Tetrafluorur de silici

Tetrafluorur de silici
Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	103,971 Da
Estructura química
Fórmula química	F₄Si
SMILES canònic	Model 2D; F[Si](F)(F)F
Identificador InChI	Model 3D
Propietat
Moment dipolar elèctric	0 D
Punt de fusió	−90,2 ℃
Punt d'ebullició	−65 ℃ ; −86 ℃ (a 101,325 kPa)
Moment dipolar elèctric	0 D
Entalpia estàndard de formació	−1.614,95 kJ/mol
	NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response ()

El tetrafluorur de silici és un compost químic de fórmula Si F₄. Aquesta molècula tetraèdrica bull només 4 graus centígrads per damunt del seu punt de fusió. Va ser sintetitzada per primer cop pel químic John Davy l'any 1812.^[1]

Preparació

Es produeix durant el procés de producció de fertilitzants fosfatats, resultant de l'atac de l'àcid fluorhídric (derivat de la protòlisi de l'apatita (un fosfat de calci que fot contenir fluor)) sobre silicats. En el laboratori, aquest compost es prepara escalfant BaSiF
6 per sobre de 300 graus centígrads.^[2]^[3] El tetrafluorur de silici també es pot generar introduint sílice en àcid fluorhídric el que dona la següent reaccióː

4HF + SiO₂ → SiF₄ + 2H₂O

Usos

Aquest compost es fa servur en microelectrònica i síntesis orgàniques.^[4]

Llocs on es troba

Algunes plomes volcàniques presenten quantitats significants de tetrafluorur de silici. El vulcà japonés Satsuma-Iwojima pot produir unes tones diàries.^[5]

Referències

↑ Davy, John «XVIII. An account of some experiments on different combinations of fluoric acid» (en anglès). Philosophical Transactions of the Royal Society of London, 102, 31-12-1812, pàg. 352–369. DOI: 10.1098/rstl.1812.0020. ISSN: 0261-0523.
↑ Hoffman, C. J.; Gutowsky, H.S.. «Silicon Tetrafluoride». A: John C. Bailar. Inorganic syntheses (en anglès). volum Volume 4. Nova York: McGraw-Hill, 1953, pages 145-6 [Consulta: 21 juny 2023].
↑ Hoffman i Gutowsky, 1953, p. 147-8.
↑ Shimizu, Makoto. «Silicon(IV) Fluoride». A: Encyclopedia of Reagents for Organic Synthesis (en anglès). Chichester, UK: John Wiley & Sons, Ltd, 2001-04-15. DOI 10.1002/047084289x.rs011. ISBN 978-0-471-93623-7.
↑ Mori, Toshiya; Sato, Masanori «High SiF4/HF ratio detected in Satsuma-Iwojima volcano's plume by remote FT-IR observation». Earth Planets Space, 54, 2002, pàg. 249–256.

[1] Davy, John «XVIII. An account of some experiments on different combinations of fluoric acid» (en anglès). Philosophical Transactions of the Royal Society of London, 102, 31-12-1812, pàg. 352–369. DOI: 10.1098/rstl.1812.0020. ISSN: 0261-0523.

[2] Hoffman, C. J.; Gutowsky, H.S.. «Silicon Tetrafluoride». A: John C. Bailar. Inorganic syntheses (en anglès). volum Volume 4. Nova York: McGraw-Hill, 1953, pages 145-6 [Consulta: 21 juny 2023].

[FOOTNOTEHoffmanGutowsky1953147-8-3] Hoffman i Gutowsky, 1953, p. 147-8.

[4] Shimizu, Makoto. «Silicon(IV) Fluoride». A: Encyclopedia of Reagents for Organic Synthesis (en anglès). Chichester, UK: John Wiley & Sons, Ltd, 2001-04-15. DOI 10.1002/047084289x.rs011. ISBN 978-0-471-93623-7.

[5] Mori, Toshiya; Sato, Masanori «High SiF4/HF ratio detected in Satsuma-Iwojima volcano's plume by remote FT-IR observation». Earth Planets Space, 54, 2002, pàg. 249–256.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]