Teresa Meana Suárez
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1952  (71/72 anys)Gijón (Astúries) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | filòloga, activista pels drets de les dones | ||
| Membre de | |||
Teresa Meana Suárez (Gijón, 1952) és una activista feminista, docent i filòloga especialista en llenguatge inclusiu i no sexista.[1]
Trajectòria
[modifica]Meana és llicenciada en Filologia Romànica i ha exercit com a professora de llengua castellana en l'ensenyament secundari, primer a Oviedo i després a València, on viu des de fa 25 anys. Milita al moviment feminista i anticapitalista des de 1975, quan va començar a reunir-se clandestinament amb les seves companyes a la universitat i a assistir a assemblees. A partir de la lectura de textos prohibits, aviat es van coordinar per a organitzar jornades, debats i xerrades.[2] Des dels anys 1980 es dedica particularment a tractar el tema del sexisme en el llenguatge.[3][4]
Durant sis anys va residir a Amèrica Llatina, on va estar viatjant juntament amb altres dones per la República Dominicana, Mèxic, Guatemala, Nicaragua, Costa Rica, Panamà, Colòmbia, Equador, Perú. Bolívia, Argentina, Uruguai i Xile, i van ser rebudes i acollides per feministes d'aquests països.[5]
Ha publicat diversos articles sobre l'opacitat androcèntrica del discurs social[6] i sobre temes referents a la invisibilització de les dones en el llenguatge.[7][8][9]
Des que va arribar a València, Meana participa activament a la Casa de la Dona i, el 2018, va ser reconeguda com a filla adoptiva de la ciutat de València[1] per haver-hi desenvolupat el seu activisme amb l'objectiu de crear una societat més inclusiva, oberta i feminista.[10]
Obra publicada
[modifica]- Porque las palabras no se las lleva el viento (2002). Ajuntament de Quart de Poblet, València.[11]
Reconeixements
[modifica]- 2009. Premi Margarida Borràs, del col·lectiu Lambda de València.
- 2010. Hoste d'Honor i Medalla d'Or de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires.17
- 2010. Visitant Il·lustre de Badia Blanca (Argentina).
- 2018. Filla adoptiva de València.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Molina, Irene. «Hem d’anomenar totes les dissidències sense invisibilitzar-nos en sigles». Directa, 19-09-2022. [Consulta: 25 setembre 2022].
- ↑ Monfort, Flor. «Toda lengua es política» (en castellà). pagina12.com.ar, 14-05-2010. [Consulta: 29 novembre 2018].
- ↑ «“Lenguaje no sexista”, por Teresa Meana - El Diario de La Pampa» (en espanyol europeu). www.eldiariodelapampa.com.ar. Arxivat de l'original el 1 de desembre de 2018. [Consulta: 29 novembre 2018].
- ↑ «RED ARGENTINA DE GÉNERO, CIENCIA Y TECNOLOGÍA». www.ragcyt.org.ar. Arxivat de l'original el 2021-02-25. [Consulta: 29 novembre 2018].
- ↑ España, La Nueva «Tere Meana en la brigada de mujeres de la batalla del café de 1987 en Nicaragua». [Consulta: 29 novembre 2018]. Arxivat 2020-03-18 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2020-03-18. [Consulta: 25 setembre 2022].
- ↑ León, Foro Feminista de Castilla y. «Teresa Meana Suárez: "Si no cambia la lengua nunca va a cambiar la sociedad" | Foro Feminista de Castilla y León» (en espanyol europeu). www.forofeministacyl.org. [Consulta: 29 novembre 2018].
- ↑ «Tenemos que ser nombradas y ocupar un lugar en la lengua - Coordinadora Feminista» (en espanyol europeu). Coordinadora Feminista - Federación Estatal de Organizaciones Feministas. [Consulta: 29 novembre 2018].
- ↑ «Sexismo lenguaje». [Consulta: 29 novembre 2018].
- ↑ Rojas, Karina «“El lenguaje sexista invisibiliza a más de la mitad de la humanidad”». [Consulta: 29 novembre 2018].
- ↑ Peláez, I. «La filóloga gijonesa Teresa Meana, hija adoptiva de Valencia» (en castellà), 21-07-2018. [Consulta: 25 setembre 2022].
- ↑ «Alboan::Biblioteca: Porque las palabras no se las lleva el viento...Por un uso no sexista de la lengua» (en anglès). centroderecursos.alboan.org. [Consulta: 29 novembre 2018].