Terrerol de jaça
Agaricus bisporus var. bisporus | |
---|---|
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Fungi |
Classe | Agaricomycetes |
Ordre | Agaricales |
Família | Agaricaceae |
Gènere | Agaricus |
Espècie | Agaricus bisporus |
Varietat | Agaricus bisporus var. bisporus Imbach, 1946 |
Nomenclatura | |
Basiònim | Psalliota hortensis f. bispora |
El terrerol de jaça[1] (Agaricus bisporus var. bisporus), també conegut per camperol dels fems i xampinyó,[2] és un rubiol del grup dels terrerols.[1] És una espècie comestible, la varietat cultivada de la qual és el xampinyó (Agaricus bisporus var. albidus).
Taxonomia
[modifica]Va ser descrit per J.E. Lange com Psalliota hortensis var. bispora[3] El seu nom específic bisporus significa 'dues espores'.
Il·lustracions
[modifica]JE Lange
Descripció
[modifica]Bolet de mida petita a mitjana; barret inicialment hemisfèric, més tard convex aplanat; de fins a 12 cm de diàmetre; superfície amb esquames adherides, brunes, sobre un fons pàl·lid.[4][5]
Làmines denses, rosa pàl·lid de joves, més tard de brunes a xocolata, aresta blanca.
Cama de cilíndrica a lleugerament clavada, de fins a 6 cm de longitud, llisa, blanquinosa; anell flocós, ínfer,[6] sempre complex.[4]
Carn blanca, bru rosada al tall, especialment a la part apical de la cama; olor agradable, tast suau, dolç.[6]
Distribució i hàbitat
[modifica]En pastures, parcs, camps de cultiu femats, jardins, marges de camins, munts de fems. Des dels Pirineus al litoral, Mallorca, Menorca[2] D'estiu a principis d'hivern. Ocasional.[7][4]
Espècies semblants
[modifica]Altres espècies que tenen la característica del vermelliment de la carn de la part apical de la cama, el barret brunenc en part o totalment i que no grogeja al frec:[1][2]
- Rubiol de sang de cama llanosa (Agaricus lanipes), de cama més curta que el barret i ornamentada amb flocs brunencs
- Rubiol de sang de Bohus (Agaricus bohusii), de barret amb esquames erectes.
- Terrerol tigrat (Agaricus subperonatus), de barret cobert per grans esquames brunes, adherides.
Comestibilitat
[modifica]Espècie comestible, excel·lent, no consumir els exemplars més adults ni els que apareixen en llocs amb molts nitrats[2][7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia. II. El Papiol: Editorial Efadós, 2022. ISBN 978-84-18243-12-7.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ Lange, JE «Studies in the agarics of Denmark. Part VI. Psalliota. Russula.». Dansk Botanisk Arkiv. 4., 1926, pàg. 8.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.
- ↑ Knudsen, Henning; Vesterholt, Jan. Funga Nordica: agaricoid, boletoid and cyphelloid genera. Copenhagen: Nordsvamp, 2008. ISBN 978-87-983961-3-0.
- ↑ 6,0 6,1 Parra Sánchez, Luis Alberto. Agaricus L. Allopsalliota Nauta & Bas: Tribu Agariceae S. Imai. Alassio: Candusso, 2008. ISBN 978-88-901057-7-7.
- ↑ 7,0 7,1 Mir, Guillem; Melis, Josep Lluís; Mascaró, Cristòfol. Guía dels Bolets de Menorca. Maó: Consell Insular de Menorca, p. 1-384. ISBN 978-84-15921-26-8.