Teschemacherita

Teschemacherita
Fórmula química	(NH₄)HCO₃
Epònim	Frederick Edward Teschemacher (en)
Localitat tipus	Saldanha Bay, districte de West Coast, Cap Occidental, Sud-àfrica
Classificació
Categoria	carbonats
Nickel-Strunz 10a ed.	5.AA.25
Nickel-Strunz 9a ed.	5.AA.25
Nickel-Strunz 8a ed.	Vb/A.01
Dana	13.1.3.1
Heys	11.1.18
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 7,25Å; b = 10,7Å; c = 8,74Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	incolor, blanc, groc clar
Exfoliació	perfecta en {110}
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	1,5
Diafanitat	transparent
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,423 nβ = 1,536 nγ = 1,555
Birefringència	δ = 0,132
Angle 2V	mesurat: 41°, calculat: 40°
Dispersió òptica	relativament forta
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1868
Símbol	Tmh
Referències

La teschemacherita és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el seu nom del químic anglès Frederick Edward Teschemacher (1761-1863), el primer en descriure el mineral.

Característiques

La teschemacherita és un carbonat de fórmula química (NH₄)HCO₃. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba en forma d'agregats cristal·lins de gra fi compactats, en llits de diversos centímetres de gruix. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la teschemacherita pertany a «05.AA - Carbonats alcalins, sense anions addicionals, sense H₂O» juntament amb els següents minerals: zabuyelita, natrita, gregoryita, nahcolita, kalicinita i wegscheiderita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1868 a Saldanha Bay, al districte de West Coast, Cap Occidental (Sud-àfrica), en un dipòsit de guano. També ha estat descrita a West Coast (Patagònia, Xile), a Broadlands (Illa del Nord, Nova Zelanda), a l'illa de Guañape (Virù, Perú) i a l'Azerbaidjan.