Vés al contingut

Tetraodòntids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Tetraodontidae)
Infotaula d'ésser viuTetraodòntids
Tetraodontidae Modifica el valor a Wikidata

Canthigaster callisterna Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font detetradotoxina Modifica el valor a Wikidata
Període
Des de l'Eocè[1]
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
OrdreTetraodontiformes
FamíliaTetraodontidae Modifica el valor a Wikidata
Bonaparte, 1832
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

Els tetraodòntids (Tetraodontidae, gr. "quatre dents") són una família de peixos teleostis de l'ordre dels tetraodontiformes present a les àrees de clima tropical i subtropical de l'Atlàntic, l'Índic i el Pacífic, tot i que n'hi ha també d'aigua dolça.[2][3] Són completament absents d'aigües fredes.[4] La carn d'algunes espècies és considerada una menja exquisida al Japó i Corea. Cal fer servir guants gruixuts en manipular-los per evitar possibles enverinaments o mossegades en treure'ls l'ham.[4]

Morfologia

[modifica]

Poden arribar als 90 cm de llargària màxima segons l'espècie. Tenen el bec fort. Són capaços de moure els ulls de forma independent l'un de l'altre. Moltes espècies poden canviar els seus colors en resposta als canvis ambientals, de manera semblant a com ho faria un camaleó. Sense aletes pelvianes. No tenen costelles. Algunes espècies contenen tetraodontoxina a la pell, els teixits musculars, la sang, les vísceres (en especial, el fetge i els intestins) o en les gònades durant la temporada de fresa. Són capaços d'inflar el seu cos robust succionant aigua (o aire si es troben fora de l'aigua).[3][2][4]

Ecologia

[modifica]

Els ous són dipositats en un niu i, presumiblement, protegits pels pares.[3] Algunes espècies són omnívores, mentre que d'altres tenen preferència per alguns invertebrats (eriçons de mar, estrelles de mar, porífers, coralls, crancs, musclos, cucs i tunicats) o algues.[3][2]

Gèneres i espècies

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Berg, L.S., System der rezenten und fossilen Fischartigen und Fische. VEB Verlag der Wissenschaften, Berlín, 1958
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Discover Life (anglès)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 FishBase (anglès)
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Tetraodontidae (Family)» (en anglès). ZipcodeZoo.com. Arxivat de l'original el 5 d’octubre 2013. [Consulta: 11 desembre 2009].
  5. ↑ Troschel F. H., 1856. Bericht über die Leistungen in der Ichthyologie während des Jahres 1855. Arch. Naturgeschichte v. 22 (pt 2). 67-89.
  6. ↑ Müller J., 1841. Vergleichende Anatomie der Myxinoiden. Dritte Fortsetzung. Über das Gefässystem. Abh. Dtsch. Akad. Wiss. Berl. 1839. 175-304. Pls. 1-5.
  7. ↑ Kottelat, M., 1999. Nomenclature of the genera Barbodes, Cyclocheilichthys, Rasbora and Chonerhinos (Teleostei: Cyprinidae and Tetraodontidae), with comments on the definition of the first reviser. Raffles Bull. Zool. v. 47 (núm. 2): 591-600.
  8. ↑ 8,0 8,1 Swainson W., 1839. The natural history and classification of fishes, amphibians, & reptiles, or monocardian animals. Londres. Nat. Hist. & Class. v. 2. i-vi + 1-448.
  9. ↑ Benl G., Carinotetraodon chlupatyi nov. gen., nov. spec., ein Kugelfisch mit Kamm und Kiel (Pisces, Fam. Tetraodontidae). Opusc. Zool. 1957, Núm. 5. 1-4.
  10. ↑ Müller J., 1841. Vergleichende Anatomie der Myxinoiden. Dritte Fortsetzung. Über das Gefässystem. Abh. Dtsch. Akad. Wiss. Berl. 1839. 175-304.
  11. ↑ Bleeker P., 1854. Vijfde bijdrage tot de kennis der ichthyologische fauna van Celebes. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indië v. 7. 225-260.
  12. ↑ Gill T. N., 1884. Synopsis of the plectognath fishes. Proceedings of the United States National Museum v. 7 (núm. 448). 411-427.
  13. ↑ Whitley G. P., 1947. New sharks and fishes from Western Australia. Part 3. Aust. Zool. v. 11 (pt 2). 129-150.
  14. ↑ Duméril A. H. A., 1855. Note sur un travail inédit de Bibron relatif aux poissons Plectognathes Gymnodontes (Diodons et Tétrodons). Rev. Mag. Zool. (Ser. 2) v. 8. 274-282.
  15. ↑ Su, J.-X., G. S. Hardy & J. C. Tyler. 1986. A new generic name for Anchisomus multistriatus (Richardson, 1854) (Tetraodontidae), with notes on its toxicity and pufferfish biting behavior. Rec. West. Aust. Mus. v. 13 (núm. 1): 101-120.
  16. ↑ Gilbert, C. H. & E. C. Starks, 1904. The fishes of Panama Bay. Mem. Calif. Acad. Sci. v. 4: 1-304, Pls. 1-33.
  17. ↑ Hardy G. S., 1985. A new genus and species of pufferfish (Tetraodontidae) from Java. Bull. Mar. Sci. v. 36 (núm. 1). 145-149.
  18. ↑ Günther A., 1870. Catalogue of the fishes in the British Museum. Catalogue of the Physostomi, containing the families Gymnotidae, Symbranchidae, Muraenidae, Pegasidae, and of the Lophobranchii, Plectognathi, Dipnoi, ...(thru) ... Leptocardii, in the British Museum. Cat. Fishes v. 8. i-xxv + 1-549
  19. ↑ 19,0 19,1 Hardy G. S., 1982. Two new generic names for some Australian pufferfishes (Tetraodontiformes: Tetraodontidae), with species redescriptions and osteological comparisons. Aust. Zool. v. 21 (pt 1). 1-26.
  20. ↑ Whitley G. P., 1934. Studies in ichthyology. Núm. 8. Rec. Aust. Mus. v. 19 (núm. 2). 153-163.
  21. ↑ Tyler J. C. & Paxton J. R., 1979. New genus and species of pufferfish (Tetraodontidae) from Norfolk Island, southwest Pacific. Bull. Mar. Sci. v. 29 (núm. 2). 202-215.
  22. ↑ 22,0 22,1 Hardy G. S., 1983. Revision of Australian species of Torquigener Whitley (Tetraodontiformes: Tetraodontidae), and two new generic names for Australian puffer fishes. J. R. Soc. N. Z. v. 13 (núm. 1/2). 1-48.
  23. ↑ Lacépède B. G. E., 1800. Histoire naturelle des poissons. Hist. Nat. Poiss. v. 2. i-lxiv + 1-632.
  24. ↑ Abe T., Taxonomic studies on the puffers (Tetraodontidae, Teleostei) from Japan and adjacent regions -- V. Synopsis of the puffers from Japan and adjacent regions. Bull. Biogeogr. Soc. Jpn. 1949, v. 14 (núm. 13). 89-140.
  25. ↑ Linnaeus, C., 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1. i-ii + 1-824.
  26. ↑ Whitley G. P., Ichthyological miscellanea. Mem. Queensl. Mus. 1930. v. 10 (pt 1). 8-31.
  27. ↑ Hardy G. S., 1984, Tylerius, a new generic name for the Indo-Pacific pufferfish, Spheroides spinosissimus (Regan, 1908) (Tetraodontiformes: Tetraodontidae) and comparisons with Amblyrhynchotes (Bibron) Duméril. Bull. Mar. Sci. v. 35 (núm. 1). 32-37.
  28. ↑ BioLib (anglès)
  29. ↑ AQUATAB.NET
  30. ↑ FishBase (anglès)
  31. ↑ Catalogue of Life[Enllaç no actiu] (anglès)
  32. ↑ Dictionary of Common (Vernacular) Names (anglès)
  33. ↑ IUCN (anglès)
  34. ↑ UNEP-WCMC Species Database[Enllaç no actiu] (anglès)
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tetraodòntids&oldid=34062397»