Vés al contingut

Teti Julià

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaTeti Julià
Biografia
Naixement45 dC Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
Pretor
Cònsol romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata

Teti Julià (també Titi Julià o Terci Julià, llatí Tetius, Titius o Tertius Julianus) va ser un militar romà, germà de C. Teti Africà, va ser un dels generals més competents de Domicià, cònsol sufecte l'any 83. Es va distingir en la Guerra Dàcica, derrotant Decèbal.

Vida

[modifica]

L'inici de la seva carrera ens és desconegut, però el 69, sota Marc Salvi Otó, va ser llegat de la Legio VII Claudia a Moesia[1] col·laborant en l'expulsió d'una invasió de roxolans, una tribu sàrmata. Una mica després el governador de Mèsia, Aponi Saturní, que seguia a Vitel·li, va intentar matar Julià que va fugir a la zona del mont Hemos. No va participar en la guerra civil, però la seva legió va donar suport a Vespasià. En 70, va ser despullat de l'honor de presidir la primera reunió del Senat, fet que va ser atribuït a Licini Mucià, probablement per l'ambigua posició que havia mantingut cap a Vespasià l'any anterior.[2] En aquest sentit, va ser nomenat Pretor a proposta del Senat i remogut per instigació de Mucià a favor de Dècim Plovi Grife,[3] per ser reposat en aquesta magistratura per decisió personal de Vespasià.[4]

Vers l'any 81 ostentava el comandament de la Legio III Augusta en la seva base de Lambaesis a Numídia.[5] Cridat a Roma, fou nomenat cònsol sufecte en 83.[6]

En 88, va ser nomenat governador de Moesia Superior, ja que posseïa una àmplia experiència al limes del Danubi que es remuntava la seva llegatura legionària de 69, amb la fi preparar la resposta romana contra el rei daci Decèbal.

Disciplinat i impetuós, Teti va dirigir la Guerra Dàcica de Domicià des de Viminacium (Kostolac, Sèrbia) a Moesia Superior, dirigint el seu exèrcit a través del Banat i les Portes de Ferro a Transsilvània cap a Sarmizegetusa, la capital del regne daci de Decèbal, a qui es va enfrontar a Tapae (Tapas, Romania), vencent-lo i convertint-se en l'heroi de la batalla.[7] La guerra va concloure amb la signatura d'un tractat entre l'Imperi i Decwbal, pel qual se li lliurava un subsidi a canvi de mantenir l'statu quo fronterer.

El seu germà va ser Gai Teti Africà Casià Prisc.

Referències

[modifica]
  1. TÀCIT, Hist. I, 79, 5: Romanus miles facilis lorica et missili pilo aut lanceis adsultans, ubi res posceret, levi gladio inermem Sarmatam (neque enim scuto defendi mos est) comminus fodiebat, donec pauci qui proelio superfuerant paludibus abderentur. ibi saevitia hiemis aut vulnerum absumpti. postquam id Romae compertum, M. Aponius Moesiam obtinens triumphali statua, Fulvus Aurelius et Iulianus Tettius ac Numisius Lupus, legati legionum, consularibus ornamentis donantur, laeto Othone et gloriam in se trahente, tamquam et ipse felix bello et suis ducibus suisque exercitibus rem publicam auxisset.
  2. TÀCIT, Hist. II, 85, 2: ita tres Moesicae legiones per epistulas adliciebant Pannonicum exercitum aut abnuenti vim parabant. in eo motu Aponius Saturninus Moesiae rector pessimum facinus audet, misso centurione ad interficiendum Tettium Iulianum septimae legionis legatum ob simultates, quibus causam partium praetendebat. Iulianus comperto discrimine et gnaris locorum adscitis per avia Moesiae ultra montem Haemum profugit; nec deinde civili bello interfuit, per varias moras susceptum ad Vespasianum iter trahens et ex nuntiis cunctabundus aut properans.
  3. TÀCIT, Hist. IV, 39, 1: Kalendis Ianuariis in senatu, quem Iulius Frontinus praetor urbanus vocaverat, legatis exercitibusque ac regibus laudes gratesque decretae; Tettio Iuliano praetura, tamquam transgredientem in partis Vespasiani legionem deseruisset, ablata ut in Plotium Grypum transferretur
  4. TACITO, Hist. IV, 40, 2: redditur Tettio Iuliano praetura, postquam cognitus est ad Vespasianum confugisse: Grypo honor mansit. repeti inde cognitionem inter Musonium Rufum et Publium Celerem placuit, damnatusque Publius et Sorani manibus satis factum.
  5. AE 1954, 137 (Lambaesis, Numidia): Imp(eratore) T(ito) Caesare divi Ves/pasiani f(ilio) Aug(usto) pon(tifice) max(imo) / trib(unicia) pot(estate) XI co(n)s(ule) VIII / imp(eratore) XV cens(ore) p(atre) p(atriae) et Caes(are) di/vi f(ilio) Domitiano co(n)s(ule) VII / L(ucio) Tettio Iu[l]iano leg(ato) Aug(usti) pr(o) pr(aetore) / [[leg(io) [III]]] Aug(ustae) / muros et castra a solo / fecit.
  6. Així ho testimonien dos diplomata militaris:
    • CIL XVI, 29 >(Koptos, Aegyptus):[Imp(erator) Caes]ar divi Vespasiani f(ilius) Domitianu[s] / [August]us pontifex maximus tribunic(ia) / [potesta]t(e) II imp(erator) III p(ater) p(atriae) co(n)s(ul) VIIII designat(us) X / [equitibus] et peditibus qui militant in alis / [tribus e]t cohortibus septem quae appel/[lantur I] Augusta et Apriana et Commage/[norum e]t I Pannoniorum et I Hispanorum / [et I Flavi]a Cilicum et I et II Thebaeorum / [et II et III] Ituraeorum et sunt in Aegypto / [sub L(ucio) La]berio Maximo qui quina et vice/[na stip]endia aut plura meruerant / [quorum] nomina subscripta sunt ipsis / [liberis] posterisque eorum civitatem // [dedit et conubi]um cum uxoribus qua[s] / [tunc habuissen]t cum est civitas iis / [data aut siqui] caelibes essent cum iis / [quas postea du]xissent dumtaxat sin/[guli singulas] a(nte) d(iem) V Idus Iunias / [---] Tettio Iuliano / [---] Terentio Strabone Erucio Homullo / co(n)s(ulibus) / [cohort(is) I Hi]spanorum cui prae(e)st / [M(arcus) Sabinius] Fuscus / [ce]nturioni / [C(aio) Iulio C(ai) f(ilio)] Saturnino Chio / [descriptum et r]ecognitum ex tabula / [aenea quae fixa est] Romae in Capitolio // [Imp(erator) Caesar divi Vespasiani f(ilius) Domitianus Augustus pontifex maximus tribunic(ia) potestat(e) II imp(erator) III p(ater) p(atriae) co(n)s(ul) VIIII designat(us) X equitibus et peditibus qui militant in alis tribus et cohortibus septem quae appellantur I Augusta et Apriana et Com]/m[a]genorum et I Pannoniorum et I His/panorum et I Flavia Cilicum et I et II / Thebaeorum et II et III Ituraeorum et / sunt in Aegypto sub L(ucio) Laberio Maximo / qui quina et vicena stipendia aut / plura meruerant quorum nomina / subscripta sunt ipsis liberis poste/risque eorum civitatem dedit et co/nubium cum uxoribus quas tunc ha/buissent cum est civitas iis data aut / siqui caelibes essent cum iis quas pos/tea duxissent dumtaxat singuli / singulas a(nte) d(iem) V Idus Iunias / [---] Tettio Iuliano / [---] Terentio Strabone Erucio Homullo / co(n)s(ulibus) / cohort(is) I Hispanorum cui prae(e)st / M(arcus) Sabinius Fuscus / centurioni C(aio) Iulio C(ai) f(ilio) Saturnino Chio / descriptum et recognitum ex tabula ae/nea quae fixa est Romae in Capitolio in/tra ianuam opis ad latus dextrum // [---] Augustalis / [---] Eutrapeli / [---] Modesti / [---] Rufi / [---] Sementivi / [---] Celeris / [---] Prisci
    • RMD. IV, 210:------/ cum uxoribus quas tunc h]abuissent cum [est civitas iis data a]ut si qui caelib[es essent cum iis quas p]oste[a] duxissent d[umtaxat singuli si]ngulas a(nte) d(iem) [--- L(ucio)] Tettio Iul[iano T]erentio Strabo[ne Erucio Homullo co(n)s(ulibus)] alae Siliana[e cui praeest] Brutti[us 3] greg[ali] Turco Doian[--- f(ilio?) ---] descriptum [et] r[ecognitum ex tabula ae]nea quae fixa e[st Romae in Capitolio in]tra ianuam Op[is ad latus dextrum(?)] // [Imp(erator) Caesar divi Vespasiani f(ilius) Do]mitianus [Augustus pontifex maxi]mus tr[i]bunic(ia) [potestat(e) II imp(erator) III p(ater) p(atriae) co(n)s(ul)] VIIII designat(us) X [equitibus et peditibus qu]i militant in alis [quinque et cohortibus dece]m et quattuor [quae appellantur I ci]vium Romanorum [et I et II Arvacorum et Fr]ontoniana e[t Siliana
  7. Dió Cassi, LXVII, 10, 2

Fonts

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Bowman et. al.: The Cambridge Ancient History XI, The High Empire A.D. 70-192, Cambridge University Press, 2000, ISBN 0-521-26335-2., pp. 52-53.
  • Groag, E., "Tettius Iulianus", RE, Stuttgart, 1934, vol. V, cols. 1107-1110.
  • Der Neue Pauly, Stuttgart, 1999, vol. 12/1, col. 203.