Teresa Rius Colet
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 maig 1912  Roda de Berà (Tarragonès) |
| Mort | 19 setembre 1987 (75 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | política, militant |
| Família | |
| Cònjuge | Josep Mercadé Arall |
Teresa Rius Colet (Roda de Berà, 3 de maig de 1912 - Barcelona 19 de setembre de 1987), republicana i militant de la CNT.
Teresa Rius va ser treballadora tèxtil, republicana i militant de la CNT, i va formar part del comitè de control de la fàbrica de D. Antoni Martí – Teixits Berà. El 23 de març de 1939 va ser detinguda a Barcelona[1] quan intentava fer gestions per reunir-se amb el seu marit Josep Mercadé Arall,[2] presoner als camps de concentració del Sud de França amb la intenció d'exiliar-se a Mèxic. Ja no va tornar al seu poble, va ser ingressada a la Presó de Dones de les Corts, deixant un fill petit, Joan Mercadé Rius.
El consell de guerra va tenir lloc el 21 de juliol de 1939, l'acusació es basa en els informes de l'alcaldia del poble, de la F.E.T. i de les J.O.N.S i es fonamenta en la relació de la Teresa amb el seu marit com a membre revolucionari del poble, la qual cosa va ser un agreujant en la sentència. Fou condemnada a 12 anys i 1 dia. Va obtenir la llibertat condicional el 7 de setembre de 1940. Va romandre a la presó 18 mesos i 14 dies.[3]
En sortir de la presó i tornar al poble, l'encarregat de la fàbrica li va negar la possibilitat d'incorporar-se a la seva feina per ser la dona d'un republicà i, sense recursos, va haver de buscar treball a Barcelona. Posteriorment, amb gairebé quatre anys de retard, va rebre la fatal notícia que el seu marit havia estat exterminat a Mauthausen.[4][5]
Referències
[modifica]- ↑ «Presó de dones de les Corts» (en català, castellà). Associació per la Cultura i la Memòria de Catalunya (ACME)., Del 2008 al 2012. [Consulta: 12 abril 2016].
- ↑ Hernández, Carlos. «Deportados.es» (en anglès). [Consulta: 3 juliol 2024].
- ↑ «[Llista de reparació jurídica de les víctimes del Franquisme. Consell de Guerra Sumaríssim - causa 001307 Ref.641]» (en castellà). Arxiu Tribunal Militar Tercer de Barcelona, 1939. [Consulta: 22 gener 2021].
- ↑ «Josep Mercadé i Arall». [Consulta: 3 juliol 2024].
- ↑ «Roda de Berà instal·larà dues llambordes Stolpersteine en memòria dels», 17-03-2023. [Consulta: 3 juliol 2024].