Test de Beighton
El test de Beighton[a] és un conjunt de proves que avaluen si una persona presenta hiperlaxitud articular.[1][2] Com que la hiperlaxitud articular pot ser síntoma de síndromes d'Ehlers-Danlos, síndrome de Marfan o osteogènesi imperfecta, l'escala de Beighton s'utilitza sovint en les diagnòsis d'aquestes patologies.[3]
Les proves que conformen el test són les següents i sumen un total de 9 punts:
- Tocar de forma passiva el dit polze amb l'avantbraç mantenint el canell en flexió (un punt per a cada mà)
- Extensió passiva del dit menovell que sobrepassi els 90° (un punt per a cada mà).
- Hiperextensió del colze de més de 10° (un punt per a cada braç).
- Hiperextensió del genoll de més de 10°(un punt per a cada cama).
- Tocar amb els palmells de les mans a terra mantenint els genolls en extensió.
Si el resultat de les proves és igual o superior als 5 punts, es confirma la hiperlaxitud del subjecte.[2]
Notes
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Assessing Joint Hypermobility» (en anglès americà). [Consulta: 19 desembre 2019].
- ↑ 2,0 2,1 García Martín, Estela. «Hiperlaxitud articular». Fundació Caixa Rural Vila-real, 23-05-2022. [Consulta: 8 gener 2024].
- ↑ Simmonds, Jane «Generalized joint hypermobility: a timely population study and proposal for Beighton cut-offs». Rheumatology, 56, 11, 25-05-2017, pàg. 1832–1833. DOI: 10.1093/rheumatology/kex190. ISSN: 1462-0324.