bart et al. «Effects of KRAS, BRAF, NRAS, and PIK3CA mutations on the efficacy of cetuximab plus chemotherapy in chemotherapy-refractory metastatic colorectal cancer: a retrospective consortium analysis» (en anglès). The Lancet Oncology, 11, 8, 01-08-2010, pàg. 753–762. DOI: 10.1016/S1470-2045(10)70130-3. ISSN: 1470-2045.