Vés al contingut

Terratrèmol de Caucete

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentTerratrèmol de Caucete
Map
 31° 30′ S, 68° 30′ O / 31.5°S,68.5°O / -31.5; -68.5
Tipusterratrèmol Modifica el valor a Wikidata
Data23 novembre 1977 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióProvíncia de San Juan (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
EstatArgentina Modifica el valor a Wikidata

El terratrèmol de Caucete es va registrar a la província de San Juan de l'Argentina, el 23 de novembre de 1977, a les 06.23 UTC−03:00.

El seu epicentre va estar en 31° 02′ 23″ S, 67° 45′ 36″ O / 31.03972°S,67.76000°O / -31.03972; -67.76000, el seu hipocentre a una profunditat de 17 km. Es va sentir amb una intensitat de grau IX (Violent) en l'Escala de Mercalli, i va registrar una Magnitud Moment (Mw) de 7.4.[1]

Terratrèmol

[modifica]

El terratrèmol va consistir en dos sub-esdeveniments, separats per uns 20 segons, tractats per alguns sismòlegs com a sisme premonitori i sisme principal.[2] El mecanisme focal observat era una falla, en una estructura de tendència nord-sud. Des del terratrèmol principal no era possible decidir si la falla responsable està submergida a l'oest o a l'est. L'anàlisi de la seqüència de rèplica suggereix que dues falles separades es van moure durant el terratrèmol, l'esdeveniment anterior en un segment al nord i el posterior al sud.[3][4]

No es va produir cap ruptura de superfície relacionada amb el terratrèmol i és un exemple d'un terratrèmol de ceguesa en falles d'encavalcament subjacents a Pie de Palo.[5]

El terratrèmol va causar 65 víctimes mortals[6] (encara que autoritats locals estimen actualment que va haver-hi unes 125 víctimes), va destruir cases i edificis en tota la regió, amb èmfasi a la ciutat de Caucete. Els danys més importants es van produir en les construccions de tova. Igual que en els sismes anteriors, es van produir fenòmens de liqüefacció del sòl,[1] a l'est de la vall del Tulum i vall del riu Bermejo. Es van originar cràters i volcans de sorra, vessades laterals i violentes sortides d'aigua de fins a tres metres d'altura. La xarxa viària va ser enormement afectada, igual que la xarxa de reg i drenatge i la infraestructura ferroviària. Per la liqüefacció es van produir nombrosos danys en les línies de transmissió d'energia, xarxes de distribució d'aigua potable, perforacions per a reg. També va haver-hi danys en nombroses obres civils encara no inaugurades, com barris i escoles. El terratrèmol de 1977 s'associa al sistema de falles Ampacama-Niquizanga, durant el qual es va produir ruptura superficial i un desplaçament vertical mitjana de 30 cm, segons un reaixecament geodèsic efectuat el 1982. També va ocasionar danys al nord de l'Àrea Metropolitana del Gran Mendoza. En edificis alts, a més de 1000 km de distància, es van sentir els seus efectes.

Situació tectònica

[modifica]

La província de San Juan es troba en una zona on la placa sud-americana es veu afectada per la subducció de lloses planes de la subjacent placa de Nazca, l'anomenada llosa plana pampeana. L'angle molt poc profund porta a un grau d'acoblament molt més gran entre les plaques de subducció i superposició. L'augment d'acoblament condueix a l'escurçament de l'escorça de la placa sud-americana, provocant una tectònica de contracció activa i una elevació ràpida, formant les Sierras Pampeanas. El Pie de Palo és una de les estructures actives, i s'interpreta que està controlada importants encavalcaments.[7] L'estructura general s'ha interpretat com a tectònica de pell fina i de pell gruixuda.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Youd, T. Leslie; Keefer, David K. «Liquefaction during the 1977 San Juan Province, Argentina earthquake (Ms = 7.4)». Zenodo, 01-09-1994. DOI: 10.1016/0013-7952(94)90057-4.
  2. Langer, C.J.; Hartzell, S. Physics of the Earth and Planetary Interiors, 94, 1–2, 1996, pàg. 121–132. DOI: 10.1016/0031-9201(95)03080-8.
  3. Regnier, M.; Chatelain, J.L.; Smalley Jr, R.; Chiu, J.-M.; Isacks, B.L. Bulletin of the Seismological Society of America, 82, 6, 1992, pàg. 2549–2571.
  4. Bellahsen, N.; Sebrier, M.; Siame, L. Geological Magazine, 153, 5–6, 2016, pàg. 992–1012. DOI: 10.1017/S0016756816000467.
  5. Meigs, A.J.; Nabelek, J. Geophysical Research Letters, 37, 11, 2010. DOI: 10.1029/2010GL043220.
  6. Rohjan, C. «Preliminary Report on the San Juan Earthquake of November 23, 19777». A: U.S. Dept. of the Interior, Geological Survey. Seismic engineering program report, September-December 1977. 762-C, 1978, p. 2–7. 
  7. Siame, L.L.; Sébrier, M.; Bellier, O.; Bourlès, D.; Costa, C. Tectonics, 34, 2015, pàg. 1129–1153. DOI: 10.1002/2014TC003771.