Vés al contingut

Terra esfèrica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Il·lustració medieval d'una Terra esfèrica, amb compartiments representant terra, aire i aigua (c. 1400).

La Terra esfèrica és un constructe cultural de la filosofia grega del segle vi aC,[1] però va romandre com a matèria d'especulació filosòfica fins al segle iii aC quan l'astronomia hel·lenística va establir l'esfericitat de la forma de la Terra com una dada física. El paradigma hel·lènic va ser gradualment adoptat en el vell Món durant l'Antiguitat i l'Edat Mitjana.[2][3][4][5] Una demostració pràctica de l'esfericitat de la Terra va ser portada a terme per Fernando de Magallanes i Juan Sebastián Elcano a la seva expedició de circumnavegació del món (1519-1521).[6]

El concepte de Terra esfèrica va desplaçar creences anteriors en una Terra plana: en la mitologia mesopotàmica, el món era vist com un disc pla surant en l'oceà i envoltat per un cel esfèric,[7] i això va formar la premissa dels mapamundis antics com els d'Anaximandre i Hecateu de Milet. Altres especulacions sobre la forma de la Terra inclouen: Un ziggurat de set nivells o muntanya màgica, al qual al·ludeix l'Avesta i altres escrits aquemènides, una roda, tassa o pla amb quatre cantonades esmentat en el Rigveda.[8]

La realització efectiva que la forma de la Terra s'aproxima a la d'un el·lipsoide data del segle xviii (Maupertuis). Al començament del segle xix, l'aplatament de l'el·lipsoide terrestre va ser estimat en un ordre d'1/300 (Delambre, Everest). El valor actual, determinat pel WGS84 del US DoD des de 1960, és proper a 1/298,25.[9]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Dicks, DR. Early Greek Astronomy to Aristotle. Ithaca, NY: Cornell University Press, 1970, p. 72-198. ISBN 9780801405617. 
  2. "Continuation into Roman and medieval thought": Reinhard Krüger: "[http ://www.uni-stuttgart.de/lettres/krueger/forschungsvorhaben_erdkugeltheorie_biblio.html Materialien und Dokumente zur mittelalterlichen Erdkugeltheorie von der Spätantike bis zur Kolumbusfahrt (1492)] "
  3. Adaptació directa del concepte grec per l'Islam: Ragep, F. Jamil: "Astronomy", in: Krämer, Gudrun (ed.) et al.: Encyclopaedia of Islam, THREE, Brill 2010, without page numbers
  4. Adaptació índia : D. Pingree: "History of Mathematical Astronomy in Índia", Dictionary of Scientific Biography, Vol 15 (1978), pp. 533-633 (554f.); Glick, Thomas F., Livesey, Steven John, Wallis, Faith (eds.): "Medieval Science, Technology, and Medicine: An Encyclopedia", Routledge, New York 2005, ISBN 0-415- 96930-1, p. 463
  5. Adaptació per la Xina via la ciència europea: Jean-Claude Martzloff, "Space and Time in Chinese Texts of Astronomy and of Mathematical Astronomy in the Seventeenth and Eighteenth centuries ", Chinese Science 11 (1993-94): 66-92 (69) i Christopher Cullen," A Chinese Eratosthenes of the Flat Earth: A Study of a Fragment of Cosmology in Huai Nan tzu 淮 南 子 ", Bulletin of the School of Oriental and African Studies, Vol 39, No 1 (1976), pàg. 106-127 (107)
  6. Pigafetta, Antonio (1906). "Magellan s Voyage around the World. Arthur A. Clark"
  7. Otto E. Neugebauer. A History of Ancient Mathematical Astronomy. Birkhäuser, 1975, p. 577. ISBN 354006995X. 
  8. Menon, CPS. Early Astronomy and Cosmology. Whitegishm MT, USA: Kessinger Publishing. p. 68. = #v = onepage & q = & f = false[Enllaç no actiu]
  9. Recents mesuraments dels satèl·lits suggereixen una Terra pera (en forma de pera). Hugh Thurston, Early Astronomy, (Nova York: Springer-Verlag), p. 119. ISBN 0-387-94107-X